Transformacions Demogràfiques i Econòmiques a Espanya al Segle XIX

Context

La implantació del liberalisme a Espanya al segle XIX tenia com a objectiu principal reformar l'economia, treure el país de l'endarreriment i acabar amb els privilegis i les formes de propietat de l'Antic Règim. A partir de 1835, els governs liberals van intentar dur a terme aquestes reformes. No obstant això, diversos factors van frenar el procés transformador: el pes excessiu de la gran propietat nobiliària, l'absència de forces burgeses emprenedores en molts llocs, el desequilibri constant de la Hisenda i la pobresa de recursos energètics. Catalunya va ser una excepció en aquest panorama. Les transformacions agrícoles iniciades al segle XVIII i el precedent de la manufactura d'indianes van permetre endegar un procés de revolució industrial que va transformar l'economia i va industrialitzar el país.

Canvis Demogràfics

Creixement Demogràfic

• Natalitat i mortalitat altes.
• Creixement inferior al dels països industrialitzats.
• Més pes demogràfic de la perifèria peninsular.
• Inici de la transició demogràfica a Catalunya: creixement de la població.

Èxode Rural i Urbanització

• Èxode rural limitat (poques transformacions agràries i industrialització minsa).
• Urbanització: creixement d'algunes ciutats, com ara Madrid i Barcelona.
• Inici de la primera onada migratòria a Catalunya.

Emigració a Ultramar

• Causes: falta d'oportunitats de treball.
• Destinacions: nord d'Àfrica i l'Amèrica Llatina.
• Origen: Galícia, zona cantàbrica, Canàries i Catalunya.

Canvis Econòmics

Reformes liberals per transformar la propietat, liberalitzar la producció i el comerç i mobilitzar els recursos econòmics. Límits de les reformes: baixa productivitat agrícola i persistència d'una pagesia pobre, indústria feble per falta d'un mercat intern, manteniment de l'endeutament i de la dependència de l'exterior, creixement limitat de la població i emigració a causa de la falta de feina.

Transformacions en l'Agricultura

Reforma Agrària Liberal

• Abolició del règim senyorial.
• Desvinculació de la terra.
• Desamortització de Mendizábal.
• Desamortització de Madoz.

Conseqüències

• Consolidació de la propietat privada de les terres i augment de propietaris actius.
• Estimulació de la producció agrícola i augment de la superfície conreada (cereals, patates, vinya i blat de moro).
• Reforç de la propietat en mans de l'antiga noblesa i de la burgesia rendista.
• Impossibilitat de crear una classe de petits i mitjans propietaris i consolidació del problema dels jornalers.
• Manteniment del latifundisme i del minifundisme i productivitat escassa.

Model Agrari Català

• Menor pes del latifundisme i del jornalerisme.
• Accés dels pagesos a la propietat.
• Creixement agrari: expansió de la vinya.

El Procés Industrialitzador

El Naixement de la Indústria Tèxtil Moderna: El Tèxtil Català

• Precedents a les indianes.
• Origen de la industrialització a Catalunya.
• Creixement de la indústria cotonera (1833-1868).
• Innovació tecnològica.
• Implantació de vapors i colònies.
• Existència d'esperit empresarial.

Siderúrgia i Minera

• Expansió de la siderúrgia al País Basc (Biscaia).
• Gran explotació minera a partir de 1868.
• Concessions estrangeres i exportació de la producció.

Límits de la Industrialització

• Difusió molt tardana de la indústria, excepte a Catalunya i al País Basc.
• Poca capacitat de compra de la pagesia i falta d'una burgesia industrial inversora a gran part d'Espanya.
• Posició excèntrica de la Península i escassetat d'energia i de matèries primeres.
• Capitals absorbits pel deute públic.

Ferrocarrils i Mercat

Xarxa Ferroviària

• Necessitat de transport ràpid i eficaç.
• Construcció tardana (primera línia fèrria, el 1848).
• Llei de ferrocarrils del 1855: incentiva la construcció amb subvencions.
• Problemes: xarxa radial, ample de via més gran que l'europeu i concessió a companyies estrangeres amb franquícia aranzelària.

Mercat

• Interior: augment dels intercanvis gràcies al ferrocarril, però demanda escassa a causa de les dificultats de vertebrar un mercat nacional.
• Exterior: augment del comerç internacional.
• Recurs al proteccionisme davant del lliure canvi per protegir la producció nacional.

Hisenda i Banca

Hisenda

• Problemes permanents de la Hisenda i recurs al deute públic.
• Reforma de la Hisenda (Monsantillán): creació d'impostos directes sobre la propietat i la indústria, i d'indirectes sobre el consum.
• Insuficiència de la reforma per falta d'impostos sobre el treball i el capital i recaptació ineficient.
• Persistència de l'endeutament.

Banca

• Reforma monetària del 1868: creació de la pesseta.
• Reestructuració del sistema de crèdit (Llei del 1856).
• Monopoli del Banc d'Espanya per a l'emissió de moneda, el 1874.

Definicions

Latifundis

És una explotació agrària de grans dimensions i el latifundista és el propietari o partidari d'aquest tipus d'explotació.

Configuració d'una Societat Liberal

El procés de revolució liberal que es va produir entre els anys 1837 i 1874 va liquidar, des del punt de vista jurídic, la societat estamental de l'Antic Règim. Els grups burgesos que van impulsar aquests canvis volien la igualtat jurídica per poder tenir un lloc a l'Estat i prou llibertat per dur a terme els seus negocis. Però la nova societat, ara de classes, va engendrar noves desigualtats, nous grups dominants i nous grups que no posseïen béns, la majoria dels quals eren els fills o els nets dels no privilegiats de l’Antic Règim. El fet que només la riquesa marcava la diferència social va generar un pensament crític (utopisme, marxisme i anarquisme) contra la nova societat burgesa i va impulsar els treballadors a organitzar-se per mirar de canviar la situació.

Pervivències de l'Antic Règim

• Hi perviu el poder econòmic de la noblesa i l'acaparament de terres a les seves mans.
• Es mantenen el latifundisme, el minifundisme i el problema dels pagesos sense terres (jornalers).
• Continua la gran influència política i social de la noblesa i del clero i la feblesa de la burgesia, excepte a Catalunya.

Nova Societat de Classes

• Fi dels estaments i nova organització en classes socials.
• Anul·lació dels privilegis legals i fiscals.
• Fi dels privilegis atorgats per naixement, títols o pertinença al clero.
• Llibertat de propietat i llibertat econòmica.
• Igualtat legal de tots els ciutadans.

Nous Grups Socials

Grups Dirigents

• Oligarquia del país amb poder econòmic, polític i social.
• Formats per: restes de l'antiga noblesa, nova burgesia financera i comercial, burgesia industrial (sobretot a Catalunya), alts càrrecs de l'administració, de l'exèrcit i de l'Església.

Classes Mitjanes

• Formades per: professionals liberals (fonamentalment urbans), mitjans propietaris agrícoles, comerciants, empleats públics (professors, mestres, funcionaris).
• Ideologia conservadora, però amb intel·lectuals progressistes.

Classes Populars

• Formades per: menestrals (molt abundants a Catalunya), empleats de serveis, pagesos (petits propietaris i arrendataris), jornalers, proletariat o obrers industrials (un nou grup social sorgit arran de la industrialització).
• Nivell econòmic escàs, condicions de vida molt precàries.
• Excloses del poder polític.

Nous Conflictes i Ideologies

Diferències Socials de Tipus Econòmic

• Burgesia, propietària de la riquesa i dels mitjans de producció.
• Obrers, posseïdors només del seu salari.

Naixement del Moviment Obrer

Causes

• Confrontacions de classe per les diferències econòmiques i socials.
• Pobresa i manca de terres i de treball al camp després de la reforma agrària liberal.
• Manca de treball a causa de la primera mecanització industrial.
• Condicions de vida i de treball injustes del nou proletariat industrial.

Primers Moviments Socials (1830-1868)

• Luddisme (1820): destrucció de màquines i de collites com a protesta contra la mecanització. Crema del Vapor Bonaplata (1835).
• Primera organització obrera amb les societats de protecció mútua (Societat de Teixidors); primeres vagues obreres a Catalunya; vaga de les selfactines (1854) i vaga general.
• Revoltes pageses, sobretot a Andalusia.

Noves Idees Polítiques

Socialisme

• Fundació del PSOE (1879), dirigit per Pablo Iglesias: amb influència a Madrid, Astúries i el País Basc; partit marxista de classe obrera i revolucionari; va obtenir el primer diputat a les Corts el 1910.
• Fundació de la UGT a Barcelona (1888): expansió molt lenta fins a la fi del segle; acció reivindicativa laboral i opció per la lluita política parlamentària.

Anarquisme

• Es mantenen en la clandestinitat dins la FRE. El 1881 es reorganitzen, aprofitant la tolerància envers els sindicats, en la FTRE.
• Gran arrelament a Catalunya i a Andalusia (arriben als 50.000 militants).
• Persecució política (fets de la Mà Negra i processos de Montjuïc) i divisió del moviment entre partidaris de l'acció directa (terrorisme) i partidaris de l'acció sindical (col·lectivisme).
• Creació de la CNT el 1910.

Internacionalisme (1868-1874)

• Revolució del 1868: llibertats polítiques, d’associació i de manifestació.
• Expansió de les organitzacions obreres del camp i de la indústria.
• Arribada a Espanya de les idees de l'AIT a través de l'anarquisme (Fanelli).
• Fundació de la Federació Regional Española (FRE) de l'AIT (1870).
• Arribada de Lafargue, que difon les idees internacionalistes marxistes.
• Gran expansió de l'internacionalisme durant la Primera República, sobretot a Catalunya.
• Creació d'altres sindicats: Les Tres Classes del Vapor.
• Enfrontament entre marxistes i anarquistes i crisi i escissió entre tots dos grups.
• Il·legalització de la Internacional i persecució dels seus membres el 1874.