Transformacions socials i econòmiques a Catalunya i Espanya al segle XIX

La població a Catalunya i a Espanya al segle XIX:

El creixement demogràfic: Al segle XIX la mortalitat va disminuir a Espanya. A Catalunya el ritme de creixement va ser més gran. Aquest increment va ser el resultat de la disminució de la mortalitat, acompanyada del manteniment o d'un lleuger augment de la natalitat. Les causes principals van ser la producció agrària i el millorament de la dieta alimentària i la població no va tenir gaires malalties, a partir d'això les grans epidèmies van anar desapareixent de mica en mica. L'augment demogràfic va augmentar.

• Els moviments migratoris:

Molts pagesos van emigrar i van anar cap a Madrid, Barcelona i Biscaia 1860. A Catalunya van emigrar més pagesos que a la resta d'Espanya (barcelonès, tanques occidental, bages i el baix llobregat). En una segona etapa molts espanyols van emigrar a Cuba ia l'Amèrica Llatina per l'augment de la població.

• El creixement de les ciutats:

L'augment de la urbanització. Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla, Màlaga van ser les que més van créixer. A Catalunya van créixer la població a finals del segle XIX (Barcelona, badalona, sabadell, terrassa i manresa).

Transformacions a l'agricultura a Catalunya i a Espanya:

La reforma agrària liberal: Conjunt de reformes l'objectiu de les quals era la dissolució de l'Antic Règim al camp, així com la introducció de models de propietat i de producció capitalistes (S.XIX). Es va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i es va desamortitzar la majoria de les terres que pertanyien a l'església i això va consolidar la propietat privada.

• Els problemes de l'agricultura a Espanya:

La reforma agrària liberal no va permetre als camperols accedir a la propietat i es van quedar com a jornalers i una minoria van emigrar a les ciutats. Les conseqüències negatives van ser uns rendiments baixos i la pobresa de bona part de la població agrícola i també el retard agrari.

• Latifundis:

Propietaris absentistes que obtenien beneficis contractant jornalers amb uns salaris baixos. Minifundi: els rendiments amb prou feines donaven per mantenir una família.

El desenvolupament agrari a Catalunya: La sentència arbitral de Guadalupe (1486) permetia als camperols quedar bona part de la producció i l'economia dels privilegiats era menor. Part de l'agricultura catalana es va especialitzar en la viticultura i també hi va haver un desenvolupament del cultiu.

Els inicis de la industrialització a Catalunya i Espanya:

La indústria tèxtil catalana: 1830 es va iniciar un procés de mecanització amb la instal·lació de les màquines de filar que es feien servir a Gran Bretanya. El 1860 es van realitzar indústries als costats dels rius per poder substituir el carbó per energia hidràulica i van constituir colònies industrials.

• Els obstacles per a la industrialització:

Factors negatius: l'escassa capacitat de compra de la població espanyola com a resultat de la pobresa de la majoria dels camperols, la manca d'inversions i l'absència de burgesia industrial, els problemes de transport per la inexistència de carreteres i pel retard ferrocarril i l'escassetat de fonts d'energia. Proteccionisme: va tenir repercussions perquè no va estimular els fabricants a renovar-se, a abatre els costos i, en definitiva, a ser competitius a nivell internacional. Estaven interessats la població de Catalunya.

La mineria i el ferrocarril a Catalunya i a Espanya:

L'explotació minera: Va començar el 1868 (plom, coure, mercuri i zinc). Les dues activitats mineres principals eren el carbó i el ferro a causa de l'expansió de la siderurgia (Astúries).

La construcció del ferrocarril: La construcció d'una extensa xarxa de ferrocarrils va haver d'esperar fins a la Llei General de Ferrocarrils de juny del 1855. La necessitat de construir vies tan ràpid era per estimular el comerç interior.

L'expansió industrial al tombant del segle XIX:

Noves energies i noves indústries: S.XIX es va començar a utilitzar l'electricitat i el petroli. L'electricitat va fer possible una mecanització més gran de la producció industrial, així com la disminució dels costos de producció i la baixa dels preus. Es dividia en 2 etapes, una 1880-1914 va ser il·luminar els carrers de les grans ciutats, les fàbriques i els llocs públics; i dos 1914-1930 el seu ús es va estendre a la indústria. La difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor d'explosió va donar pas a la indústria de l'automòbil (Hispà Suïssa 1904). Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van estimular l'expansió de la indústria metal·lúrgica i també la indústria química.

La societat del segle XIX a Catalunya i Espanya:

De la societat estamental a la societat de classes: Va aparèixer una societat de classes pròpia d'un Estat capitalista. El sector agrícola i el desenvolupament industrial baix van fer que la burgesia fos feble i que la noblesa conservés molta més influència que en altres països d'Europa. A Espanya la societat va evolucionar més lentament, en canvi.