Transformacions Socials i Laborals a l'Espanya del Segle XIX

La Societat i el Treball al Segle XIX a Espanya

Al segle XIX hi va haver una *nova estructura social* dividida en dues classes: proletaris i treballadors. El model liberal va fer perdurar el *poder nobiliari*, i la petita noblesa abundava a l'interior d'Espanya. Però a mesura que avançava el segle, els *patrimonis nobiliaris disminuïen*. A finals de segle, la *fortuna industrial* superava la nobiliària. Les *classes mitjanes* constituïen un nombre reduït (menys del 5%), però compartien l'estil de vida dels grups poderosos.

Classes Populars i Treball Urbà

Les classes baixes urbanes es dedicaven als serveis, amb moltes dones treballant en el *servei domèstic*; la quarta part de la població activa eren noies. A Catalunya, els *menestrals* eren artesans i comerciants que estaven en contra del model liberal i constituïen bona part del *Partit Demòcrata*.

L'Impacte de les Desamortitzacions al Camp

A causa de les desamortitzacions, la *terra es va concentrar en poques mans*, fet que va provocar un *augment significatiu del nombre de jornalers*, tant pel creixement vegetatiu com per la transformació de petits propietaris i arrendataris en jornalers. A finals del segle XIX, era difícil distingir entre petit propietari, arrendatari o jornaler sense terres. El *contracte emfiteutic* permetia disposar lliurement de la terra i deixar-la en herència. Gràcies a les lleis desamortitzadores, molts pagesos es van poder convertir en propietaris.

Tipus de Contractes Agraris

Els no propietaris conreaven amb diferents tipus de contractes:

• Masoveria: Es rebia casa i terres a canvi de lliurar una part de la collita.
• Parceria: Contractes il·limitats amb repartiment dels fruits amb l'amo.
• Rabassa morta: Conreu de la vinya fins a la seva mort.

L'Emergència del Proletariat Industrial

El *proletariat* va aparèixer gràcies al procés d'industrialització, que va comportar una nova *organització del treball*. El patró comprava la força de treball d'un obrer a canvi d'un salari.

Condicions Laborals del Proletariat

Les *jornades laborals* eren llargues i mal pagades, de 12 a 14 hores, amb establiments i condicions de treball deficients. L'*augment de la població al camp* va provocar conflictes i revoltes constants.

Primeres Manifestacions Obreres i Ludisme

Les primeres manifestacions obreres van tenir lloc la dècada dels anys 30, incloent la crema de collites, la mort del bestiar i l'aparició del *ludisme*, que incitava a la crema de les màquines. El *1835 es va cremar la fàbrica Bonaplata* a Barcelona.

Organització Obrera i Reivindicacions

Com que les protestes feien disminuir els salaris, el 1840 es van crear a Espanya la *Societat de Teixidors* i l'*Associació Mútua de Teixidors de Barcelona*, encarregades de les reivindicacions laborals i dels assumptes socials. Eren federacions d'oficis que agrupaven treballadors d'un mateix ram, els quals pagaven una quota per si emmalaltien, eren acomiadats o hi havia algun conflicte.

La Vaga de les Selfactines i la Primera Vaga General

El primer conflicte d'importància durant el Bienni Progressista va ser la *vaga contra les selfactines*, ja que es considerava que prenien el treball als obrers. Amb això, es van prohibir les associacions obreres, els patrons van suspendre els contractes i van acomiadar els obrers, fet que va provocar la *primera Vaga General a Espanya el 1855*. Les propostes no es van acceptar i, més tard, amb la tornada dels moderats al poder, un decret va prohibir les associacions obreres.