Transformacions Econòmiques i Demogràfiques a la Catalunya i Espanya del Segle XIX

Les Transformacions de l'Agricultura

Els liberals van voler potenciar l'activitat agrícola, reduir la mà d'obra al camp, i orientar la producció cap al mercat. Els intents de reforma agrària s'acceleraven quan governaven els progressistes.

Les Fórmules de Reforma Agrària i els seus Resultats

Les fórmules aplicades (abolició del règim senyorial i privatització mitjançant la desvinculació i les desamortitzacions) no van reeixir perquè:

• No anaven acompanyades d'una industrialització generalitzada i paral·lela.
• El latifundisme es va reforçar, en especial al sud. El minifundisme del nord tampoc no va minvar.
• Va aparèixer una nova classe de propietaris absentistes i una classe mitjana camperola es va transformar, sobretot al sud, en proletariat agrícola (jornalers) o en emigrants.

Tot i això, alguns dels objectius s'assoliren: ingressos per a la Hisenda, rompuda de noves terres i modest augment de la producció agrícola, etc.

L'Agricultura Catalana: Dinamisme i Particularitats

A Catalunya, la desamortització no va tenir tanta transcendència, amb una agricultura molt dinàmica des de les darreries del segle XVIII, esperonada per unes formes de propietat de la terra i de contractes agraris més favorables per a la pagesia.

El creixement del sector topava, però, amb certs límits:

• Es va mantenir l'escassa tecnificació del camp, l'agricultura extensiva i el guaret.
• Les pastures disminuïren, i amb elles la riquesa llanera.
• Hi va haver un traspàs de capitals urbans al camp amb afany especulatiu.
• La climatologia i l'edafologia eren adverses.

D'altra banda, va créixer l'especialització, especialment la cerealista a la Meseta i la vitícola a Catalunya i La Rioja. La producció i comercialització agrícola permeteren l'accés als recursos alimentaris i l'augment de la població.

5.2 L'Evolució Demogràfica

Durant el segle XIX, la població espanyola va passar de 10.500.000 a 18.600.000 d'habitants. A Catalunya, l'augment va ser més notable: de 900.000 a 1.900.000.

La Revolució Demogràfica (Darrer Terç del Segle)

La veritable revolució demogràfica s'esdevingué el darrer terç del segle:

• La taxa de mortalitat baixà a la meitat entre 1880 i 1930.
• Pas de 29 a 50 anys d'esperança de vida entre 1860 i 1930.

El creixement va ser inferior al d'altres estats europeus, degut a les guerres, les epidèmies i les crisis de subsistència.

Moviments Migratoris i Dualisme Camp-Ciutat

Hi va haver moviments migratoris interiors, del camp a la ciutat i de l'interior a la costa, i exteriors, cap a Cuba o les noves repúbliques americanes i cap al nord d'Àfrica.

Malgrat l'augment de la població urbana, molt alt a zones industrials, Espanya va continuar tenint una població bàsicament rural (dualisme camp-ciutat). A Catalunya, però, les ciutats concentraven la major part de la població.

5.3 La Industrialització de Catalunya

El procés industrialitzador català, lligat al sector tèxtil cotoner, va ser l'únic que va revestir caràcters propis de revolució industrial a la Península (coneguda com la "fàbrica d'Espanya").

Les primeres fàbriques d'indianes van instal·lar-se a mitjans del segle XVIII, sorgint-hi una burgesia emprenedora, però el creixement va aturar-se amb la Guerra del Francès i la pèrdua de les colònies.

La Represa Industrial i la Renovació Tecnològica (1830)

A partir de 1830, el sector va remuntar gràcies a noves mesures proteccionistes, la repatriació de capitals colonials i la renovació tecnològica:

• Introducció de màquines comprades —o copiades i perfeccionades— de les angleses (com la berguedana).
• Ús del vapor (Fàbrica Bonaplata, 1833).
• Conseqüent reducció de costos de producció.

La Doble Concentració de la Indústria Catalana

La indústria catalana va patir una doble concentració:

1. De caràcter empresarial: Grans empreses van arraconar les petites (aparegueren societats anònimes com L'Espanya Industrial, 1847).
2. Concentració geogràfica:
   • A certs punts del litoral (Barcelona, el Maresme i el Garraf) per poder ser proveïts de carbó anglès (vapors).
   • A les principals conques fluvials (Ter i Llobregat, especialment) per aprofitar l'energia hidràulica (colònies industrials). En aquest cas, també es garantia l'estabilitat i el control laboral.

Altres Sectors Industrials

• Tèxtil llaner: Concentrat al Vallès Occidental (Terrassa i Sabadell), afavorit pel ferrocarril.
• Metal·lúrgia: Ocupà un lloc secundari per diferents factors, destacant el dèficit de primeres matèries (carbó i ferro). A mitjans del segle XIX apareixen grans empreses com La Maquinista.
• Altres: Surer, química (tints i adobs), alimentària, paperera i, a finals de segle, elèctrica i telefonia.

Obstacles de la Indústria Catalana

• Falta de primera matèria pròpia (molt palès quan la Guerra de Secessió als EUA paralitzà l'arribada de cotó).
• Insuficient mercat intern (molt evident a finals de la dècada del 1880, quan la fil·loxera va fer caure el poder adquisitiu de la pagesia).

Una característica generalitzada fou el requeriment de poc capital: predomini de les petites i mitjanes empreses, i de la indústria lleugera. Molts capitals, a més, defugien la inversió industrial.