Transformacions Econòmiques al Segle XVIII: Anàlisi i Impacte

Les Transformacions Econòmiques del Segle XVIII

Economia d'Espanya i de tot Europa

• Món rural: agricultura de subsistència (autosuficiència), productes manufacturats.
• Ciutat: gremis, controlen l'activitat econòmica (preus, producció...).

Creixement Demogràfic

• S. XVII: crisi generalitzada
• S. XVIII: la població espanyola creix significativament (es recupera la població). A l'agricultura no es produeixen grans canvis.

El creixement de la població va ser una fase natural, després d'una davallada (S. XVII) ve una època de creixement. El creixement no va ser homogeni, va ser major a les zones perifèriques. Va haver una ampliació de les terres de conreu, però la tecnologia (guaret i arada romana) donava poc rendiment.

Sector Agrari

A l'agricultura hi havia uns rendiments molt baixos causats per:

• Problemes naturals: climatologia (secà)
• Endarreriment tecnològic (guaret i arada romana)
• Rendes baixes dels camperols
• Mala distribució de la terra: molts camperols arrendataris.
• Jornalers: camperols sense terra.
• Terres vinculades: no es poden vendre.

(És molt negatiu, però hi ha canvis): Regadiu. Malgrat aquest embossament, van haver-hi canvis, com nous conreus, al nord, blat de moro, per alimentar al bestiar. El conreu de la patata per tota Espanya, serà l'aliment dels pobres. A València, els conreus d'horta adreçats als mercats (canvia l'agricultura de subsistència per la de mercat). A zones de Catalunya i castellana s'intenta generalitzar el regadiu, prop dels rius.

Transformacions a Catalunya

On es produiran més canvis i transformacions econòmiques i de l'agricultura serà a Catalunya, on al s. XVIII, el producte clau serà la vinya perquè es podia exportar. Aquest èxit de la vinya, ve donat també de l'existència d'un contracte de la terra molt diferent del de l'estat espanyol, el contracte emfitèutic, que proporcionava les terres a llarg termini per tal que arribessin a diferents generacions. Els camperols s'especialitzaven en l'agricultura, per adquirir el que no produeixen havien de comprar (mercat), aquest serà el principi del canvi de l'agricultura de subsistència a la de mercat (mercantilisme). Al segle XIX Catalunya es convertirà en una potència econòmica. Produirà canvis a les manufactures i al comerç.

Impuls de les Manufactures

Els reis van canviar els gremis per establiments de manufactures, però encara... També es va crear el treball a domicili, per escapar del sistema gremial, anaven al món rural i els donaven les matèries primeres per treballar i els comerciants li pagaven als camperols. A Catalunya, ja existia una tradició tèxtil (Terrassa, Sabadell, Olot...). A Barcelona comença a sortir les fàbriques de cotó (fàbriques d'Indianes), fabricaven peces de cotó i les tenyien, després s'estenien al camp. Era un teixit barat i s'utilitzava per l'exportació. Una part important de la població es dedicarà a treballar en manufactures.

Al 1780 porten a Catalunya (1r lloc d'Espanya) una màquina automàtica (manual) d'Anglaterra. Amb els canvis de l'agricultura, de les manufactures i del comerç Catalunya es convertirà en una gran potència.

Liberalització del Comerç Colonial

Al llarg del segle XVIII (1778) es va produir la liberalització del mercat a Amèrica. Una de les característiques més importants cap a final del s. XVIII és el final del monopoli amb Amèrica i el sorgiment de les companyies comercials. Aquesta liberalització a nivell Espanyol no va ser un benefici, però a Catalunya va sorgir una expansió econòmica al exportar tèxtil. Gràcies a això, creix la importància del port de Barcelona, perquè sorgeix treball que no és d'agricultura o comerç. La liberalització d'Amèrica afavoreix sectors tradicionals catalans, la fabricació de papers, de mobles... Nosaltres importem d'Amèrica, cafè, canya de sucre, productes tropicals i cacau.