Transformacions agràries a Catalunya i Espanya

Les noves formes de propietat a Catalunya

La consolidació de les formes de propietat afavorien la millora dels mètodes de conreu i augmentaven la producció.

• Lleis de desvinculació --> incrementaren la desfeta dels patrimonis de la noblesa catalana → ven part del seu patrimoni agrari en benefici de la burgesia urbana i de pagesos benestants.
• En la subhasta dels bens desamortitzats → es van oferir als pagesos la possibilitat de redimir el cens que pagaven i accedir a la propietat → no els pagesos més pobres.
• Abolició dels drets senyorials + delmes → consoliden el control de la pagesia sobre la terra.
• Els contractes de conreu a ll/t permetien al pagès apropiar-se d’una bona part del producte.

Els límits del creixement agrari espanyol

Conseqüència més important de la reforma agrària liberal: la rompuda de noves terres fins a llavors no conreades.

• Major expansió de conreus → cereals.
• 2na major expansió → vinya
• També → blat de moro i patates.
• Ramaderia → pateix un retrocés notable.
• Augment de la cabanya porquina.
• Lent augment de la productivitat → s’atribueix a un marc natural poc favorable + a una estructura de la propietat que no fomentava millores tècniques.
• Petites propietats: minifundis. Producció: suficient per alimentar una família → autoconsum.
• Grans propietats: latifundis. Propietaris no interessats en invertir, sinó només en obtenir beneficis.
• Aquesta situació frenala innovació agrícola + deixa una gran part dels pagesos sense terra.
• Grans diferències de renda provoquen una intensa conflictivitat pagesa al llarg del s. XIX.

L’expansió agrícola catalana

L’augment del producte agrari va ser el resultat de l’especialització + la intensificació de l’ús del sòl (afavorides per les transformacions de la propietat) = millora de la productivitat agrícola.

• La prosperitat de l’agricultura catalana va acomplir una funció cabdal per l’arrencada del procés d’industrialització.
• La clau de l’expansió de la vinya va ser la venda de vi i aiguardent a la resta d’Espanya i l’exportació cap als mercats atlàntics + la plaga de la fil·loxera que va envair França, que provoca l’increment de les exportacions i la puja de preus → EDAT D’OR DE LA VITICULTURA.
• El conreu de cereals i de llegums REDUEIX (- Lleida) = dèficit alimentari → agricultura catalana insuficient per cobrir les necessitats d’una societat cada vegada més urbanitzada.