Transformacions Econòmiques i Socials a Espanya (1898-1931)

La Crisi del Sistema de la Restauració (1898-1931)

Transformacions Econòmiques i Socials

Creixement demogràfic

Milloren les condicions de vida; l'esperança de vida creix, ja que es viu millor. Això, que passa a Espanya, passa a tot Europa, però a Espanya anàvem una mica més endarrerits. Espanya i Catalunya no tenen el mateix comportament demogràfic; Catalunya s'assembla més a França o Alemanya a causa de la industrialització i, per tant, va més avançada.

Espanya, fa 100 anys, era un país d'emigracions: del 1888 al 1930, 5,2 milions d'espanyols van emigrar a l'estranger, sobretot a Amèrica Llatina. També hi havia migracions interiors, del món rural al món industrial, normalment a la perifèria, com ara Barcelona, Bilbao, Sevilla i Madrid.

La població, a principis del segle XX, creixia pel creixement natural, però cap als anys 30 va canviar i creixia més pel creixement migratori. Els canvis demogràfics van provocar la urbanització i, d'aquesta manera, van créixer els nuclis urbans. Les ciutats que més creixien eren aquelles més industrialitzades. A Barcelona es creen moltes carreteres, per exemple, la Via Laietana, i es construeix el metro.

L'evolució econòmica

Agricultura

Segueix sent l'activitat econòmica fonamental. Era una agricultura cerealística, extensiva (camps enormes per produir poc), arcaica (tècniques antigues) i de baixa productivitat. Tot i això, hi havia alguna agricultura més avançada, més comercial, en què l'orientació passava de la supervivència als negocis. Per exemple, la vinya, els cítrics, l'oli, etc. Hi va haver unes millores agrícoles que van provocar un augment de la productivitat: hi havia més terres conreades i més avenços tècnics (com adobs, regadiu, etc.). Aquella agricultura comercial amplia els seus conreus.

Hi ha un problema que continua igual: la desigual distribució de la terra. El 1900, el 2% dels propietaris rurals posseïa el 47% de la terra (latifundis). Això generava molta desigualtat; a més, gairebé 2,5 milions dels treballadors de la terra no tenien cap propietat. Aquests eren anomenats jornalers, que, a causa de les seves condicions, sempre estaven disposats a participar en les revolucions.

Indústria

Creixement i diversificació: amb la Segona Revolució Industrial, s'abandona la màquina de vapor per utilitzar l'electricitat i el petroli. A més, apareixen nous avenços tècnics: ràdio, telèfon, automòbil, etc. El sector del transport es modifica: apareix el tramvia, el metro, els ferrocarrils, etc. Apareixen noves indústries i sectors, com l'elèctric, la indústria química, el sector de la construcció (a causa de la urbanització), el de l'alimentació i l'automòbil. A Catalunya hi ha una indústria: La Canadenca.

Fases de l'evolució de l'economia

• 1898: Perjudicials relatius. Tot i que es van perdre colònies i moltes empreses van perdre negocis, aquestes pèrdues tampoc van ser tan grans; fins i tot, algunes empreses van aprofitar per fer una repatriació del capital (en lloc d'invertir a Cuba, inverteixen a Espanya).
• Primera Guerra Mundial: A l'economia espanyola li va anar molt bé. Entre els anys 1914 i 1918, les grans potències, com França i Alemanya, estaven en guerra; llavors, la seva economia té més aviat una finalitat bèl·lica. Espanya produeix allò que els altres no fan i, a més, com que era un país neutral, podia vendre a ambdós bàndols. Per tant, la Primera Guerra Mundial suposa una gran injecció econòmica.
• D'aquesta manera, com que hi havia molta demanda, els preus van anar pujant, i la vida a Espanya es va anar encarint.
• En acabar la Primera Guerra Mundial, hi va haver una caiguda entre el 1920 i el 1923.