Transformacions Econòmiques i Expansió Colonial

La Segona Revolució Industrial

Va tenir lloc al darrer terç del segle XIX. L’avenç tecnològic va ser el resultat de la rapidesa amb què la indústria va aplicar els resultats de la investigació científica. Les principals innovacions van ser:

• L'ús de dues fonts d’energia noves: l’electricitat i el petroli, que van destronar el carbó.
• Nous mitjans de transport: gràcies al petroli, es van reduir el cost i la durada dels viatges.
• Xarxes de telegrafia: van permetre la difusió instantània d'informació, superant les limitacions del correu postal.
• Desenvolupament de productes nous: el cautxú, els explosius i els tints químics van impulsar nous sectors productius.

Aquestes innovacions tecnològiques van anar acompanyades d’una nova organització del capital i del treball amb l’aplicació del taylorisme, que va activar un nou procés de concentració industrial. La Segona Revolució Industrial va canviar profundament l’estructura de la producció mundial.

Principals Inventos i Cronologia (Doc 2)

• 1871: Telèfon
• 1872: Màquina d’escriure
• 1877: Fonògraf
• 1879: Làmpada d’incandescència amb filament
• 1882: Planxa elèctrica
• 1885: Vehicle amb motor de gasolina
• 1888: Línia de tramvia elèctric
• 1895: Cinematògraf
• 1897: Telegrafia sense fils
• 1911: Refrigerador domèstic

L'Organització del Treball: Taylorisme i Fordisme

El Sistema Taylorista (Doc 1 i 2)

Es va adoptar un sistema més perfeccionat de remuneració diària que consistia a pagar en funció de la quantitat i la qualitat del que es produïa. El supervisor estimulava la producció de les treballadores augmentant el sou de les que produïen més i millor, i abaixant-lo a les que tenien un rendiment menor.

Els salaris alts contribueixen a reduir el cost de fabricació, ja que els obrers es fan cada vegada més productius; el fet de tenir un bon salari els allibera d’altres preocupacions diferents de la de fer bé la feina.

Esquemes de Producció (Doc 7)

• Taylorisme: Divisió del treball > Reducció del temps de fabricació > Producció en massa > Reducció del preu de cost > Augment de les vendes > Més beneficis.
• Fordisme: Producció en sèrie > Reducció del preu de cost > Consum en massa > Publicitat > Augment de la productivitat > Augment salarial > Augment del poder adquisitiu > Crèdit.

Causes de l’Imperialisme

• Demogràfiques: Els excedents de la població a Europa.
• Econòmiques: Necessitat de matèries primeres. Europa dominava l’economia mundial i les seves indústries aspiraven a ampliar els mercats per vendre els excedents de producció.
• Ideològiques: Hi havia una concepció racista que defensava la superioritat de la raça blanca. Els europeus creien tenir una missió civilitzadora per portar la seva cultura i religió a altres pobles.

L’Expansió Colonial i la Resistència

Principals Eixos de Colonització

Àfrica va ser el continent més colonitzat, on van rivalitzar principalment els projectes britànic i francès. A Àsia, la zona més colonitzada pels britànics va ser l'Índia, a més de Malàisia i Austràlia. França es va centrar en Indoxina, mentre que l’Imperi Rus es va expandir per Sibèria i l’Àsia central. A Xina, tot i no ser conquerida totalment, els britànics van establir enclavaments comercials estratègics com Hong Kong.

La Resistència a la Conquesta

• 1857: Els sipais es van rebel·lar contra el domini britànic a l'Índia, però van ser derrotats.
• Tribus zulus: Van resistir a les primeres guerres contra els britànics a l'Àfrica austral, tot i que finalment van ser colonitzats.
• 1899: Revolta dels bòxers a Xina amb l’objectiu d’expulsar els estrangers, sufocada per l’actuació conjunta de diverses potències.

L'Impacte sobre els Pobles Colonitzats

Els colonitzadors van prioritzar els seus interessos econòmics i polítics, ignorant la història i els trets propis de les poblacions indígenes.

• Economia: Imposició d'una economia de mercat favorable a la metròpoli. Es van expropiar terres per crear grans plantacions, provocant un retrocés de l'agricultura de subsistència. Les infraestructures construïdes servien per a l'explotació del territori, no per millorar la vida dels natius, que vivien en condicions de semiesclavatge.
• Política i Societat: Es van destruir les estructures tribals tradicionals per imposar una nova elit dirigent. Les fronteres artificials van unir ètnies enfrontades o van dividir nacions, generant conflictes duradors. Tot i la reducció de la mortalitat per vacunes i hospitals, el desequilibri entre població i recursos va causar fams cròniques.
• Cultura: La imposició de llengües (anglès, francès) i del cristianisme va provocar una forta aculturació, especialment a Àfrica. L'ensenyament buscava inculcar la superioritat dels valors occidentals.

Crítica a la Colonització (Doc 4)

"No, no hi ha cap dret de les nacions anomenades superiors sobre les inferiors. El que hi ha és la lluita per la vida... Però no anomenem hipòcritament civilització la violència. La conquesta que es preconitza és l’abús pur i simple de la força."