Transformacions Socials i Polítiques al Segle XIX

La Nova Societat Industrial

El triomf de la industrialització i la instauració del capitalisme van comportar una transformació profunda de la societat de l'Antic Règim. Al camp, molts petits propietaris es van convertir en jornalers i el nombre de pagesos va anar disminuint com a resultat de la concentració de la propietat i la mecanització. D'altra banda, la consolidació de la producció fabril va fer que una bona part dels artesans s'arruïnessin, perquè els costos de producció eren més elevats que els de la fabricació en sèrie. És per això que molts pagesos i artesans van passar a engruixir les files del naixent proletariat industrial.

En aquest nou món industrial, els empresaris, els banquers i els grans propietaris agrícoles formaven la burgesia, que es va convertir en l'elit social. Gràcies a la seva riquesa i a la seva influència política i cultural creixent, va organitzar la societat segons les seves idees i els seus valors. Els nous valors burgesos es basaven en l'exaltació de la propietat privada, la feina, l'estalvi i l'individualisme. I eren els nois joves d'aquestes famílies burgeses els que podien accedir a l'ensenyament secundari i a la universitat, de manera que les elits polítiques, científiques i culturals formaven part d'aquesta classe social.

Enmig d'aquesta elit econòmica i els treballadors fabrils va sorgir la classe mitjana, el tret característic de la qual era que no exercia feines manuals. En formaven part professionals liberals (metges, professors...), als quals es van incorporar nous professionals, que van assolir una gran importància en la societat industrial. La situació d'una part important de la població va quedar molt lluny del nivell de vida de la burgesia. Els assalariats constituïen el gruix de la força de treball, necessària per fer moure les màquines i produir els béns, que venien a canvi d'un salari. Les condicions laborals eren precàries, els sous escassos i les jornades de treball eren molt llargues (12-13 hores). A diferència dels antics pagesos i artesans, que conreaven la terra i tenien capacitat per decidir l'horari de feina, el treballador de la fàbrica va perdre la independència i es va haver de sotmetre a un horari laboral rígid.

Les Dones a la Societat Industrial

La societat industrial va consolidar una clara diferenciació social per gènere: l'esfera pública (art, política...) quedava per als homes, mentre que l'esfera domèstica es reservava a les dones. D'aquesta manera, la dona s'orientava cap al matrimoni i la seva situació jurídica i legal reflectia una inferioritat clara (el codi civil disposava que la dona casada tenia l'obligació d'obeir al marit, que era el representant de tots els seus béns, i necessitava el seu permís per fer qualsevol acte legal). Les dones tampoc tenien drets polítics, perquè el primer liberalisme només va concedir el dret de sufragi als homes.

La vida de les dones de la classe mitjana i de la classe alta transcorria a la llar. Les seves tasques primordials eren tenir cura de la casa i dels fills; segons el nivell social, tenien servei domèstic. Per això, l'educació de les dones es considerava subsidiària i els seus estudis eren orientats a adquirir nocions bàsiques de lectura, escriptura i càlcul i també de matèries considerades feministes com religió, la llar, etc. A mesura que es baixava en l'escala social, l'educació de les dones disminuïa i alhora se n'incrementava l'activitat laboral.

La situació de les dones pageses era molt diferent, ja que compaginaven les tasques domèstiques i les agrícoles, on tenien assignades tradicionalment unes feines determinades, encara que també solien ajudar a cuidar el bestiar i altres tasques agrícoles. Amb la industrialització van fer l'aparició de les dones obreres, perquè el salari de l'home era insuficient per mantenir una família. Les dones feien llargues jornades de deu a dotze hores, a les quals s'havien d'afegir les que dedicaven a tenir cura de la llar i de la família; la remuneració que rebien era inferior a la dels homes i la seva feina tenia una valoració social escassa. Es dedicaven preferentment al sector tèxtil, sobretot a filar, però també hi havia un gran nombre de dones joves solteres que treballaven com a servei domèstic.

Liberalisme i Nacionalisme

Al final del segle XVIII, la Revolució Francesa va néixer arran d'una crisi profunda de l'estat absolutista i va encetar una etapa de transformacions importants al continent europeu, que van significar la fi de l'Antic Règim i l'inici d'un cicle revolucionari burgès. Les revolucions liberals van comportar el pas d'un règim monàrquic absolutista, d'una societat estamental i d'una economia senyorial, a un sistema polític parlamentari i constitucional, a una nova societat de classes sota el predomini de la burgesia i a l'aplicació dels principis del liberalisme econòmic.

El Liberalisme

És el conjunt de transformacions ideològiques i polítiques que es van produir a Europa i Amèrica a partir de l'últim terç del segle XVIII i a la fi de l'imperi Napoleònic, van conformar un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica que coneixem amb el nom de liberalisme. El terme liberalisme serveix per identificar un conjunt d'idees que van ser la base dels sistemes polítics creats per les revolucions burgeses del segle XIX i que es fonamenten en alguns principis, com, el liberalisme estableix que la societat està formada per individus i no pas per estaments, i defensa el dret de tots els éssers humans a la llibertat individual, o que en política, els liberals són contraris al poder absolut i partidaris del sistema parlamentari, la separació de poders i la sobirania de la nació representada per les Corts o Parlament. La constitució és la norma fonamental i defineix els principis bàsics de la relació entre els individus, la societat i l'Estat. D'aquesta manera, el liberalisme va posar fi a la concepció tradicional del poder com a patrimoni dels monarques, que l'exercien per delegació divina en unes societats dividides en estaments i assentades en els privilegis de sang. Per tot plegat, durant la primera meitat del segle XIX va adquirir un caràcter revolucionari, impulsat per la burgesia i en bona part, per les classes populars sobretot urbanes.

Revolució Francesa (1789-1799)

L'any 1789 va començar la Revolució Francesa, un procés complex que va posar fi a l'Antic Règim i va obrir les portes a la nova societat liberal i a noves maneres de pensar i viure.

Causes de la Revolució

Al final del segle XVIII a França hi havia amplis sectors socials que desitjaven que hi hagués canvis profunds. Al llarg del segle hi havia hagut una pujada de preus i un auge de negocis i la indústria. La burgesia aconseguia beneficis econòmics elevats, però el seu progrés topava amb les reglamentacions que interferien en el lliure comerç i la lliure producció. A més a més, l'ordenació estamental i els privilegis de sang li impedien accedir al poder polític. Animats per les noves idees il·lustrades, els burgesos reclamaven canvis polítics que posessin fi a l'intervencionisme estatal, als privilegis aristocràtics i a l'absolutisme. Enfront de la burgesia, una poderosa aristocràcia s'aferrava a l'antic model feudal. Els privilegiats veien amb preocupació com l'alça dels preus perjudicava els que, com ells, vivien de rendes fixes; així doncs, s'esforçaven a consolidar i augmentar els seus privilegis i s'oposaven amb força a qualsevol intent de canvi.

Napoleó Bonaparte

Quan Napoleó es va imposar com a dictador militar, va clausurar la revolució però va deixar clara la seva intenció de consolidar els principis que s'havien assolit el 1791: els d'un règim liberal amb predomini dels propietaris.

La França de Napoleó

Al principi del consolat, Napoleó compartia el poder amb dos cònsols més, però el 1802 es va declarar cònsol únic i vitalici. Durant els anys de Consolat, va posar fi a les propostes populars i va reprimir el jacobinisme i les tendències democràtiques. També va integrar els realistes al règim amb mesures com ara el retorn dels emigrats i el restabliment del culte catòlic per mitjà d'un concordat. Napoleó va anar acumulant progressivament el poder a les seves mans fins que es va coronar emperador.