Transformacions Globals (1870-1914): Industrialització, Imperialisme i Primera Guerra Mundial

1. Context Polític (1870-1914)

1.1 Hegemonia Europea i Imperialisme

L'era entre 1870 i 1914 va ser marcada per l'hegemonia europea i la política imperialista, que finalment va conduir a la Primera Guerra Mundial.

1.2 Potències Mundials

Europa Occidental:

• Gran Bretanya va perdre la seva primacia a favor d'Alemanya i els Estats Units.
• Alemanya es va convertir en la segona potència industrial.
• Itàlia va impulsar la seva indústria.
• La resta d'Europa (països mediterranis, Imperi Otomà i Imperi Austrohongarès) va experimentar un desenvolupament menor.

Fora d'Europa: Es van consolidar dues noves potències industrials: els Estats Units i el Japó.

1.3 Relacions Internacionals

Sistemes Bismarckians: Organitzats per Bismarck per a aïllar França (enemistada per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena) i evitar una aliança entre França i Rússia contra Alemanya.

Pau Armada: Els països europeus, preveient una guerra, es van rearmar i van crear dos blocs:

• La Triple Entesa: França, Rússia i Gran Bretanya.
• La Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia.

2. La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

2.1 Noves Fonts d'Energia

Electricitat: Inicialment utilitzada per a la il·luminació, posteriorment per a motors i finalment en indústries que es van poder localitzar lluny de les fonts d'energia.

Petroli: Utilitzat per a moure motors que funcionaven amb els seus derivats: gasolina i dièsel.

2.2 Nova Organització del Treball

Taylorisme: Organització racional del treball, cronometrant el temps empleat.

Fordisme: Producció en massa i en sèrie en grans fàbriques, amb obrers especialitzats en una sola tasca, treballant en cadena.

2.3 Nous Sectors Industrials

Indústria Metal·lúrgica: Augment de la producció d'acer (convertidor Bessemer) i incorporació de metalls nous com el coure (indústria elèctrica) i l'alumini (obtingut mitjançant l'electricitat).

Indústria Química: Derivats del petroli (plàstics, colorants, productes farmacèutics, fibres sintètiques i explosius).

3. Canvis Econòmics

3.1 Millores Agràries

• Beneficis de la fabricació d'adobs químics i pinsos, augmentant els rendiments agrícoles i ramaders.
• Noves màquines que van facilitar el treball.
• Noves tècniques de conservació d'aliments: pasteurització, enllaunament i congelació.

3.2 Progrés en el Transport i les Comunicacions

Mitjans de transport:

• Creixement de l'aplicació de l'electricitat: ferrocarril, tramvies i metro.
• El motor d'explosió va afavorir el naixement de l'automòbil, la millora de la navegació i l'aviació.
• L'expansió territorial dels Estats Units cap a l'oest, facilitada per la xarxa ferroviària.

Comunicacions: Invenció del telèfon, fonògraf, cinematògraf i la ràdio.

3.3 El Comerç

Interior: Impulsat per la creixent producció, amb l'aparició de grans magatzems i noves tècniques de vendes (publicitat).

Exterior: Dimensió mundial per la millora dels transports i el creixement de la producció. La necessitat de buscar mercats va augmentar la competència entre països, amb alguns establint el proteccionisme i altres llançant-se a la conquesta i colonització de nous territoris, formant grans imperis colonials.

3.4 L'Auge del Gran Capitalisme

Concentració empresarial: Eliminació de la competència i domini del mercat mitjançant trusts, càrtels i holdings.

Concentració financera: Aparició de grans bancs que van intensificar la relació amb les empreses, concedint crèdits i participant-hi com a accionistes.

4. Evolució Demogràfica i Avanços Socials

4.1 Població i Emigració Exterior

Gran creixement de la població entre 1870 i 1914, amb emigració des de Gran Bretanya i països escandinaus cap als Estats Units, Amèrica Llatina, Austràlia i Nova Zelanda. Les causes van ser la millora i abaratiment dels transports, les facilitats donades pels governs i la necessitat de població als països receptors.

4.2 Evolució del Moviment Obrer

• Creixement del moviment obrer gràcies al reconeixement de les llibertats de reunió i associació, i la legalització de les associacions obreres.
• Creació de partits, com el Partit Socialdemòcrata Alemany.
• Internacionalisme obrer: creació de la II Internacional, amb enfrontaments entre marxistes (poder mitjançant la revolució) i revisionistes (poder mitjançant eleccions). Condemna de l'imperialisme, el capitalisme i la guerra.

4.3 Sistemes Democràtics

Basats en el sufragi universal masculí, amb l'aparició de moviments sufragistes. Es van estendre per l'Europa Occidental i els Estats Units.

4.4 El Proletariat

Avanços laborals: Lleis per eliminar abusos, regulació de la jornada laboral i mesures de protecció social.

Avanços econòmics: L'abaratiment dels preus gràcies a la producció en massa i en sèrie va permetre que el proletariat es convertís en consumidor.

5. L'Imperialisme

5.1 Nova Expansió Colonial (1870)

L'imperialisme, basat en el predomini d'uns països sobre altres, va protagonitzar una nova expansió colonial, liderada pel Regne Unit i França.

5.2 Causes de l'Imperialisme

Polítiques i estratègiques: Desig d'ampliar el prestigi i controlar les rutes comercials.

Demogràfiques: Enviar població per eliminar la desocupació i disminuir les tensions socials.

Econòmiques: Nous mercats per obtenir matèries primeres barates, vendre productes manufacturats i invertir capital.

Ideològiques: Creença en la superioritat de la raça blanca i la necessitat de "civilitzar" altres cultures.

5.3 Formes de Domini Colonial

Concessions: Repartiment d'àrees d'influència (exemple: Xina).

Protectorat: Manteniment del govern indígena, però amb control de la política exterior, l'exèrcit i l'explotació de certs recursos (exemple: Egipte).

Colònies:

• De posició: Control de punts estratègics (exemple: Colònia del Cap).
• De poblament: Assentament de població estrangera (exemple: Canadà).
• D'explotació: Cessió de l'explotació dels recursos a la metròpoli (exemple: Congo).

6. El Repartiment del Món

6.1 L'Expansió per Àfrica

El 1870, el continent africà era desconegut per als europeus. Des de llavors, les potències europees van crear imperis continus: els britànics de nord a sud (Egipte a Sud-àfrica) i els francesos d'oest a est (Senegal a Somàlia).

Per evitar enfrontaments, es va celebrar la Conferència de Berlín (1885), que va repartir Àfrica i va establir la lliure circulació pels rius Níger i Congo, la llibertat de comerç al centre d'Àfrica i les normes d'ocupació (la possessió d'una franja costanera donava dret a ocupar l'interior).

6.2 Expansió per Àsia

Va predominar el sistema de concessions i el repartiment d'àrees d'influència.

6.3 Conseqüències del Colonialisme

Per a les societats indígenes: Negatives, amb governs locals eliminats o sotmesos, conflictes per el traçat arbitrari de fronteres, comerç desigual, infraestructures en funció dels interessos colonials, divisió social i desplaçament de les cultures indígenes.

Per a la metròpoli: Positives, amb augment de poder polític, riqueses, major pau social i coneixement d'altres civilitzacions. També va aguditzar els enfrontaments internacionals que van conduir a la Primera Guerra Mundial.

7. La Primera Guerra Mundial (La Gran Guerra)

7.1 L'Esclat de la Guerra (1914)

Contendents: Imperi Central (Triple Aliança): Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia; Aliats (Triple Entesa): França, Rússia, Regne Unit, Sèrbia, Itàlia (1915) i Estats Units (posteriorment).

7.2 Causes de la Guerra

Immediates: Assassinat de l'hereu de la corona austrohongaresa, Francesc Ferran, i la seva dona, per un estudiant serbi, que va provocar la declaració de guerra d'Àustria-Hongria a Sèrbia i va posar en marxa el mecanisme d'aliances.

Profundes: Conflictes territorials (França volia recuperar Alsàcia i Lorena; Àustria-Hongria i Rússia volien una eixida al Mediterrani; Itàlia volia Istria i Trento), conflictes colonials i conflictes econòmics per la competència comercial.

7.3 Característiques de la Guerra

Extensió territorial: Participació de setze nacions, algunes amb els seus imperis colonials.

Ús de noves armes: Metralladores, submarins, avions i noves modalitats de lluita com la guerra psicològica.

8. La Primera Guerra Mundial (Segona Part)

8.1 Etapes

1914: Guerra de moviments.

1914-1918: Guerra de posicions, amb línies de trinxeres. Batalles importants: Verdun i Somme. Entrada de nous països: Itàlia, Turquia, Bulgària i Romania. El 1917, Rússia abandona la guerra després de la revolució bolxevic, i els Estats Units entren a favor dels aliats.

1918: Rendició dels Imperis Centrals i firma de l'armistici per part d'Alemanya.

8.2 Conseqüències de la Guerra

• Wilson (president dels Estats Units) elabora els 14 punts (1918).
• La Conferència de París organitza cinc tractats, un per cada país vençut, basats en els 14 punts.
• Tractat de Versalles: Imposat a Alemanya, l'obliga a abandonar les seves colònies (que s'apropien Gran Bretanya i França), entregar Alsàcia i Lorena a França, reduir l'exèrcit i pagar enormes reparacions de guerra. Alemanya es va sentir humiliada i desitjosa de revenja.
• Nou mapa d'Europa: Sorgiment de nous estats: Polònia, Àustria, Hongria, Finlàndia...

9. Moviments Pictòrics

9.1 Impressionisme (1870)

Característiques: Captar la impressió i els efectes d'atmosfera i llum, utilitzant pinzellades soltes i pintant a l'aire lliure. Pintors: Monet, Renoir, Degas.

9.2 Postimpressionisme (1886)

Revisió de l'impressionisme. Cézanne descompon els objectes en figures geomètriques. Van Gogh utilitza colors purs aplicats amb pinzellada corba i gruixuda.

9.3 Fauvisme (1904)

Importància del dibuix i el color aplicat de forma plana, amb independència de la realitat. Pintor: Henri Matisse.

9.4 Expressionisme (1905)

Plasma sentiments i representa figures introvertides, temes tràgics, fantàstics i demoníacs. Pintor: Munch.

9.5 Cubisme (1907)

Dues etapes: cubisme analític (descompon els objectes en formes geomètriques) i cubisme sintètic (construeix objectes combinant elements independents). Obra: Les senyoretes d'Avinyó de Picasso.