Transformació Urbana: Ciutats Globals i Reptes

La transformació de l'espai urbà

Des del final del segle XX, la globalització de l'economia ha transformat l'espai urbà i ha afavorit l'aparició d'un tipus nou de ciutats: les ciutats globals.

Són llocs privilegiats i molt desitjats perquè:

• Concentren les seus dels principals bancs, borses i mercats financers.
• Són centres de producció de les activitats més innovadores i dels serveis més avançats a escala mundial.
• Controlen la gran majoria d'intercanvis internacionals: capitals, informació, tecnologia i tota mena de productes.

Nova York, Londres i Tòquio són ciutats globals, perquè s'han convertit en els centres indiscutibles de l'economia global.

Transformacions a les grans ciutats

Per a adaptar-se a les noves funcions globals, les grans ciutats s'han transformat notablement. Hi ha hagut construccions de noves infraestructures de transport (aeroports més grans i moderns) i xarxes de telecomunicació (millors i més ràpides). Com a conseqüència d'aquest augment de la construcció, les grans ciutats han experimentat una forta puja dels preus del sòl i dels edificis.

Les xarxes urbanes

Els pobles i les ciutats s'interconnecten per mitjà d'intercanvis de tot tipus: persones, vehicles i informació. Tots aquests fluxos uneixen ciutats i formen xarxes urbanes. Al món actual, totes les xarxes urbanes es troben interconnectades i formen una xarxa global que té les grans ciutats com a nodes o punts de connexió, i això fa que aquestes ciutats siguin llocs privilegiats.

Canvis al centre de les ciutats

• Es recuperen espais del centre històric per mitjà del procés anomenat elitització. Els nous serveis exclusius influeixen en una pujada dels preus del sòl, de manera que atrauen residents.
• També hi ha barris del centre que es deterioren per la manca d'inversions en infraestructures i equipaments. La població que té pocs recursos queda relegada a les zones degradades del centre de la ciutat, on els serveis són deficients.

La ciutat difusa

A les àrees metropolitanes (àmbit territorial format per una gran ciutat, la metròpoli, i un conjunt de nuclis urbans en un espai dens), el límit entre la ciutat i el camp no és una línia definida. La ciutat avança sobre el camp; es tracta d'una zona molt dinàmica i canviant, que anomenen: ciutat difusa, àrea periurbana o franja rururbana.

Usos i funcions de la ciutat difusa

Les actuacions al territori de la ciutat difusa s'organitzen en funció de les necessitats de la metròpoli que difícilment podrien situar-se dins de la ciutat estricta: urbanitzacions, aeroports, centres comercials... És una mena de difusió de les funcions i les activitats tradicionals de la ciutat, però desenvolupades en un territori més extens, i per això l'anomenen ciutat difusa.

Causes de la ciutat difusa

El creixement de la ciutat difusa és degut al preu elevat del sòl de la gran ciutat, gràcies al desenvolupament del transport privat i a l'augment de les infraestructures viàries.

Repercussions de la ciutat difusa

Les repercussions d'aquest model de creixement poden ser negatives per:

• Consum molt alt del sòl.
• Increment dels serveis.
• Mobilitat constant.
• Desenvolupament d'un model social més individualista.

Problemes ambientals urbans

Reptes ecològics a les ciutats

Amb la creació de nuclis urbans, les ciutats alteren l'espai natural i construeixen un paisatge humanitzat, que es va transformant. Les característiques naturals del lloc, com el sòl, l'aire, l'aigua, la vegetació, el paisatge i el clima, són explotades, modificades o utilitzades com a recursos per a la construcció d'un espai urbà.

• Escassetat de vegetació.
• Escassetat i contaminació de l'aigua.
• Contaminació elevada.
• Societat consumista.