Transformacions en la producció i l'ocupació

La producció flexible i la customització

Un dels canvis més importants en els processos de producció mundials en els darrers anys ha estat la introducció del disseny informatitzat i la producció flexible. Tot i que el taylorisme i el fordisme resultaven útils en la producció a gran escala per productes idèntics per a un mercat massiu, eren completament incapaços de fabricar petites quantitats de productes que s’ajustessin als gustos de franges de clients. El disseny per ordinador, juntament amb altres tipus de tecnologia informàtica, ha canviat radicalment aquesta situació. Es va començar a parlar de la “customització en massa”: és a dir, les noves tecnologies permeten la producció a gran escala d’articles dissenyats per a clients particulars. Una cadena de muntatge podia produir cinc mil camises al dia. Ara és possible customitzar cada una d’elles al gust del client i produir-les tan ràpidament com quan eren idèntiques, sense cap cost addicional.

La producció global

Els canvis en la producció global no són només respecte a com es fabriquen els productes, sinó també on es duu a terme aquesta fabricació. Durant gran part del segle XX les organitzacions empresarials més importants eren les grans companyies manufactureres que controlaven tant la producció dels béns com la seva venda.

Tendències actuals en l’ocupació

Ha canviat força dins els països industrialitzats d’ençà el segle XX. Als inicis del segle XX la política d’ocupació estava dominada per les feines de coll blau de les fàbriques (ocupació industrial), però amb el temps s’ha anat desplaçant cap el sector serveis (treballadors de coll blanc).

L’economia del coneixement

En línies generals, aquesta economia està relacionada amb una pràctica econòmica en la que les idees, la informació i les formes de coneixement nodreixen la innovació i el creixement. Una economia del coneixement és aquella en la que la mà d’obra no només participa en la producció física o distribució de béns materials, sinó en el seu disseny, desenvolupament, tecnologia, comercialització, venda i posta en servei.

La “multiqualificació”

Les noves formes de treball “postfordista” permeten d’augmentar la gamma d’aptituds del treballador en fer que aquest realitzi diverses tasques en comptes de fer només una i sense interrupció. (fordisme). desenvolupament d’una mà d’obra “multiqualificada”, capaç d’assumir un major ventall de responsabilitats. Al seu torn, això genera una major productivitat i millors béns i serveis; els empleats que poden fer múltiples aportacions al seu treball tindran més èxit a l’hora de solucionar problemes i proposar nous productes. No obstant això, no tot és idíl·lic, ans al contrari. La tendència a la “multiqualificació” té conseqüències per al procés de contractació. Mentre que abans la selecció de personal es feia sobretot en funció de l’educació i les aptituds, ara hi ha molts empresaris que busquen individus adaptables que puguin adquirir noves tècniques en poc temps.

Fins fa no gaire, als països occidentals el treball remunerat era principalment un àmbit masculí. La producció es realitzava dins de la llar o prop d’aquesta i tots els membres de la família participaven en el treball agrícola o artesanal. Les dones acostumaven a tenir una considerable influència dins la llar.

Aquesta situació va canviar radicalment amb la separació entre la llar i el lloc de treball que va comportar el desenvolupament de la indústria moderna. El principal factor fou, probablement, l’inici de la producció en fàbriques mecanitzades.

Les dones i les desigualtats laborals

Les dones segueixen patint diverses desigualtats en el mercat laboral, malgrat que legalment estigui escrit que són iguals als homes. Tradicionalment, les dones han ocupat ocupacions mal pagades i rutinàries. Moltes de les feines estan determinades pel gènere: és a dir, sovint es considera que són “tasques de dones”. La immensa majoria de les tasques de secretaria i feines assistencials (com ara infermeria, treball social o tenir cura dels nens), són ocupades per dones i es consideren ocupacions “femenines”. La segregació ocupacional en funció del gènere es la que té com a conseqüència la concentració d’homes i dones en diferents tipus de feina. Així s’han observat que existeix una segregació ocupacional vertical i també una altra de tipus horitzontal. La segregació vertical fa referència a la tendència a concentrar les dones en llocs d’escassa autoritat i poc marge per progressar, mentre que els homes ocupen ocupacions amb més poder i influència. La segregació horitzontal està relacionada amb la tendència a que els homes i les dones ocupin diferents tipus de treball. Per exemple, les dones dominen àmpliament els llocs domèstics i els de caire administratiu rutinari, mentre que els homes es concentren en categories manuals semiqualificades i qualificades.

El postfordisme

La globalització de la producció econòmica, juntament amb la difusió de la tecnologia de la informació està canviant la naturalesa de les feines que realitzen la major part de les persones. HI ha dos paraules claus que molts estudiosos del fenomen apliquen: flexibilitat i innovació. El postfordisme consisteix, de fet, en una nova era de la producció econòmica capitalista en la que la flexibilitat i la innovació es maximitzen amb l’objectiu de respondre a les demandes del mercat: diversificar els productes a la mesura del client.

La producció en grup

els treballadors competeixen entre ells: s’ha utilitzat a vegades, juntament amb l’automatització per reorganitzar el treball. La idea central és la d’incrementar la motivació del treballador mitjançant la col·laboració de grups de persones en els processos de producció, en comptes de fer que cada empleat passi el dia sencer fent una única tasca repetitiva, com ara posar cargols d’una maneta d’una porta del cotxe.

Taylorisme i fordisme

Winslow Taylor, un assessor de gestió nordamericà (1865-1915). Ell va encunyà l’expressió “organització científica del treball –OCT-”, que consistia en un estudi detallat dels processos industrials amb la finalitat de dividir-los en operacions simples que es poguessin sincronitzar i organitzar-se amb precisió. El taylorisme, doncs, no només era un estudi acadèmic, sinó un sistema de producció dissenyat per maximitzar el rendiment industrial, que ha tingut un gran impacte no només en l’organització de la producció i de la tecnologia industrials, sinó també en l’organització del lloc de treball.