Transformacions Socials i Culturals del Segle XVIII i XIX

Des de la meitat del segle XVIII, comencen a produir-se grans canvis socials. La burgesia comença la lluita per fer caure l’absolutisme i tot l’Antic Règim. Aquesta classe social vol que es facin reformes socials i econòmiques. La Revolució Industrial proporcionarà a aquesta burgesia la possibilitat d’ascendir a l’escala social i aconseguir no únicament riquesa, sinó també prestigi i influència política i cultural. Per altra banda, els principis de la Il·lustració deixaran al descobert les contradiccions del Despotisme Il·lustrat; això farà que a França s’iniciï un moviment demanant reformes que acabarà en revolució: La Revolució Francesa. Aquesta revolució, sorgida de la crisi de l'estat absolutista, es convertirà en el més clar reflex del liberalisme, el nou corrent polític que resumeix les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia. Aquestes idees es van estendre per Europa per l’ocupació napoleònica i van anar canviant la societat.

MADELEINE 1806 (Inicis del Segle XIX)

La Revolució Francesa havia interromput la construcció d’edificis i havia destruït uns altres. Napoleó decidí posar en marxa un programa de construccions, a partir de 1806, per a deixar a París i altres ciutats una sèrie de monuments de qualitat com a record del seu regnat. A més, l’increment de la població i el procés d’urbanització feia necessària la construcció d’aquests edificis, emmarcats en un pla de reforma urbanística. Com un imperator, Napoleó volia exhibir la grandiositat de França; ell seria el Cèsar de la nova Roma que era França. Les revolucions liberals i econòmiques van suposar el triomf del Romanticisme. A l’època napoleònica, l’art neoclàssic, anomenat Estil Imperial, retornava al llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetent ideals de justícia, honor i patriotisme. La reforma urbanística, amb un nou ordre social, exigia un nou ordre de la ciutat: incorporaven monuments, però també calia preocupar-se del desenvolupament social i funcional. Es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, escoles, museus, hospitals, mercats… Apareix la novel·la realista amb Victor Hugo, Les misérables.

EROS (Finals del Segle XVIII)

Canova, figura central de l’escultura neoclàssica, plasma els valors de les noves classes dirigents sortides de la Revolució Francesa (moren a la guillotina Lluís XVI i Maria Antonieta). Rebuig de l’absolutisme monàrquic. A Espanya, Carles IV. Va treballar amb el papa Climent XIV, Napoleó, el duc de Wellington o Caterina la Gran de Rússia. Va rebre les influències de Winckelmann (teòric que enaltia l’escultura grega, Història de l’art antiga), trencament amb les formes carregades del Barroc. Canova aconsegueix en l’art la mateixa transformació de la sensació de l’idealisme que en el camp de la filosofia dugué a terme Kant; en la literatura, Goethe; i en la música, Beethoven. En arts, David, Thorvaldsen o Vignon.

Característiques de l’Estil Neoclàssic

A la segona meitat del segle XVIII apareix la recerca d’un art alternatiu als excessos del Barroc i del rococó. Winkelmann (historiador de l’art) diu que aquest requisit es troba a l’art clàssic, equivalent a “racional”. Aquest art vol servir a la societat a la segona meitat de segle; és l’art dels Il·lustrats, el qual s’identifica amb una societat lliure de dogmes. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’Imperi napoleònic. Rebrà una influència decisiva del redescobriment de l’antiguitat clàssica (descobriment de Pompeia i Herculano).

Acadèmies i Transformació de l'Art

Sorgeixen les Acadèmies, les quals van contribuir al fet que l'arquitectura, escultura i pintura deixessin de ser oficis mecànics per a convertir-se en nobles arts liberals i que l'artista abandonés l'estament artesanal per transformar-se en un professional independent.