Transformació socioeconòmica d'Espanya (1875-1931)

1. L'estructura social i el moviment obrer

1.1. L'estructura social

1.1.1. La noblesa

L'alta noblesa va acceptar el liberalisme perquè, tot i perdre privilegis, va augmentar la seva riquesa. Es va vincular amb l'alta burgesia i els grans negocis, a més de conservar gran poder polític: sufragi censatari, part dels senadors i alts càrrecs de l'exèrcit. La petita noblesa va perdre privilegis i la majoria van quedar com a propietaris agraris. Això explica les seves actituds reaccionàries, com la simpatia per la causa carlina o l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, que defensava els interessos dels propietaris rurals davant els pagesos.

1.1.2. Alta burgesia

Amb origen en les reformes de Mendizábal, estava formada per propietaris rurals, financers i comerciants. Els nuclis principals eren a Madrid, Sevilla, Cadis, Bilbao, Cantàbria i Astúries. Eren de idees liberals però molt conservadores. Aviat es van barrejar amb l'alta noblesa.

1.1.3. La burgesia industrial catalana

Protagonista de la Revolució Industrial, però també amb activitats financeres. Famílies més destacades: Bonaplata, Güell, Muntades, Girona, Arnús, Ferrer i Antonio López. Coincidien en institucions com el Gran Teatre del Liceu. Per defensar els seus interessos davant els treballadors i en defensa del proteccionisme van fundar la Cambra de Comerç i el Foment del Treball Nacional. No tenien pes polític destacat.

1.1.4. Classes mitjanes

Petits i mitjans propietaris de terres, comerciants, petits industrials, professions liberals i funcionaris. Representaven el 5% de la població i tenien un estil de vida similar a les classes altes, però amb una economia més propera als treballadors.

1.1.5. Pagesia

Grup social més nombrós, amb situacions molt diferenciades. Dominava l'analfabetisme. Els jornalers, a Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa, cobraven per dia treballat i tenien idees revolucionàries. A la meitat nord hi havia petits propietaris amb mentalitat conservadora. A Catalunya, València, Aragó i part de Castella-la Manxa, els petits propietaris tenien una situació econòmica més favorable a llarg termini i idees liberals i republicanes, i després anarquistes.

1.1.6. Grups urbans tradicionals

Els artesans o menestrals van mantenir la importància a causa del poc desenvolupament industrial, ja que produïen molts productes manufacturats. Van ser la base del liberalisme més radical i, a Catalunya, del republicanisme federal. Els treballadors dels serveis eren la classe urbana més nombrosa a les ciutats per la falta d'indústries.

1.1.7. El proletariat

Apareix a la indústria tèxtil catalana i es desenvolupa a Astúries i País Basc. Treballaven 12 o 14 hores diàries de dilluns a dissabte a canvi d'un sou per jornada. Les condicions de treball eren molt dures i no hi havia mesures socials. Petits habitatges sense serveis, mala alimentació, malalties i accidents provocaven una alta mortalitat. Quasi tots eren analfabets.

1.2. El naixement del moviment obrer

1.2.1. Les primeres organitzacions obreres

El liberalisme s'oposava a la intervenció de l'Estat en l'economia i negava les negociacions col·lectives amb associacions de treballadors. La primera reacció va ser el ludisme, amb accions a Alcoi (1821) i a la fàbrica Bonaplata (1835). Durant la regència d'Espartero (1840-1843) apareixen organitzacions obreres a la indústria tèxtil de Catalunya i la vaga com a arma. Els moderats van prohibir aquestes organitzacions el 1843. Durant el Bienni Progressista (1854-1856) es va fer una vaga contra les selfactines (1854), que va ser reprimida i va provocar la primera vaga general a Espanya (1855). El retorn dels moderats al poder va comportar legislació contra les associacions obreres (1857). Al Sexenni Democràtic (1868-1874), els federals intransigents, amb influències del socialisme utòpic, van fer revoltes durant la monarquia d'Amadeu de Savoia i la Primera República.

1.2.2. L'arribada de l'internacionalisme (1868-1874)

El 1864 es funda la I Internacional (AIT), amb moviments d'esquerra com el socialista (Marx) i l'anarquista (Bakunin). El 1868 arriba a Espanya Giuseppe Fanelli, enviat per l'AIT, per difondre les idees anarquistes. El 1870 es va fundar la Federació Regional Espanyola (FRE) de l'AIT, dominada pels anarquistes i molt forta a Catalunya. Es va organitzar la Nueva Federación Madrileña (1872). El 1871, l'AIT va ser declarada il·legal a molts països. Sagasta va prohibir la FRE el 1874.

1.2.3. L'anarquisme

Nega tota autoritat, ja que tot poder és explotació i repressió. No creuen en la política, només en l'acció social. Dins l'anarquisme hi ha l'anarcosindicalisme (Bakunin), que defensa els sindicats i la vaga com a arma, i l'anarcocomunisme (Kropotkin), que també defensa els sindicats i la vaga, però també la "propaganda pel fet" (atemptats). Sagasta va autoritzar la formació de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), anarcosindicalista, però amb el retorn dels conservadors (1883) hi va haver els atemptats de la Mano Negra, amb dura repressió. Entre 1893 i 1897, els anarcocomunistes van protagonitzar atemptats contra símbols: Martínez Campos (exèrcit), bomba del Liceu (burgesia), processó del Corpus (Església). La forta repressió va provocar com a reacció l'assassinat de Cánovas (1897). Desacreditada la violència obrera, no es recupera fins a la fundació de Solidaritat Obrera (1907) i la CNT (1910), forta a Catalunya, Andalusia, Aragó i València.

1.2.4. El socialisme

Pablo Iglesias transforma la Nueva Federación Madrileña en el PSOE, que vol llibertats d'associació, reunió i manifestació, sufragi universal, prohibició del treball infantil, reducció de la jornada laboral i altres mesures socials. El 1888 es funda la UGT. El 1889, el PSOE va participar en la fundació de la II Internacional (socialista) i des de 1890 va organitzar el Primer de Maig. Forts a Madrid, Astúries i Biscaia.

1.3. L'evolució demogràfica

1.3.1. La transició demogràfica

Destaca la caiguda de la taxa de mortalitat, deguda a menys malalties per la millora dels serveis de neteja i clavegueres, la potabilitat de l'aigua i la higiene dels aliments. L'esperança de vida va pujar de 34,8 a 50 anys entre 1900 i 1930. La població va créixer: el 1900 Espanya tenia 18,5 milions d'habitants, i el 1920, 21,3 milions. A partir de 1920 va descendir la natalitat. A Catalunya, la davallada de la mortalitat va ser molt gran. L'esperança de vida va passar de 45 anys el 1910 a 53,8 el 1930. La població va augmentar d'1,8 a 2,8 milions, també a causa de la onada migratòria del 1920.

1.3.2. Els moviments migratoris

Entre 1900 i 1931, a Espanya van créixer les migracions interiors. Madrid i Barcelona, els principals centres industrials en expansió, seguits de Bilbao i Sevilla, van ser pols d'atracció. Els immigrants procedien de regions rurals. L'emigració a ultramar va assolir un màxim, tot i que va disminuir amb la Primera Guerra Mundial. La majoria dels emigrants eren homes joves, en edat productiva, que anaven a l'Amèrica Llatina.

1.3.3. Intensificació de la urbanització

A causa de la migració, Madrid i Barcelona van créixer molt. Altres ciutats també van créixer com a centres industrials: Barakaldo al País Basc; Mieres a Astúries; Badalona, Sabadell i Terrassa a Catalunya. En aquesta etapa, Barcelona es va transformar. Va créixer per l'agregació de municipis el 1897 i la construcció d'habitatges per als immigrants. Es va obrir la Via Laietana (1907), es van crear xarxes de transport urbà modernes i es va ampliar les comunicacions. També es va remodelar Montjuïc per a l'Exposició Internacional de 1929.

2. Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa

2.1. La crisi agrària

Amb una agricultura basada en cereals, oliveres i vinyers, i amb ramaderia ovina, Espanya va patir molt l'impacte de la crisi cerealista. La causa va ser l'arribada a Europa de productes més competitius (Argentina, EUA, Canadà, Rússia). L'efecte va ser la baixada dels preus i menys beneficis. La Lliga Agrària va demanar un aranzel protector. També hi va haver una crisi de la viticultura, especialment a Catalunya. Cap al 1879, la fil·loxera va passar els Pirineus, i el 1910 ja era per tot Catalunya, destruint la vinya. Això va provocar un conflicte entre rabassaires i propietaris. Els primers, que havien fet inversions durant l'auge vitícola, van defensar la vigència dels contractes de rabassa morta. Els propietaris deien que la mort de dos terços dels ceps anul·lava els vells contractes i en volien de més curts per convertir els rabassaires en arrendataris.

2.2. L'evolució agrícola

La crisi es va superar gràcies als aranzels i al creixement de la producció, a causa de l'augment de la demanda. Els motors de la millora agrícola van ser les noves rompudes, la intensificació dels conreus amb fertilitzants, la selecció de llavors, la reducció del guaret, la introducció de nous conreus i l'especialització de conreus per exportar. Els cereals van continuar sent el conreu principal espanyol, però poc dinàmic. Els conreus més productius (per exportar) van ser la vinya, l'olivera, els fruiters i les hortalisses. També va augmentar la producció de carn i llet. Els rendiments escassos dels cereals comportaven preus molt alts. Les comarques de Barcelona i Tarragona van desenvolupar una agricultura especialitzada en carn, hortalisses, verdures i fruites. La producció de cereals va augmentar, també la d'arròs al Delta, però l'increment més fort va ser al sector ramader, boví i porcí. La viticultura va patir una llarga depressió. L'oli, els fruits secs, les patates i els cítrics es van destinar a l'exportació.

2.3. Els problemes del camp espanyol

A les zones latifundistes d'Extremadura i Andalusia, la major part de la població era pobre, fet que va generar conflictes i demandes de reforma agrària. Els minifundis a Galícia, juntament amb la mala qualitat del terreny, només permetien garantir la subsistència. Per millorar la producció es va fomentar el regadiu. El pla del 1902 va crear confederacions hidrogràfiques i el Pla Nacional d'Obres Hidràuliques, endegat per la Segona República el 1933. A principis de segle, un gran problema eren els pagesos sense terra. La pressió dels grans propietaris va impedir la reforma agrària fins al 1932.

3. Els progressos de la indústria

3.1. Canvi energètic i avenços tecnològics

L'economia va créixer gràcies a noves fonts d'energia: electricitat i petroli. L'electrificació va tenir dues etapes: 1880-1914 (enllumenat públic) i 1914-1930 (ús industrial). Això va comportar menys dependència del carbó gràcies a la hidroelectricitat dels Pirineus. Apareix l'automòbil, el telègraf (1860) i, cap al 1920, el telèfon i la ràdio.

3.2. El creixement industrial

En les tres primeres dècades del segle XX, el producte industrial espanyol per càpita va augmentar un 60%. Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril espanyola. Apareixen noves indústries i es consoliden les existents. Es manté la preponderància de les indústries de béns de consum sobre les de béns d'equipament.

3.2.1. Els sectors tradicionals i les noves indústries

L'alimentació i el tèxtil s'expandeixen. També la indústria química. La siderúrgica biscaïna va créixer molt i, el 1902, es va crear Altos Hornos de Vizcaya. Els beneficis del sector van afavorir la diversificació industrial basca. També es va crear a Sagunt Altos Hornos del Mediterráneo (1923). Nous sectors destacats: indústria elèctrica, metal·lúrgica (expansió en l'automòbil i els electrodomèstics). Automòbils: Hispano-Suiza, Barcelona 1904. Petroli: CAMPSA (1927). Construcció: Asland, 1928, afavorida per la indústria del ciment.

3.2.2. La indústria tèxtil catalana

Amb origen a les fàbriques d'indianes del segle XVIII, que utilitzaven cotó i no llana (més higiènic). La màquina de vapor (1830), la manca d'obrers, la repatriació de capital i les mesures proteccionistes van impulsar un procés de creixement entre 1830 i 1861, detingut per la "fam de cotó" causada per la Guerra Civil dels Estats Units (1861-1865). Des de 1874, nova fase dominada per l'energia hidràulica. Els capitals procedien de l'agricultura i el comerç colonial, amb empreses petites i mitjanes, de tipus familiar. Els punts febles: escassa compra del mercat espanyol, per la pobresa, i manca de matèries primeres. En l'etapa 1830-1861, les fàbriques es van situar a prop dels ports, per reduir els costos del carbó de Gran Bretanya. Els vapors eren fàbriques amb carbó com a font d'energia. Es van situar a la costa i amb ferrocarril, per abaratir els transports. Les colònies es van situar al costat del Llobregat, el Ter i el Besòs i utilitzaven energia hidràulica de franc. Es van organitzar barris al voltant de la fàbrica, amb serveis bàsics, amb poca conflictivitat laboral perquè perdre el treball significava la pèrdua de l'habitatge, l'escola dels fills, els serveis, etc. Revifa la indústria de la llana per la crisi cotonera (1861) a Sabadell i Terrassa.

3.2.3. La diversificació de la indústria catalana

A Catalunya, la indústria tèxtil va mantenir el predomini però va reduir el pes específic. Les indústries bàsiques com la mineria, l'energia, la química, la metal·lúrgia, el ciment i la siderúrgia van augmentar. La indústria lleugera també: la confecció, el cuir, el calçat, el paper i les arts gràfiques. Barcelona va tenir enllumenat el 1910 i es va estendre per Catalunya, generalitzant-se l'ús industrial. La instal·lació a Catalunya de les primeres multinacionals i la producció elèctrica, sobretot en el grup Barcelona Traction (La Canadenca) i en la Catalana de Gas i Electricitat (Gas Natural), a partir del 1911. L'augment de la renda a Espanya va incrementar la demanda i el comerç amb el país. D'allà arribaven productes alimentaris, semiacabats i matèries primeres. A finals del segle XIX, Barcelona era un centre financer, però el 1930 ja no ho era tant (Banc de Barcelona) i depenia de la banca madrilenya o basca.

3.2.4. La difusió territorial de la indústria

Catalunya, País Basc i Madrid. A Galícia, indústria conservera i, a la cornisa cantàbrica, indústries siderúrgiques i metal·lúrgiques. La indústria del moble i la de la joguina a València i, el 1920, a Alacant.

3.2.5. La millora de les comunicacions

Millora de camins i carreteres, l'electrificació dels ferrocarrils i la construcció de noves xarxes, la creació dels transports urbans com el tramvia i el metro (Madrid 1919, Barcelona 1924), la telefonia i l'inici de la radiodifusió. Totes aquestes infraestructures van ser finançades per l'Estat. A la xarxa telegràfica va millorar la qualitat de les transmissions. La Societat General de Telèfons de Barcelona (1890) va ser la primera empresa de telefonia, absorbida el 1924 per la Compañía Telefónica Nacional de España, que va tenir el monopoli de l'Estat.

3.2.6. L'intervencionisme de l'Estat

Una característica de l'economia espanyola durant el primer terç del segle XX va ser la restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l'Estat. Aquest intervencionisme es va manifestar en: - la concessió d'ajudes (exempcions fiscals, subsidis i comandes directes de l'administració) per estimular la inversió privada en indústries tecnològicament més avançades i - l'elevació del proteccionisme. El gir es va iniciar el 1891 amb la promulgació d'un aranzel duaner que suposava l'abandonament del lliure canvi i el retorn al proteccionisme. Aquesta tendència es va confirmar amb els aranzels de 1906 i del 1922. El cas de protecció més explícit va ser el del carbó, ja que l'administració obligava a consumir carbó espanyol per poder acollir-se als ajuts públics. Les mesures protectores van afectar negativament l'economia, ja que van mantenir una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva, però també van tenir efectes positius en fomentar la indústria nacional i l'articulació del mercat interior.

4. L'evolució de l'economia

4.1. La recuperació econòmica després del 98

La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions del tèxtil català, les farines castellanes, la petita maquinària i altres productes, alhora que va encarir els béns importats de les antigues colònies. A mitjà i llarg termini, la crisi va ser favorable per a l'economia espanyola, perquè va obligar a una certa renovació de l'estructura productiva, va estimular el creixement de la producció industrial i va accelerar el canvi energètic (electricitat).

4.2. La conjuntura de la Primera Guerra Mundial

La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va permetre una important expansió econòmica, ja que Espanya es va convertir en subministradora de productes industrials i agraris als bel·ligerants. La balança de pagaments va donar saldo positiu. Malgrat això, el creixement de la demanda va comportar un increment dels preus, amb un procés inflacionari sense precedents (el preu del blat va augmentar un 72%). Aquest creixement va tenir un comportament fortament especulatiu, perquè l'augment dels beneficis es va malbaratar en bona part en la importació de productes de luxe superflus. Les classes populars van conèixer un empitjorament del nivell de vida, fet que va provocar una onada de vagues i reivindicacions obreres. La fi de la guerra i, per tant, la caiguda de la demanda dels països bel·ligerants va acabar amb l'eufòria econòmica i va desencadenar una forta crisi (1920-1923) i un augment de la desocupació.

4.3. Els efectes de la crisi del 1929

L'any 1929 es va iniciar una depressió econòmica mundial com a conseqüència del crac de la Borsa de Nova York per l'enfonsament del valor de les accions. La crisi internacional va tenir repercussions a tot Espanya, malgrat que la incidència va ser menor que a altres països occidentals industrialitzats, a causa del poc pes que el comerç exterior tenia en l'economia espanyola com a conseqüència del proteccionisme aranzelari de l'etapa anterior. La caiguda de la demanda va comportar el retrocés de les exportacions a partir de l'any 1931. La crisi internacional també va repercutir de manera relativa a Espanya gràcies a la devaluació de la pesseta, perquè va significar una reducció de preus dels productes espanyols en moneda estrangera i això va millorar la competitivitat de les exportacions.

Agricultura de subsistència i de mercat

El pagès es converteix en venedor i comprador; el benefici s'obté augmentant la collita destinada al mercat, fet que transforma la població rural i provoca l'èxode rural, amb la introducció de noves tecnologies i la capitalització del camp (subvencions).

Població rural i agrària

A finals del segle XIX, l'èxode urbà va portar benestar a les zones rurals, però hi havia diferències entre la població rural i l'agrària. Va augmentar la població activa agrària jove, canviant la tendència, però també l'espai rural profund.

A Espanya

Fins a mitjan segle XX, les explotacions mitjanes i petites eren familiars o amb algun assalariat, sense comptar les dones pageses (màxim com a ajuda familiar a temps parcial), i també el propietari que treballava a temps parcial i ho combinava amb la indústria; les finques grans tenien més gestió directa i menys arrendaments. La mecanització va reduir els assalariats i va augmentar els treballadors eventuals (immigrants).

Evolució de la superfície agrària

La SAU (superfície agrària útil) era de 24,5 milions d'hectàrees, i la resta (26 milions) eren zones forestals i altres. La formen terres de conreu, prats i pastures, i gran part de secà.

Latifundi

Explotació de grans dimensions (més de 100 hectàrees) on es practica l'agricultura extensiva. A Extremadura, la Manxa i Andalusia, es mecanitza i s'obtenen grans collites i beneficis, amb treballadors especialitzats en maquinària.

Minifundi

Explotació de petites dimensions (menys de 10 hectàrees), a la meitat nord de la península i als arxipèlags. La dimensió de les parcel·les dificulta la mecanització i la comercialització. És rendible si es practica l'agricultura intensiva o molt científica.

Explotacions mitjanes

(30 hectàrees), han augmentat molt, afavorides per la UE, amb agricultura intensiva per a productes de qualitat i mesures per afavorir-les.

Producció i comerç agrari: PAC

La UE potencia l'agricultura per proveir els països comunitaris i elevar les rendes agràries amb subvencions i la compra d'excedents. Entre 2007 i 2013, la UE va donar a Espanya més de 7 milions d'euros i va aprovar el Pla Estratègic Nacional de Desenvolupament Rural (augment de la productivitat per a més competitivitat, desenvolupament industrial agroalimentari, millora del medi ambient i de la qualitat de vida rural) i va compensar les comunitats autònomes per la reducció del cotó i el tabac.

Producció agrària

Conreu de secà (cereals (extensiu i mecanitzat), blat (predominant), vinya i olivera (poc mecanitzats i estacionals; vinya a zones atlàntiques i mediterrànies; olivera amb més superfície per a oli i menys per a olives)), també arbres fruiters secs. Conreu de regadiu: fruiters cítrics (molt exportats) i fruiters de llavor i pinyol, competitius per la maduració primerenca. Hortalisses a la Mediterrània, amb un rendiment augmentat un 40%. Més d'una collita a l'any, però molta mà d'obra i ús de productes químics i llavors d'alt rendiment.

Producció ramadera

Segon país amb més importància. Sector tecnificat i relacionat amb la indústria transformadora. Combina el sistema tradicional amb la producció intensiva. Tipus de bestiar: boví (pilar, especialitzat en carn i llet), oví (professionalització i producció de llana residual), porcí (gran desenvolupament, també per a embotits) i avicultura (industrialitzada i amb rendiment elevat).

Comercialització de productes agraris

Depèn de la indústria agroalimentària (empreses multinacionals de productivitat elevada que ofereixen aliments preparats). La més important a Espanya és la del vi, els embotits i les conserves, els plats precuinats i el pinso.

Paisatges agraris

El clima és un factor decisiu. Elements: àrees productores, grandària, tipus d'explotació, tipus de ramaderia, fisonomia de l'hàbitat humà i presència de comunicacions. Tipus: atlàntic (prats, bosc caducifoli, agricultura de poca extensió, poc policonreu per a autoconsum (menys a Galícia), monoconreu de blat de moro i farratge, al País Basc, Astúries i Cantàbria ramaderia bovina per a llet amb noves races per a més producció, i a Galícia per a carn. Estructura agrària de minifundi i explotacions ramaderes petites, predomini de l'explotació familiar, població agrària dispersa en caserius), mediterrani (precipitacions escasses, agricultura de secà, cereals, vinya i olivera (trilogia mediterrània), on les temperatures són més suaus agricultura de regadiu amb ús de tecnologia i productes fitosanitaris, a l'aire lliure o sota plàstic, ramaderia ovina i cabrum a secà, bovina i porcina intensiva a Catalunya, dimensions mitjanes però a Andalusia latifundis, al litoral petites i intensives, població nombrosa en pobles), d'interior (clima continental, deveses, cereals amb rotació de conreus biennal o triennal, substituïts per ordi, mecanitzat, adobs químics i llavors de qualitat, ramaderia ovina que aprofita els prats de muntanya, ramaderia industrial a nuclis urbans i extensiva a Extremadura, latifundis a secà i mitjans a regadiu (tendència al latifundi), població escassa), de muntanya (altitud mitjana al nord i altes al sud, relleu abrupte i clima fred, activitats agropecuàries i silvícoles, esglaonament del sòl, feixes avui abandonades per la dificultat de la maquinària, explotació forestal (faig i castanyer), petites propietats a prop de les valls i al peu de la muntanya, població escassa a nuclis amb comunicacions) i de Canàries (relleu abrupte, plou poc i es fan arenaments artificials, el plàtan és el producte principal, també tomàquets, patates, s'han fet hivernacles per a hortalisses, ramaderia de cabrum i dispersa ovina, propietat variada, tradició petita però a la costa gran per a la comercialització, la població agrària retrocedeix, hàbitat rural concentrat, boscos molt protegits (pi canari i laurisilva)).

Activitat pesquera

Caladors d'Espanya

Els bons caladors estan a les plataformes continentals, on hi ha corrents marins freds rics en plàncton i on hi ha contacte entre aigües fredes i càlides. Les plataformes espanyoles no són gaire bones, molt explotades i limitades per les aigües territorials del Marroc. Es busquen nous caladors (mar del Nord, costa cantàbrica, Terranova) però hi ha restriccions de la UE i el Canadà. També a la costa oriental de Canàries, però hi ha conflictes amb països africans i s'han hagut de signar acords.

Política pesquera comunitària

S'ha aconseguit una quota de pesca important, però les ajudes per renovar la flota fan que els armadors optin per pesquers més petits i amb menys càrrega. La UE ajuda els estats membres en funció de la importància de la pesca i la gent que hi treballa. La PPC vol una pesca sostenible i fomentar l'aqüicultura, i negocia acords amb altres països per ampliar els caladors.

Rural

Oposat a urbà, no més de 10.000 habitants.

Capitalització

Acumulació de capital obtinguda invertint en factors de producció.

Població activa agrària

Població que treballa en agricultura, ramaderia o explotació forestal, més la que hi vol treballar.

Parceria

Contracte pel qual una part aporta finques o bestiar i l'altra la feina. Els beneficis es reparteixen proporcionalment.

Arrendament

Contracte pel qual algú cedeix a un altre el dret a explotar la terra per un preu i un temps determinats.

Explotació

Grup de parcel·les explotades per un mateix productor agrari.

Agricultura extensiva

: conreu d gran superficies amb poc capital i ma d’obra. Permeten la mecanitzacio / Parcela: tros d terra q es troba dins un sol limit, es poden classificar x limits (tancat o obert), forma (regulars o irregulars), o mida (petit, mitja o grans) / Agric intensiva: objectiu es obtenir maxima quantitat productes d gran qualitat en poc espai, necessita ma obra, tecniques avançades i capital / Produccio: Quantit d productes agraris recolectat en tones o euros / Productivitat: 1. Productes obtinguts per unitat d superficie 2. Quantitat obtinguda x unitat d treball (tones/hores d feina x any) / Prat: Terra on se sembra i hi ha herba x tenir pastures. Si la terra es alta se sega x fer farratge / Policonreu: Agricultura d diversos productes en una mateixa superf. Poden ser complementaris com l’horticultura. / Monoconreu: Agric especialitzada en un unic conreu. Asegura producc elevades i unifica la qualitat dels productes / Product fitosanitari: substancies per protegir vegetals dorganismes nocius o influir en el creixement / Rotacio d conreus: Sistema basat en la successio en un mateix camp d conreu diferents i periodes dinactivitat o guaret x no empobrir el sol / Agropecuari: Terme que engloba l’avtivitat agricola i la ramadera o pecuaria / silvícola: terme q engloba lactivitat x regenerar, explotar i protegir el bosc / feixa: Tros d terra en forma d terrassa feta am marges de pedra seca als vessants d les muntanyes per a laprofitament agricola / Arenaments artificials: sola agricoles coberts amb 10-15 cm d cendra volcanica x mantenir humitat. Tipic de Lanzarote. / Pi canari: Pinacia endemica d Canaries. Fusta apreciada x durabilitat i bellesa. / Laurislava: Ecosistema humit subtropical canari format per varietat de vegetals (llorers, arbustos, molsa) / Calador: Lloc on hi ha mes captures i feinejen els pesquers / Plataforma continental: Zona maritima am menys d 300m de prof. / Aigües territorials: Franja cosanera maritima q envolta un pais. Hi exerceix sobirania com si fos part del territori. / Armador: Persona o empresa que nolieja o equipa un vaixell per a lexplotacio comercial / Aquicultura: Tecnica d conreu despecies aquatiques vegetals i animals en ambients fisics controlats per millorar les condicions Hi exerceix sobirania com si fos part del territori. / Armador: Persona o empresa que nolieja o equipa un vaixell per a lexplotacio comercial / Aquicultura: Tecnica d conreu despecies aquatiques vegetals i animals en ambients fisics controlats per millorar les condicions q aquestes troben en el seu ambient natural / Ramad estabulada: Ramad intensiva on els animals estan en estables o granjes i menjen pinso. Es concentren molts animals en un espai reduït /

Etapes industrialitzacio: inici: tard i per zones al 1830, abans era molt agraria. Nord i nord-est basat en el comerç del ferro (Biscaia) i carbó (Ast) i tèxtil (Bcn) i llana (Sabad, Terrass i Bejar). fins 39: saccelera primer terç segleXX, benefici neutralitat, dsprs crisi am gran depressio, i guerra civil fa recular economia. 39-59: espanya aillada i espanya politica autarquia (reducc al minim dintercanvi amb exterior) = poca competencia, tecno, i mat primeres; estat va intervindre a industria amb l'INI i fomenta desenv. 59-74: Pla estabilitzacio = fi autarquia i liberalitzacio economia. Gran creixement. Molta exportacio en bens d consum i industria basica i moltes multinac a Esp pq creixemnt mundial. inversions amb capital exterior a industria especialm quimica, automob, refineries petroli, farmaceutica i electromagnetica. localitzac fins 75: atreia industria: factors socials (classe empresarial, ma obra adequada, centres d decisio) i espacials (prox mat primeres, energia, mercat, comunicac, infraestruct...). Els centres eren: Cat (gracies a classe burgesa q inverteix en teixits, llana i coto i dsprs en maquinaria, cotxes i quimica), Ast (jaciments minerals, nms extraccio, no tractament, siderurgica, mala qualit hulla), PB (classe empresarial q exporta ferro i negoci del coc, comerç Ang, ind siderurg), Madrid (efecte capital, mercat urba gran, ma dobra abundant i barata de zona rural). Tmb es fan pols d desenvolup a partir del 59 pro fort desequilibri. 75-85: eco mndial cau per atur i inflacio (augment salaris = - benef, augment preu petroli, competenc d nous paisos industrialitzats). A Esp crisi mundial + industr deficient + transicio = crisi economica. Ind poc tecno, poc compet, massa dependenc de lexterior. Cau demand interior i exterior. Principis 80 promou desenv industrial am reconversio d sectors menys productius i elimin d ind sense demanda suficient; tb es concedeix avatnatg fiscals per reindustrialitz certes zones q consolid desequilibris. Model actual: dimensio i localitz: Nou factor localitz: R+D. prox a centres tecno, i exist comunicac.  - prox mat primes i trasllat x ma obra barata. canvi tecno i cientific: Fort desenv electronic i informatic a 1990 amb avenços tecnologics molt rapids. am naixement d nou sector industrial d fibra optica i TIC i revolucio en sistema producc ja que: automatitzacio, control global, estudi demanda, facilita fragmentacio, millora comunicacio. empres industr i planificac: facilita fluxos material i immaterials la tecno. Millora obtencio dades i decisio. S'apleguen en parcs tecnologicsam diverses facilitats innovadores. Canvis en contractacio: empreses es trasllad on ma obra barat, perill x conquestes socials, Pero tmb menys ma obra x invers en tecno q afav contrcatac tecnics qualif. Organitzac empres i producc: Globalitzacio fa fragmentac producc (empreses multiplanta: divisio d producc en llocs diferents x especialitzar), produccio globalitzada: fa deslocalitzacio. Tmb externalitzacio i subcontractacio. Fa molta flexibilitat x empresa. Am tecno tmb estudien demanda i tenen producc flexible depenent dun sistema automatitzat q estudia mercat. La ind europ i la UE: Integracio a la CEE: 1985 entra. poc competitiv x aranzel protecc i falta modernitzac innovac, infraestruct i porblem mediambient. Va rebres fons x augment competit x n perdre quota d mercat. Privatitzac empreses d l'INI q estat va sanejar i les invendibles van ser part d la Societat de participacions industrials. politiq mediambient i activ industrial: Estat membres control CO2. Financio politiq mediambientals am protecc territoris i tecno netes (ind verdaI proposa auditories mediambientals. Esp d les mes altes x carbo en siderurg i termoelectriq. Directius ind UE actualitat: Foment PIME i resol problem siderurg, naval, textl i calçat. Pro deslocalitz empres tant tradicionals com dalta tecno . Davant aixo, la ind europ ha d dser dinamica i competitiv, i per ferho: augment cotniu i sostenibl d proudctivitat, profess ben preparats, Inversio en R+D, + alta tecno, facilitar deslocalitzacio dins la UE. Tmb recomanable igualtat fiscal foment noves empreses i cooperacio. Texiti ind espanyol: D model nuclear a mes difus: Model ind es basa en teixit previ, basat en nuclis ind i eixos q uneixen. Creixen i formen arees metropolit ind. Les seus d gestio al centre am serveis estrategics i atreu altres ind i serveis q creen un espai urba difus am polig ind. A ll/t provoc dispersio x alts preus. localitz ind i desequil territor: Eixos: Mediterrani (uneix Cat, Val i Murc, cap a Fra i connect am eix medit europ i dorsal europ), vall de l'Ebre (PB i Cat amb nuclis entremig i connect am Mad), Area ind Mdrid (10% volum negoc esp, atreu x centralitat i alta tecno); resta Esp: And (bon volum pro centrat a And occidental), Cant i Gal (sider i metal, en crisi, arees sense ind), zona central (poc ind, molt territori poc volum), Bal i Can (poc ind i ind extract d petroli, energ i aigua).

sectors ind Esp: tipus: madurs (metal i minerals (20%, problem pro a PB i Ast imp am 40%), slimentacio (15 tot i q perd import, dominan a llocs poc ind) i textil i calçat (3% en reculada i dividit entre marca blanca i moda); dinàmic (demanda elevada, automob, quimic, imp a Cat) i punta (localitxat a Mad, PB i And, tecno d auto, info, biotech, dependenc exteerior x falta d R+D). Situac actual ind: dsprs d UE es modernitz i creix pro perd imp x terciaritzacio. Crisi 2007 desacceleracio ocupac i crisi. Problemes: predomini pimes q impedeix eco descala i es vol q colaborin, productivitat inferior a la d UE, poca inensitat tecno i R+D, i provoc balanç tecnolog deficitaria. / La inc d paisos a UE afecta Esp pel seu potencial ind i capital estranger deslocalitz empreses. Espais ind espanyols: globalitzacio economia = deslocalitzac. Construcc: gran creix entre 98 i 2007, especulac am pujada preu (2,8) i destrucc costa i medi; a 2007 bombolla immob i crisi mundial i esp, puja atur, en construcc i relacionat = baixada consum, vendes i morositat. Multinacionals: Empreses am establiments productius a varis països i am estrategia conjunta de la seu central / Coc: Combustible d gran poder calorific obtingut d la hulla / Pols d desenvolupament: Zones amb incentius economics per atreure empreses industrials / Cadenes d muntatge: Organitzacio d la produccio d forma q cada treballador fa una operacio del proces d fabricacio i s’ha d sincronitzar amb loperacio anterior i posterior / Inflacio: Exces d demanda sobre loferta i fa q pujin els preus / Opep: Organitzacio d Paisos exportadors d petroli. Paisos d america llatina, africa i asia x defensar els seus interessos / IPI: Index d producc industrial, mesura levolucio d la industria productiva x branques industrials, exclosa la construccio / Reconversio: Tractament d xoc a c/t per a industries en crisi, vol reduir despeses i augmentar competitivitat / Avantatges fiscals: Disminucio dels impostos o facilitat x pagarlos / R+D: Index q mesura la inversio en recerca i desenvolupament en relacio a un PIB / Circuit integrat: pastilla d silici a la qual es conecten dispositius electronics. Basica x fer electronica / Computadora d 1a generacio: feta als anys 50, enorme, cara i molt gast energetic / telematica: ciencia fusio d telecomunicacions i informatica / Fibra optica: Filament d vidre o plàstic com un cabell x enviar impulsos d llum procedents dun laser. Substitueix fil d coure / Parc tecno: Poligon industrial en medi agradable on es concentren empreses q treballen tecno avançada / Deslocalitzacio: Moviment x traslladar alguna industria a altres països d costos laborals inferiors / Externalitzar: Subcontractar un proces industrial q es feia a la mateixa empresa o una externa / Centre de maquinatge: Maquines controlades x oridnador x fan moltes funcions molt rapid / Quota de mercat: % q una empresa t del total de mercat disponible / Sanejar: Vendre o reduir sectors no productius duna empresa / Industria verda: Desenvolupar tecno neta per la industria / Industria dinamica: amb activitat elevada i notable innovacio / Desindustrialitzacio: Desaparicio d bona part d teixit industrial dun territori / teixit industrial: Conjunt q formen les industries amb nuclis i eixos / Terciaritzacio: Creixement dels serveis en detriment d lindustria / Desacceleracio: Disminucio del creixement duna activitat economica / Economies descala: Disminucio del cost x unitat en augmentar el volum d producc / Balança tecnologica: Comptabilitza ingressos u despeses en exportacio i compra d mercaderies / Potencial industrial: Força i capacitat dexpansio d la industria / Segment del mercat exportador: Fragment del mercat internacional q domina un pais / Valor afegit: Augment del valor dun producte durant la produccio i distribucio / Index d producc industrial: Indicador d la produccio d bens industrials. Mesura levolucio d la produccio sense tenir en compte els preus.