Transformacions Econòmiques i Socials a Espanya (Segles XIX-XX)

1. Demografia

Creixement demogràfic moderat (1797-1900): Règim demogràfic antic caracteritzat per alta natalitat i alta mortalitat (a causa d'epidèmies, crisis alimentàries i elevada mortalitat infantil). El creixement vegetatiu era baix. Es va produir una elevada migració interior i cap a Sud-Amèrica durant la segona meitat del segle.

Transició demogràfica: Es va produir un fort descens de la mortalitat gràcies a les millores sanitàries i d'higiene, seguit posteriorment per una caiguda de la natalitat a causa de la urbanització i la introducció de mesures anticonceptives. Va persistir l'elevada migració interior i cap a Sud-Amèrica.

2. Transformacions Agràries

Implantació del capitalisme agrari: Es va abolir el règim senyorial i es van dur a terme les desamortitzacions (Godoy, Mendizábal, Madoz). Això va consolidar la propietat privada, però va provocar la concentració de la terra en mans de la noblesa i la burgesia. Les condicions de vida dels treballadors agraris sense terra van empitjorar, ja que van augmentar les rendes i van desaparèixer les terres comunals de les quals obtenien beneficis. L'augment de la producció va ser lent inicialment.

Posteriorment, hi va haver un augment de la producció i productivitat agrària gràcies a:

• Mecanització, adobs i regadiu.
• Nous conreus.
• A la ramaderia, augment dels caps de boví i porcí (per a llet i carn) i reducció de cabres i ovelles.

Els productes agraris (taronja, vi, ametlla, oli) representaven el 44% de les exportacions espanyoles. No obstant això, van persistir problemes estructurals com els latifundis al sud, els minifundis al nord i la conflictivitat social derivada de la desigualtat en el repartiment de la propietat.

3. Indústria i Mineria

Industrialització limitada: Va predominar el sector tèxtil català (cotó) gràcies a la manufactura prèvia (indianes), un empresariat emprenedor i el proteccionisme. El desenvolupament miner es va realitzar amb capital estranger. A finals de segle es va consolidar la siderúrgia a Biscaia.

Més tard, es va observar un creixement industrial moderat i diversificació (electricitat, química, metal·lúrgia), amb l'ús d'electricitat i petroli. Biscaia va dominar la siderúrgia, mentre que el tèxtil català va entrar en estancament.

4. Transports, Ferrocarrils i Mercat

Construcció del ferrocarril: Es va iniciar amb la Llei de 1855, establint-se una xarxa radial amb un ample de via diferent al de la resta d'Europa. Això va millorar el mercat interior, però els intercanvis van ser limitats. El comerç exterior va créixer gràcies a l'ús del vapor.

Posteriorment, es va consolidar el mercat interior gràcies al ferrocarril, augmentant els intercanvis interns i les exportacions, especialment les agràries i minerals.

5. Hisenda, Unitat Monetària i Banca

La reforma fiscal de 1845 (Mon-Santillán) va resultar insuficient, provocant un endeutament crònic. Es va produir la unificació monetària amb la peseta (1868) i es va iniciar el sistema bancari modern.

Més tard, es va consolidar el sistema bancari amb el Banco de España i bancs privats, proporcionant major finançament industrial, tot i la persistència del dèficit públic.

6. Política Comercial i Econòmica

Es va debatre entre el proteccionisme i el lliurecanvisme, amb predomini del proteccionisme, especialment a finals de segle (aranzels de 1891).

Posteriorment, es va generalitzar el proteccionisme i es va iniciar la intervenció de l'Estat en l'economia, amb inversions en infraestructures, comunicacions i serveis públics.

7. Societat Espanyola: De l'Antic Règim a la Societat de Classes

La fi de l'Antic Règim va suposar la desaparició de la societat estamental. L'Estat Liberal va donar lloc a la societat de classes, marcada per la igualtat jurídica però la desigualtat econòmica.

A) Classe Alta

Incloïa la vella aristocràcia, la noblesa de toga, la jerarquia eclesiàstica i l'alta burgesia.

B) Classes Mitjanes o "Productives"

Molt reduïdes, dividides en rurals i urbanes (professionals liberals, funcionaris, etc.).

C) Classes Populars

Constituïen la majoria de la població, dividides en urbanes (ferroviaris, obrers, personal domèstic...) i rurals (jornalers, ramaders, etc.). Les seves condicions laborals i de vida eren molt dures.

Món Rural

• Pervivència de comportaments socials tradicionals a causa del caciquisme i la influència de l'Església Catòlica.
• Continuació de la desigual distribució de la terra i baixa capacitat adquisitiva de les famílies camperoles.
• Intensificació del malestar camperol: ocupacions de terra i anticlericalisme.

Món Urbà

• Creixement lent, però gradual de les ciutats.
• Modernització de les formes de vida: major alfabetització i educació professional, noves formes d'oci (esport-espectacle, premsa, lectura, associacionisme cívic, etc.).
• Major politització: classes mitjanes (republicanisme) i obrers (afiliació als sindicats de classe).

8. Les Dones i el Feminisme

Ideal burgès: La dona era vista com l'"Àngel de la Llar" (mare i esposa). Les dones burgeses rebien una escassa formació acadèmica i estaven subjectes a una moralitat rígida.

Dones obreres i camperoles: Realitzaven treballs abusius amb sous més baixos que els homes. L'ocupació habitual era com a criades en cases de burgesos.

Desigualtat legal i política: Les dones necessitaven permís marital per a qualsevol transacció comercial i no tenien drets polítics. Podien ser condemnades a penes de presó per desobediència al marit.

Desigualtat educativa: Major analfabetisme femení i continguts educatius diferents.

Més tard, es va mantenir la desigualtat respecte als homes, tot i que les dones solteres podien fer transaccions comercials. La desigualtat política es va mantenir fins a la Constitució de 1931. En l'àmbit laboral, persistien salaris inferiors i condicions especials de contractació (p. ex., Contracte de mestres, 1923), amb prohibició d'accés a professions com notaris, jutges o policies.

En l'educació, es va mantenir l'analfabetisme i la baixa escolarització, amb escassa presència a nivell universitari.

Feminisme: Es va fundar l'Asociación Nacional de Mujeres (ANME) el 1918, impulsant el sufragisme. Les màximes representants van ser Clara Campoamor i Victòria Kent.

9. Obrerisme i Moviments Socials

Primers episodis de lluita obrera i camperola

• Accions de ludisme a Alcoi (1821) i a Barcelona (1835), amb la crema de la fàbrica Bonaplata.
• Creació de societats d'ajuda mútua, com la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó (Barcelona, 1840).
• Primera vaga general a Barcelona (1855), tot i ser il·legals.
• Revoltes camperoles per la fam, com els Fets de Loja (Granada, 1861).

Ideologies Obreres

Socialisme utòpic: Criticava el capitalisme i defensava societats igualitàries (Saint-Simon, Fourier, Owen). A Espanya, Joaquín Abreu va impulsar idees com els falansteris.

Internacionalisme: Arribada del marxisme i l'anarquisme després de la Revolució Gloriosa (1868).

• Anarquisme: Introduït per Fanelli. Durant la Restauració va defensar l'acció directa i l'associacionisme; va tenir força a Andalusia i Catalunya, amb atemptats i repressió estatal.
• Socialisme: Introduït per Lafargue. Es va fundar el PSOE per Pablo Iglesias i la UGT, amb arrelament a les zones industrials.

Continuació de la lluita obrera (Post-1918):

• 1918-1921: Trienni Bolxevic (ocupacions de terres i control d'ajuntaments a Andalusia).
• 1919: Vaga de la Canadenca, s'aconsegueix la jornada laboral de 8 hores.
• 1918-1923: "Anys del Plom": Guerra social entre patrons i obrers, amb pistolerisme (mercenaris per eliminar líders sindicals).

Ideologies obreres durant la Dictadura de Primo de Rivera:

• Anarquisme: Enfortiment de l'anarcosindicalisme. Sindicats: Solidaritat Obrera i CNT. Activisme i repressió.
• Socialisme: Coalició amb el republicanisme (èxits electorals). Debat després de la Revolució Russa d'octubre de 1917. Escissió i fundació del PCE (amb Dolores Ibárruri), defensant el marxisme-leninisme.