Transformacions Agràries a Espanya al Segle XIX

9. Les Transformacions Agràries del Segle XIX (Les Desamortitzacions)

El segle XIX va ser el segle de la Revolució Industrial per a alguns països europeus (Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya). Espanya va quedar al marge d’aquest procés, ja que la industrialització va ser molt localitzada, desigual i incompleta, és a dir, amb endarreriment en relació amb la resta de països europeus. Entre les causes d’aquest endarreriment industrial hi ha el baix desenvolupament agrari.

A l’Espanya del segle XIX, l’economia era majoritàriament agrària; la terra era la principal font de riquesa. Però bona part de la terra estava vinculada a la noblesa o al clergat, i a més, l’estructura de la propietat mantenia grans latifundis a Extremadura, Castella i Andalusia (grans extensions de terra conreades per davall de les seves possibilitats) i minifundis al nord i a Galícia (explotacions tan petites que no bastaven per a l’autoconsum).

Les reformes dels liberals es van dirigir cap a aquest sector amb la intenció de canviar l’estructura de la propietat i aconseguir una modernització de l’agricultura que es traduís en un augment de la producció. La reforma agrària dels liberals es va dur a terme en dues fases, en temps de govern progressista: Mendizábal (1836) i Madoz (1855).

Objectius de les Reformes Agràries

• Posar terres al mercat.
• Formar una classe de pagesos propietaris partidaris del règim liberal.
• Obtenir ingressos per eixugar el dèficit d’Hisenda i pagar l’exèrcit que lluitava contra els carlins.
• Obtenir ingressos per finançar la construcció del ferrocarril (Madoz).

Principals Reformes Socials i Econòmiques

Les principals reformes socials i econòmiques van ser:

• Dissolució del règim senyorial: l’abolició de les senyories va comportar la pèrdua de jurisdicció per part dels senyors, però es van convertir en els propietaris de les terres i els pagesos hi perderen tots els drets, de manera que es van convertir en arrendataris o jornalers.
• Desvinculació de les primogenitures: les propietats dels nobles ja es podrien vendre o repartir. La terra es convertiria en una mercaderia.
• Desamortització dels béns eclesiàstics: supressió dels ordes religiosos excepte els dedicats a beneficència, ensenyament dels pobres o assistència de malalts. Tots els seus béns (propietats, monestirs, convents) passaren a ser béns nacionals de l’Estat. Part dels edificis expropiats es destinaren a quarters, hospitals, presons o a la remodelació de carrers, places i mercats. La resta de propietats, rurals o urbanes, foren subhastades o venudes a particulars, donant preferència als posseïdors de vals de deute públic. L’any 1855 va completar aquesta mesura la desamortització civil de Madoz (béns comunals i municipals).
• Altres mesures destinades a liberalitzar l’economia: abolició dels privilegis de La Mesta (per obtenir nous espais de conreu), abolició dels gremis, eliminació de les duanes interiors, etc.

Aquestes reformes varen ser revolucionàries, però no varen tenir els efectes esperats:

• Si bé es pot considerar molt positiu el procés de privatització de la terra i la consolidació de la propietat privada, compraren les terres aquells que ja tenien capital (burgesos de les ciutats i fins i tot nobles) i a més a baix preu, de manera que les terres canviaren de mans, però els pagesos no accediren a la propietat.
• Els contemporanis (Flórez de Estrada) ja varen criticar la venda de les terres desamortitzades, proposant que s’hauria d’haver optat per arrendaments emfitèutics (a molt llarg termini i baix preu).
• Molts pagesos varen ser expulsats de les terres i es varen convertir en jornalers, mà d’obra barata per treballar la terra en la qual les inversions i millores foren mínimes.
• Els pagesos del nord i de l’antiga Corona d’Aragó varen abraçar el carlisme.
• Hi va haver un augment de la producció per l’extensió de la terra cultivada (més terres conreades), però es van mantenir a molts llocs rendiments baixos.
• La inversió que va fer la burgesia en la compra de terres va provocar la desviació d’un capital que s’hauria pogut invertir en industrialització.
• Les reformes liberals varen provocar la separació entre l’Església i l’Estat liberal, perquè l’Església es va considerar espoliada.