Transformacions Econòmiques al Segle XIX a Espanya i Catalunya

5. Les transformacions econòmiques

5.1. Espanya: la pervivència d'una economia agrària

L'economia espanyola del segle XIX tenia un endarreriment que ha portat alguns historiadors a pensar que al conjunt de l'Estat espanyol no hi va haver una autèntica revolució industrial.

L'agricultura espanyola, molt endarrerida, tenia rendiments molt baixos, excepte en alguns llocs on s'havia estès el regadiu. Els productes agraris fonamentals eren els cereals (a l'interior i al sud), el blat de moro i la patata (al nord), i la vinya i l'olivera (al litoral mediterrani). La propietat de la terra era la riquesa principal.

De la indústria, al marge de Catalunya, cal destacar la importància de la mineria i de la siderúrgia al nord (Astúries i Biscaia). Aquestes mancances s’expliquen amb l'agricultura endarrerida que utilitzava molta ma d'obra, la poca capacitat de consum de la població espanyola i la manca de capitals per invertir en la indústria. Cal destacar la construcció del ferrocarril. La Llei de Ferrocarrils de 1855 va propiciar les inversions estrangeres i que Espanya disposés d'una xarxa ferroviària que, tot i les seves mancances, era un element bàsic de modernització.

5.2. La industrialització de Catalunya

Catalunya va experimentar al segle XIX un procés d'industrialització centrat en el sector tèxtil. Els canvis econòmics s'havien iniciat ja al segle XVIII, quan l’economia catalana va créixer gràcies a les exportacions de productes cap a l'Amèrica espanyola, bàsicament aiguardent i teixits estampats de cotó.

Al segle XIX, un cop finalitzada la primera guerra carlina, es va reprendre la fundació de fàbriques tèxtils de cotó. A més, es van fer innovacions tècniques en la filatura i en el tissatge. Amb la introducció de la màquina de vapor, van aparèixer les filadores mecàniques (les selfactines) i les primeres fàbriques modernes.

El principal problema d'aquest procés va ser la manca de carbó autòcton, que obligava a importar-ne de la Gran Bretanya a preus elevats. Per això van sorgir les colònies industrials, que en lloc de vapor feien servir turbines mogudes per la força de l'aigua dels rius. Aquestes colònies tenien un conjunt d'equipaments socials (habitatges per als obrers, escola, capella,...) que les convertien en petites ciutats.

El fracàs dels intents de crear una siderúrgia catalana va ser degut a la manca de mercats -producció dirigida al mercat peninsular, bàsicament camperols amb poca capacitat adquisitiva- i la manca de primeres matèries (ferro i cotó).

La debilitat industrial impedia la competència amb la potent indústria britànica, i va fer que els industrials catalans reclamessin del govern espanyol l'aplicació de mesures proteccionistes. El proteccionisme és una política econòmica que grava els productes estrangers amb un impost d'importació (aranzel) que els encareix i fa que els habitants d’un país comprin els productes propis, més econòmics.