Transformacions Polítiques i Econòmiques a Europa Oriental

Problemes dels anys 70: els problemes més greus van ser l’enfonsament del comerç internacional i la reducció d’exportació dels països del bloc de l’est, que van dificultar les importacions de productes bàsics necessaris per alimentar la població. També van tenir dificultats per tornar els préstecs demanats, a causa de la revalorització del dòlar. Al començament dels anys 80, el capitalisme va iniciar una reconversió tecnològica i empresarial profunda.

Països membres del COMECON:

• Bulgària
• Txecoslovàquia
• Hongria
• Polònia
• Romania
• Unió Soviètica
• Albània
• República Democràtica Alemanya
• Mongòlia
• Cuba
• Vietnam

Països aliats a Europa:

• Gran Bretanya
• França
• Canadà
• Polònia
• Sudàfrica
• Austràlia
• Nova Zelanda

PRESTROIKA: Els objectius de la prestroika consistien a fer una reforma del sistema amb coneixement i participació del poble. Quan parlem dels canvis polítics, podem afegir que es va suavitzar el monopoli del PCUS, es va promoure la participació política i es va permetre que els mitjans de comunicació d’una nova constitució i es va emprendre la lluita contra qualsevol forma de corrupció.

A Polònia, es va introduir un conjunt de noves mesures polítiques i econòmiques, incloent l’autorització per instal·lar empreses privades i la legalització del sindicat.

A Txecoslovàquia, els dirigents van pactar un procés de reformes amb l’oposició, es van convocar eleccions lliures i es va reestructurar el sistema polític. També es va dividir el país en la República Txeca i la República Eslovaca.

A la República Democràtica Alemanya, el govern comunista es resistia a les reformes. Les manifestacions d’oposició augmentaven cada dia i els ciutadans es refugiaven per fugir del país. Al 1989, es va prendre la gran decisió d’obrir el mur de Berlín i permetre el trànsit lliure de ciutadans. Un temps després, es va unificar el país i la RDA va desaparèixer.

A Bulgària, els dirigents més immobilistes van ser destruïts i es van convocar eleccions que van donar lloc a l’establiment d’un nou govern democràtic.

A Iugoslàvia, es va veure la fi de règims socialistes independents de l’URSS.

Albània es va veure imposada en un cas similar a Iugoslàvia.

Romania va experimentar una insurrecció popular que va fer caure el líder comunista Nicolau Ceausescu, que va ser condemnat a mort i executat.

Dissolució de l’URSS: els plans de reforma de Gorbatxov no van sortir com esperaven, va haver-hi una caiguda de productivitat i un empitjorament del nivell de vida de la població. A més, va haver-hi reivindicacions nacionalistes i unes primeres eleccions que van fer arribar al poder a Boris Ieltsin, que amb els seus nous plans i idees va derrumbar l’URSS.

RUPTURA URSS: La ruptura va començar després del cop d’estat de Moscou. Es va fer un projecte de reforma dins del socialisme, i el president Ieltsin, en pocs mesos, va iniciar un procés que tenia com a objectiu la supressió del comunisme; es va dissoldre el partit comunista i es van confiscar els seus béns. Algunes repúbliques com Ucraïna, Geòrgia, Estònia... van ser declarades estats independents i, al desembre de 1991, l’URSS va deixar d’existir.