Transformacions Econòmiques, Demogràfiques i Socials a l'Espanya Contemporània

Transformacions Econòmiques

Els dos productes més importants de l'agricultura van entrar en crisi: el blat i la vinya.

Crisi del Blat i la Vinya

• El blat va entrar en crisi perquè s'exportava d'altres països molt més barat. Per a solucionar aquesta crisi, es van implementar mesures proteccionistes, però tot i així no van ser suficients.
• La vinya va entrar en crisi a causa de la fil·loxera, que feia que les vinyes morissin. Es van haver d'importar ceps de Califòrnia. Això va provocar el conflicte rabassaire, ja que els pagesos tenien el contracte de "Rabassa Morta", és a dir, que el seu contracte es trencava quan la vinya moria. Es van començar a demanar contractes a curt termini.

Tot i aquesta crisi, el rendiment agrícola va augmentar gràcies a les millores tècniques, com ara:

• Introducció de maquinària.
• Introducció d'adobs animals i químics.
• Ampliació de zones de regadiu.
• Selecció de llavors.
• Ampliació de les zones de conreu.
• Nous conreus: patata, arròs i arbres fruiters.

Canvis en la Ramaderia

En la ramaderia, es va substituir la cria ovina per la porcina i la bovina.

Creixement Industrial

La indústria va experimentar un creixement significatiu per tres raons principals:

• Fonts d'energia: Pas del carbó a l'electricitat i el petroli.
• Millores d'infraestructures: Desenvolupament del tramvia, metro, xarxes de telèfons, telègraf, etc.
• Intervencionisme de l'Estat: L'Estat va intervenir en la indústria, donant ajut a les empreses.

Creixement Demogràfic

La població va créixer més de cinc milions en cinc anys, a causa d'un canvi demogràfic intern que anomenem la transició demogràfica espanyola. Bàsicament, és el pas de la demografia de l'Antic Règim (mortalitat i natalitat altes) a la demografia del Nou Règim (gran caiguda de la mortalitat). Això va millorar l'esperança de vida.

Moviments Migratoris

Hi va haver dos tipus de moviments migratoris:

• Interns: El traspàs de la població rural a la ciutat a causa de la industrialització.
• Externs: Es van produir per motius econòmics. La majoria d'aquests migrants eren coneguts com a indians i provenien d'Amèrica Llatina.

Transformacions Socials

La societat de classes era, en teoria, oberta, però estava molt polaritzada.

Estructura Social

• Classes altes: Eren pocs però poderosos. Incloïen els propietaris de terres, antics nobles i els burgesos terratinents.
• Classes baixes: Representaven el 80% de la població i eren majoritàriament pagesos o obrers.
• Classes mitjanes: Estaven en creixement i formades per la petita i mitjana burgesia.

Societat Rural i Urbana

La Societat Rural

La societat rural era majoritària i es dividia en dos grups:

• Els propietaris de terres.
• Els pagesos, la vida dels quals era molt dura. Van protagonitzar moltes protestes, com les del Trienni Bolxevic, a causa de la crisi que patien amb el blat i la vinya.

La Societat Urbana

La societat urbana va anar creixent durant aquesta etapa. Dins d'ella hi havia tres grups:

• La burgesia: Comercial, financera i industrial. Tenien el control de les propietats, bancs i comerços. Es van enriquir molt i ho mostraven construint cases i palaus.
• La classe mitjana: Petits comerciants, funcionaris, professors. Volien imitar la vida de la burgesia.
• Els obrers industrials: Vivien a la perifèria de la ciutat. Van lluitar molt per millorar la seva situació (vagues) a través de dos sindicats: la UGT (marxista) i la CNT (anarquista).

El Moviment Sufragista

Les dones van començar el moviment de les sufragistes, que va aparèixer després de la Primera Guerra Mundial.

Les Fonts Històriques

Una font històrica és la base de la investigació històrica; no es pot afirmar res sense una font.

Tipus de Fonts Històriques

Les fonts es poden classificar segons la informació que proporcionen o segons el seu suport:

Segons la informació:

• Política
• Creences
• Societat
• Economia
• Ciència
• Tècnica
• Religió
• Cultura
• Art

Segons el suport:

• Audiovisual
• D'imatges
• Oral
• Material
• Textual
• Gràfica
• Cartogràfica