Transformacions agrícoles, industrialització i conseqüències econòmiques

Explica les transformacions que va experimentar l’agricultura europea en el segle XIX

La agricultura al segle XIX va canviar completament. Es pretenia trencar amb totes les trabes que s'havien imposat a l'economia tradicional. Primerament, es va eliminar els drets de propietat compartida entre senyors i pagessos. També es van eliminar les restriccions a la lliure disposició de la propietat, eliminació de les terres en mans de les Esglésies i Ajuntaments.

L'agricultura Europea també fa sofrir grans transformacions en la producció, els rendiments i la productivitat ja que van tenir moltes millores, que venien de la difusió de les innovacions que van haver-hi a GB durant la revolució agrària:

• Introducció de noves rotacions de conreus.
• Més atenció al adobament.
• Selecció de llavors i animals…

Lo que va marcar la diferència entre la agricultura tradicional i la moderna és la supressió del guaret. Amb l'augment del factor terra, es poden assolir les tres funcions que Kuznets considera necessàries per a que l'agricultura sigui un factor positiu de creixement econòmic.

Factors que expliquen la industrialització, a partir de 1870, de regions que com els Països Escandinaus no havien pogut participar en la Primera Revolució Industrial

Aquests païssos no van poder participar en la Primera Revolució Industrial ja que exportaven matèries primeres amb demanda creixent a altres païssos. No tenien carbó llavors van haver d'esperar a la nova font energètica, és a dir, l'electricitat. Es van especialitzar en la manipulació de les matèries primeres que tenien, és a dir, fusta. Tenen proximitat als mercats amb una forta demanda, degut a l'augment i millora del transport. També rebien diners dels estrangers, llavors no els hi interessa industrialitzar-se.

Com va finançar el cost de la WWI? Quines conseqüències van tenir les diferents fonts de finançament?

Apujarien els impostos, demanarien préstecs a l'interior i a l'exterior. El govern demanaria diners al BC i emetria deute públic. GB puja impostos i deute intern, França va optar pel deute extern. Alemanya va demanar diners al BC i va augmentar els impostos. EEUU reclama que li paguin els crèdits però els païssos no poden, llavors restringeixen el crèdit internacional. Això acaba afectant a l'economia internacional, per falta de crèdit.

El deute intern va comportar un increment de la massa monetària, es monetitza el deute públic. Alemanya fa emissions de deute públic però la població no pot comprar-lo. Van al BC per a que li paguin i aquest fa diners i compra deute públic. Cada cop hi ha més efectiu en circulació.

Principals característiques del creixement econòmic dels anys vint

A partir de l'any 1925, es va produir una expansió generalitzada de l'activitat productiva i del consum. Es difon la segona revolució tecnològica. S'expandeix el consum de masses impulsat per un creixement urbà, creix el PIB per càpita i apareix la racionalització del treball amb les cadenes de muntatge (fordisme, taylorisme...). Els sectors que més creixen són els de la electricitat i els vehicles de motors, el que genera una forta demanda dels productes relacionats amb aquests sectors (petroli, ferro, coure, bombetes). S'imitava el model d'empresa que s'usava a EEUU, ja que era el model d'empresa ideal.

Com va aconseguir Alemanya l'estabilització monetària i financera amb tal de poder superar la hiperinflació de 1923

Amb tal de aconseguir l'estabilització monetària i financera per poder superar l'hiperinflació de 1923, Alemanya crea una nova moneda, el Rentenmark. 1 Rentenmark = 1000 milions marcs antics.

• Per donar suport a la moneda, crea com una mena d'hipoteca, garantir la moneda en cas de que fos necessari, amb un impost equivalent a 1/3 part de tots els bens immobles del país.
• Hi ha una emissió limitada de monedes, així es va equilibrar el preu.
• Intentar equilibrar el pressupost de l'Estat. Despedir 25% funcionaris, baixar sous un 25% a la resta de funcionaris i augmentar impostos.
• Es van comprometre a pagar, així les tropes franceses van marxar, i no havien de pagar aquells salaris.
• El Pla Dawes, tornen a donar crèdits a Alemanya, i podien pagar els crèdits. Desapareix l'hiperinflació i assumeixen els seus crèdits, llavors EEUU torna a confiar en ells.
• Es torna al tipus de canvi fix.

Principals característiques de les polítiques adoptades per Roosevelt per sortir de la crisi

- Sanejar l’economia per evitar la repetició dels principals abusos que havien portat al crac borsari, actuació imprescindible per a retornar la confiança del públic.

- Reactivar l’economia a través de l’impuls al consum; el mitjà era la injecció de diners, bàsicament a través de la inversió pública en infraestructures. La demanda de productes i l’increment de la massa salarial, que produiria l’augment de diner en circulació, animarien la inversió i amb ella la recuperació econòmica.

- Obtenir un repartiment menys desigual de la renda, a través de la disminució i d’una sèrie de mesures socials.

Explica les principals característiques de la recuperació econòmica que va experimentar Alemanya sota el nazisme

- La recuperació econòmica que va tenir Alemanya va ser ràpida, però incompleta i poc sòlida, principalment per la fragilitat de l’estructura financera, per la debilitat tecnològica de la indústria i pels dèficits en el sector públic. La balança comercial i la balança per compte corrent es compensaven amb crèdits obtinguts a l’exterior, fet que convertia l’economia alemanya en extremadament vulnerable i dependent de l’evolució de l’economia mundial.

- El govern va obtenir una moratòria de deutes a canvi d’introduir una sèrie de mesures deflacionistes.

- Van prohibir l’exportació de capitals i estrangers només podien recuperar els seus crèdits en marcs bloquejats.

Aquestes mesures contractives i deflacionistes tenien com a finalitat mantenir les reserves de divises i els dipòsits bancaris.

Finalment per a sortir d’aquesta gran depressió es va confiar bàsicament en un gran programa d’inversions públiques, finançant un fort increment dels impostos i un control estricte de la vida econòmica. Aquesta sortida va ser caracteritzada per la creació de llocs de treball i una sèrie de disposicions fiscals amb l’objectiu de afavorir les grans empreses.

Vies per les que la crisi dels anys 30 va afectar els països no industrialitzats

Els motius pels quals la crisi va afectar als països no industrialitzats van ser a causa de mesures restrictives de les importacions i més tard la depressió dels països industrialitzats. La recessió va tenir un impacte molt fort a Amèrica Llatina i als països asiàtics. La raó fonamental va ser la diferent exposició a les fluctuacions de l’economia internacional i el caràcter de la seva integració.

- En el cas de Amèrica Llatina van ser els més afectats (Argentina, Brasil, Mèxic, Colòmbia...), però també van ser els primers en sortir. En aquests països va haver una caiguda més forta de les exportacions i del seu poder de compra on s’han d’afegir 2 factors negatius més com són: la retirada dels capitals exteriors i estreta relació de dependència respecte EEUU.

- En el cas dels països asiàtics (Corea, Xina, Taiwan) la depressió va ser menys intensa. En el cas de la Xina, Índia i Indonèsia van experimentar una forta caiguda de les seves exportacions, en la Xina i l’Índia va sofrir un impacte sobre el producte total molt modest i en el cas de Corea i Taiwan, l’element determinant va ser l’estreta relació comercial que mantenien amb el Japó.

Com va afectar la crisi dels anys 30 a Gran Bretanya? Quina política es va adoptar per fer front a la crisi?

La crisi als anys 30 va ser suau i curta ja que havia començat molt abans. Aquesta crisi va afectar de la següent manera:

- En la primera fase va afectar sobretot el sector exterior i financer. Les dificultats dels països perifèrics van perjudicar les exportacions britàniques que van caure més d’una tercera part. Aquesta crisi va ser molt diferent segons els sectors. Els més perjudicats van ser els que es trobaven ja deprimits als anys vint, (carbó, construcció naval, indústria tèxtil...).

- Les dificultats del sector financer van causar una retirada de dipòsits dels bancs privats, el qual va provocar que al setembre de 1931 davant una situació insostenible, el Govern britànic va autoritzar el Banc d’Anglaterra a refusar la conversió dels seus bitllets en or. A partir d’aquest moment la moneda britànica al mercat va començar a caure fins a estabilitzar-se.

- Per completar aquest canvi de política el govern va introduir un aranzel proteccionista, amb drets d’entrada que eren com a mínim un 20% del valor dels productes manufactures.

- Cal remarcar que uns dels efectes de la sortida del patró or va ser que va permetre un sensible abaratiment del crèdit per part del Banc d’Anglaterra.

- A GB amb l’abandonament del patró or i del lliurecanvisme no va anar acompanyat d’un canvi paral·lel en la política fiscal.