Transformacions Socials i Econòmiques a Espanya al Segle XIX

Les Transformacions de L'agricultura

La Consolidació de la Propietat Privada de la Terra

Els governs liberals del segle XIX partien d'una nova concepció jurídica de la propietat, que implicava la liquidació de les formes pròpies de l'Antic Règim i la consolidació de la propietat privada de la terra com a element essencial de la nova organització capitalista de l'economia.

Els Efectes de la Reforma Agrària

Molts pagesos van pledejar contra aquestes resolucions, perquè reclamaven la propietat de la terra que conreaven, però la majoria dels tribunals van decidir sistemàticament a favor de la noblesa, considerada propietària natural.

Les Noves Formes de Propietat a Catalunya

La consolidació de les formes de propietat que afavorien la millora dels mètodes de conreu i l'augment de la producció va prendre a Catalunya un camí diferent del que va seguir a la resta d'Espanya.

Els Límits del Creixement Agrari Espanyol

L'augment de la producció agrícola es va aconseguir gràcies a un increment de la superfície conreada i no pas com a resultat de la modernització de les tècniques de conreu, que van continuar endarrerides en relació amb les innovacions i millores que s'estaven produint als països més avançats d'Europa.

L'Expansió Agrícola Catalana

Les possibilitats d'incrementar l'àrea conreada eren migrades i, per tant, a diferència de la resta d'Espanya, l'augment del producte agrari va ser resultat de l'especialització i la intensificació de l'ús del sòl, que van estar afavorides per les transformacions de la propietat.

L'Evolució Demogràfica

El Creixement de la Població

La taxa de creixement va ser més gran a la primera meitat (0,63% anual) i es va reduir a la segona (0,43%). Les causes més importants d'aquest increment van ser la desaparició de determinades epidèmies, la millora de la dieta i l'expansió d'alguns conreus com el blat de moro i la patata.

L'Èxode Rural i el Creixement Urbà

Al llarg del segle XIX, el procés d'urbanització espanyol va ser limitat com a conseqüència de la modesta transformació industrial i de l'endarreriment agrari, que obligava la major part de la població a produir aliments i a romandre al camp.

Les Migracions Transoceàniques

L'entrada al mercat laboral d'un nombre més gran de persones, la baixa qualificació educativa de la població i l'escassetat de transformacions en l'agricultura van tenir un paper rellevant en la decisió d'emigrar a altres continents per millorar les condicions de vida.

La Industrialització de Catalunya

La Indústria Tèxtil Catalana

La indústria moderna a Catalunya es va iniciar en el sector tèxtil cotoner. Els seus orígens cal cercar-los en les fàbriques d'indianes, que a la darreria del segle XVIII havien augmentat la producció i havien incorporat les primeres filadores mecàniques.

El Procés de Mecanització

La mecanització va suposar un augment de la producció i una disminució dels costos. Els preus més baixos van estimular la demanda, que va augmentar amb la protecció aranzelària i la substitució de les peces de llana per les de cotó, una fibra molt més higiènica i de mecanització fàcil.

Característiques de la Indústria Tèxtil

La indústria catalana es va caracteritzar per la seva concentració en la indústria lleugera, bàsicament el sector tèxtil. En concret, van predominar les indústries intensives en capacitat empresarial i comercial, i es van eludir les intensives en capital.

La Diversificació Industrial

El de la llana, el segon en importància, va créixer gràcies a la mecanització i a la introducció de la maquinària de vapor. La metal·lúrgia va tenir a Catalunya un paper subsidiari i es va desenvolupar a la segona meitat del segle, estimulada per la mecanització del tèxtil. Al final del segle es van iniciar dues indústries pioneres: l'electricitat i la telefònica.

L'Estructura Industrial d'Espanya

La Indústria Siderúrgica

Va ser el sector que, a partir de la segona meitat del segle XIX, va acompanyar el sector tèxtil en la implantació de la indústria moderna.

Les Primeres Siderúrgiques

Van tenir lloc a partir del 1826 a Andalusia, aprofitant el ferro de les mines d'Ojén. D'aquesta manera, la producció siderúrgica andalusa va ser hegemònica a la península durant trenta anys.

L'Hegemonia de Biscaia

Biscaia posseïa extenses mines de ferro i una tradició en la farga i la ferreria que es remunta a l'edat mitjana. Però va ser a partir de l'any 1876, amb l'arribada de carbó de coc gal·lès a Bilbao, quan es va consolidar la indústria siderúrgica al País Basc.

La Producció Minera

La mineria de ferro va ser un sector en expansió, principalment a partir de la difusió del convertidor Bessemer, que requeria un mineral sense fòsfor, una característica del ferro basc i poc freqüent a la resta d'Europa. El mineral biscaí comptava, a més, amb l'avantatge de la proximitat de les mines al mar, fet que n'abaratia el transport.

La Desamortització del Subsòl

L'explotació dels jaciments miners espanyols va créixer enormement. Van ser importants els de plom al sud peninsular, els de coure de Riotinto, que van arribar a encapçalar la producció mundial, els de mercuri d'Almadén i els de zinc de Reocín.

El Ferrocarril i el Mercat

La Construcció del Ferrocarril

La xarxa ferroviària a Espanya es va iniciar el 1855, amb l'aprovació de la Llei general de ferrocarrils. Abans només funcionaven 475 km de línies fèrries, una de les quals era la de Barcelona-Mataró, inaugurada el 1848, i la de Madrid-Aranjuez, el 1851.

Les Etapes de la Construcció del Traçat

• La primera gran expansió del traçat es va fer entre els anys 1855 i 1866 i va suposar una mobilització de capitals molt superior a qualsevol altra iniciativa econòmica del segle XIX.
• La crisi financera del 1866 va suposar un període de paralització de la construcció davant l'evidència de l'escassa rendibilitat que tenien les inversions ferroviàries.
• Superada la crisi, a partir del 1873 es va iniciar una nova etapa constructiva, durant la qual es va completar el traçat de la xarxa que havia quedat paralitzat.

Els Efectes del Ferrocarril sobre l'Economia

Va consolidar una estructura radial de la xarxa amb centre a Madrid, cosa que va dificultar les comunicacions entre les zones més industrials i dinàmiques. Va fixar una amplada de via més gran que la de la majoria de les línies europees, una decisió que va obstaculitzar els intercanvis amb Europa. Va autoritzar les companyies constructores, la majoria estrangeres, a importar, lliures d'aranzels duaners.

Les Dificultats del Mercat Interior

El problema principal per a l'articulació d'un mercat interior més dinàmic i estable va ser el desenvolupament industrial escàs de moltes regions espanyoles i el fet que hi predominés una economia agrícola amb una productivitat baixa.

L'Augment del Comerç Exterior

Les relacions comercials amb l'exterior es van veure alterades de resultes de la pèrdua de les colònies americanes, que fins a la seva independència eren els socis comercials principals d'Espanya. Espanya es va anar vinculant cada vegada més a les economies més avançades d'Europa, i els mercats colonials van ser substituïts per França i la Gran Bretanya.

De la Societat Estamental a la Societat de Classes

La Dissolució dels Estaments Privilegiats

A Catalunya, els estaments van deixar d'existir amb la configuració de l'Estat liberal al segle XIX. Les noves lleis van imposar la igualtat jurídica de tots els ciutadans i van posar fi als privilegis atorgats pel naixement. En el nou sistema, tots els grups socials pagaven impostos. Existia una sola categoria jurídica, la dels ciutadans, malgrat que durant molt de temps el liberalisme censatari va limitar la participació política mitjançant la restricció del sufragi. La noblesa va veure com se suprimien les lleis especials que la beneficiaven i que això comportava la pèrdua d'alguns dels seus privilegis; es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos. Al clero, el procés de desamortització i desvinculació va tenir un gran efecte sobre el poder de l'Església, perquè la va privar de moltes de les seves propietats. La jerarquia eclesiàstica va continuar exercint una gran influència política i social.

Una Nova Organització dels Grups Socials

A l'Espanya del segle XIX, especialment a Catalunya, s'hi van constituir dos grans grups socials: la burgesia (posseïdors de la riquesa urbana, industrial o agrària procedent de les seves propietats) i el proletariat (integrat pels qui només posseïen el salari que rebien per la seva feina). Hi havia dos grups dintre de la burgesia: l'alta (terratinents, homes de negocis, industrials, banquers, grans comerciants, etc.) i la mitjana o petita (metges, advocats, professors).

Els Nous Grups Dirigents

La Burgesia Industrial Catalana

Entre el 1838 i el 1868, la burgesia catalana, concentrada a Barcelona, va viure un moment d'esplendor lligat al desenvolupament de la indústria i a la nova generació d'"indians" que havien repatriat capitals de les colònies americanes a la dècada del 1820 i que havien irromput amb força en els negocis barcelonins i en la compra de terres. Van ser els Güell, Bonaplata, Muntadas, Girona i, més tard, els Arnús, Ferrer i Vidal, o l'indià Antoni López, enriquit a Cuba i fundador de l'empresa naviliera Companyia Transatlàntica i de Tabacs de Filipines.

Les Classes Mitjanes

Una franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats, representaven menys del 5% de la població espanyola i agrupaven propietaris de terres mitjans, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris públics.

Les Classes Populars

L'Evolució de la Pagesia

La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra en mans d'un nombre reduït de propietaris. En el conjunt d'Espanya, la manca d'un procés d'industrialització profund va frenar l'emigració a les ciutats, i la majoria de la població pagesa va romandre al camp.

Vida Quotidiana i Comportaments Socials

La Vida Social i les Formes d'Oci

En el conjunt d'Espanya, el pes dels terratinents agraris va consolidar una elit social més propera al prototipus de rendista aristocràtic que no pas al model burgès industrial. La influència de l'Església catòlica va continuar sent molt important, però un sector del liberalisme espanyol va defensar la conveniència de laïcitzar la vida pública i de posar fi al predomini de la moral catòlica en tots els àmbits socials.

Les Dones en la Societat del Segle XIX

El paper de la dona en la societat del segle XIX estava determinat pel manteniment d'una concepció tradicional que la subordinava a l'home. En aquesta condició subsidiària, sotmesa al món masculí, s'hi trobaven totes les dones. Però, segons l'origen, la família o la riquesa, les dones tenien unes condicions de vida i un paper social determinat.

Les Primeres Organitzacions Obreres

El Naixement dels Sindicats Obrers a Catalunya

Els primers sindicats eren federacions d'oficis i, a semblança dels teixidors, se'n crearen a d'altres sectors. Els treballadors afiliats pagaven una quota, però, en aquest cas, no es destinava només a qüestions de protecció, sinó també a mantenir una caixa de resistència per sobreviure en cas de vaga.

La Consolidació del Sindicalisme

El primer conflicte a Catalunya fou la vaga contra les selfactines l'any 1854, una reacció violenta, amb crema de fàbriques, contra la introducció d'aquesta nova màquina de filar, que consideraven que prenia la feina als obrers.

Les Revoltes Agràries

L'augment de la població agrària assalariada, sense un creixement paral·lel de la feina i dels recursos, va provocar un problema social greu, sobretot a Andalusia.

Socialisme Utòpic i Republicanisme

Aquest moviment obrer i jornaler es va veure potenciat perquè les seves reivindicacions van comptar amb el recolzament, en la primera meitat del segle, del nou corrent socialista conegut com a utopisme, que pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col·lectiva, i acabar amb les injustícies de la societat liberal.

L'Arribada de L'Internacionalisme (1868-1874)

L'Arribada de la Internacional a Espanya

L'internacionalisme es va difondre per tot Espanya, i el 1870 hi havia uns 7.081 afiliats de l'AIT, un terç dels quals eren de Barcelona ciutat, un altre terç era de la resta de Catalunya i l'altre terç provenia de la resta d'Espanya, sobretot d'Andalusia i València.

Anarquisme i Socialisme (1874-1900)

Els Corrents Anarquistes

Va ser acusat d'estar darrere de La Mano Negra, una associació clandestina que va actuar a Andalusia a la darreria del segle XIX i a la qual es van atribuir assassinats i l'incendi de collites i d'edificis. Els atemptats o les revoltes anarquistes van ser seguits d'una gran repressió, moltes vegades indiscriminada, i van provocar una espiral de violència basada en una dinàmica d'acció/repressió/acció.

El Socialisme Obrer

Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). El nou partit presentava un programa de reformes immediates que incloïen el dret a associació, reunió i manifestació, el sufragi universal, la reducció de les hores de treball, la prohibició del treball infantil i altres mesures socials. L'any 1886 es va publicar per primer cop el seu òrgan de premsa, El Socialista, i el 1889 el partit es va afiliar a la Segona Internacional Socialista.

Reformisme i Qüestió Social

L'any 1878 es van aprovar les primeres lleis reguladores dels treballs perillosos per als infants, la creació d'asils per a invàlids laborals i la construcció de barris per als obrers.