Transformacions i Conflictes a la Rereguarda Republicana i Insurrecta (1936-1939)

Les transformacions revolucionàries a la zona republicana

A partir del 20 de juliol de 1936, es van donar tres fenòmens principals:

1. Aparició d'un nou poder.
2. Creació de milícies populars.
3. Col·lectivització de l'economia.

A Catalunya

Lluís Companys va proposar a la CNT que formés un nou organisme de poder. Aquest havia d'actuar com a Govern de Catalunya. El 21 de juliol de 1936 es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (que es va autodissoldre l'1 d'octubre). Les desfetes militars dels republicans van motivar la creació d'un govern d'unitat el 26 de setembre de 1936, presidit per Tarradellas com a conseller primer.

Les discrepàncies polítiques no van desaparèixer: la CNT i el POUM defensaven fer la revolució alhora que la guerra, mentre que el PSUC, la UGT i Esquerra Republicana prioritzaven guanyar la guerra i després fer la revolució. Aquesta revolució es va iniciar arran de la col·lectivització de l'economia el mes de juliol. Els treballadors, en retornar a la feina, es van trobar que els amos havien fugit o havien estat assassinats. La classe treballadora es va fer càrrec de les empreses. A diferència de la nacionalització, la col·lectivització es caracteritza per l'autogestió dels treballadors. L'expansió d'això va portar a la creació del Consell d'Economia de Catalunya l'11 d'agost. Aquest organisme va redactar el 24 d'octubre el Decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer d'Indústries i Comerços. Les transformacions econòmiques van anar acompanyades d'altres mesures revolucionàries com la municipalització de les cases de lloguer.

Les trajectòries polítiques

A la rereguarda republicana

Les derrotes republicanes van evidenciar la necessitat de formar un govern central d'unitat, de retornar a l'autoritat institucional republicana i de crear un exèrcit regular. José Giral va dimitir i va assumir Largo Caballero (setembre de 1936 - maig de 1937), que es va reservar el ministeri de Guerra i va formar un govern d'unitat (socialistes, sindicalistes, republicans...). Largo Caballero va anar recuperant els poders de l'Estat, però la marxa de la guerra va provocar molts enfrontaments en el si del govern.

La crisi política a la rereguarda republicana es va precipitar, però, arran dels Fets de Maig de 1937 a Barcelona. Del 2 al 7 de maig es van enfrontar anarcosindicalistes i el POUM contra les forces d'ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC i de la UGT. La pugna política venia de lluny (prioritat de revolució o guerra) i va culminar amb l'assassinat de Roldán Cortada (dirigent del PSUC). El 2 de maig, el conseller de Seguretat Interior, Artemi Aiguader, va ordenar l'ocupació de l'edifici de Telefònica, controlat per la CNT. Els cenetistes s'hi van resistir per les armes i durant sis dies Barcelona es va omplir de barricades. La crisi es va acabar amb l'enviament de 5.000 guàrdies d'assalt. Aquests fets van suposar la supressió de les competències sobre seguretat de la Generalitat en favor del govern de la República.

Els comunistes van posar com a condicions la dissolució del POUM i la renúncia de Largo Caballero al ministeri de Guerra. Caballero no va acceptar i Azaña el va destituir, encarregant la formació de govern a Negrín (amb suport del PSOE i el PCE, i amb un augment de la influència comunista en l'exèrcit). Conseqüència: detenció del dirigent del POUM Andreu Nin, assassinat a Madrid per agents comunistes al servei de la Unió Soviètica. Negrín va orientar la seva política a enfortir l'Estat i potenciar un exèrcit popular amb l'ajut d'Indalecio Prieto, ministre de Guerra, i del general Vicente Rojo, nou cap de l'Estat Major Central. La seva política es va plasmar en un programa, anomenat dels 13 punts, on pretenia sondar la possibilitat d'un armistici. Franco li va dir que es rendissin incondicionalment.

A la rereguarda insurrecta

Ningú no discutia la primacia militar de Franco, però en el terreny polític hi havia discrepàncies entre la Falange i les JONS (totalitària i antimonàrquica) contra la Comunió Tradicionalista (monàrquica i amb un pretendent carlí, Xavier de Borbó-Parma). La CEDA i Renovación Española preconitzaven el retorn d'Alfons XIII. El fet més greu (enfrontaments entre fraccions de falangistes) va ser l'abril de 1937 a Salamanca. Franco va reaccionar i el 19 d'abril va promulgar un decret d'unificació, el qual creava un partit únic a l'estil feixista, Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). Franco tancava el cercle del seu poder absolut: generalíssim de l'exèrcit, cap de l'Estat i del Govern, i cap d'un partit polític únic. Quedaven establerts els pensaments ideològics del franquisme:

• El pensament falangista.
• El carlisme, que aportava la tradició i l'espiritualitat catòlica i el conservadorisme monàrquic.

Definicions

Requetè

Unitat de combatents carlins que durant el segle XIX van lluitar a les guerres carlines. Al segle XX, grups armats carlins que durant la monarquia alfonsina i la Segona República es preparaven militarment i que van intervenir en la Guerra Civil al costat de Franco.

Socialdemòcrata

Partidari de la socialdemocràcia, tendència del moviment socialista internacional caracteritzada per la renúncia a les teories marxistes i per una pràctica política moderada i reformista. Rebutja la dictadura del proletariat i vol un capitalisme mitjançant la lluita parlamentària.

Bloc Obrer i Camperol (BOC)

Partit polític català d'ideologia marxista fundat a Terrassa el 1930. Defensava el dret a l'autodeterminació i s'oposava a l'apoliticisme dels anarquistes.

Esquerra Comunista

Organització política espanyola d'ideologia trotskista creada el 1932, sota direcció d'Andreu Nin, que s'oposà a la política del Partit Comunista.

Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)

Partit polític català d'ideologia comunista creat el juliol de 1936 com a resultat de la fusió del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari, la Unió Socialista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE.

UME

Sigla de la Unión Militar Española, associació clandestina d'oficials de l'exèrcit, de signe dretà i antirepublicà.

UMRA

Sigla de la Unión Militar Republicana Antifascista, associació clandestina d'oficials de l'exèrcit organitzada l'any 1934 per contrarestar l'UME.

Divisions orgàniques

Distribució territorial de l'exèrcit que durant la República va substituir les antigues capitanies generals. Tenien les seus a la Corunya, Burgos, Valladolid, Madrid, Saragossa, Barcelona, València i Sevilla.

Estat de guerra

Decisió de l'autoritat militar d'una zona segons la qual totes les garanties constitucionals queden suspeses i els habitants de la circumscripció passen a dependre del codi de justícia militar.

Milícies populars

Forces republicanes formades per elements civils voluntaris sota assessorament militar i organitzades pels grups polítics esquerrans i els sindicats.

Txeca

Local de la policia política on se solia sotmetre els detinguts a tortures.

Conseller primer

Figura prevista en l'Estatut Interior de Catalunya (1933), en la qual el president de la Generalitat podia delegar les funcions executives de govern, reservant-se per a ell les funcions de representació més institucionals.

Nacionalització

Desaparició de la propietat privada dels mitjans de producció i adopció de la forma de gestió pública, és a dir, duta jeràrquicament per funcionaris de l'Estat.

Municipalització de lloguers

Confiscació de la propietat de les finques de lloguer a càrrec del municipi.

Passejos

Nom amb què eren conegudes, durant la Guerra Civil, les accions consistents a anar a buscar algú per assassinar-lo en qualsevol descampat.

Brigades internacionals

Unitats militars formades per voluntaris de diversos països, amb predomini comunista, que durant la guerra van combatre a favor de la República.