Transformació de la societat i industrialització a l'Europa moderna

La formació del món contemporani

Entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, es produeix un canvi global en el model de la societat i comportarà canvis en l’estructura de la propietat, canvis econòmics... entre altres, és a dir, el pas d’una societat estamental a una societat de classes. Aquest canvi durarà molts anys, però hi ha moments en què per circumstàncies es poden accelerar, com per exemple la Revolució Francesa i la independència dels EUA. Antic règim: Sistema social, econòmic i model d’organització del govern anterior a la Revolució Francesa, s’aplica a les monarquies europees dels segles VXI-XVIII. Societat estamental: Divisió a partir dels privilegis. Servitud, ordre social definit per la llei-relació entre privilegis (honors) i funció. Estatuts jurídics diferenciats-Privilegiats: noblesa, clergues-No privilegiats: camperols, classes populars urbanes i burgesia (Tercer Estat). La majoria de la població.

El procés d'industrialització al món occidental

Finals del segle XVIII a finals del segle XIX (revolució industrial) vaurem les característiques del capitalisme. La R.I representa un conjunt de transformacions econòmiques i socials que transformen de manera radical la societat europea i que representa un enorme desenvolupament industrial que permetrà la consolidació del capitalisme i de la societat burgesa en el poder. També, representa l’arrencada d’un nou model de creixement sostingut afavorit per l’ús intensiu de noves matèries primeres, fonts d’energia, fruit també de l’aplicació de les noves tecnologies en el procés productiu, canvis en l’agricultura i transports, canvis en el món financer i en la manera d’organitzar les empreses. Finalment, també destaquem la multiplicació dels intercanvis comercials. Serà un procés llarg de transformacions en tots els àmbits.

Els valors de la societat burgesa

El criteri que es fa servir per organitzar aquesta societat capitalista i liberal és l’economia, però també existeix una diferenciació per gènere o relació, no tant important com la riquesa (criteri econòmic). Dins de la societat hi ha dos grans grups, els burgesos que són els propietaris del capital i els proletaris que són els propietaris del treball. Burgesos: Els burgesos serien el grup que posseeix els mitjans de producció (màquines, capital, terra, eines, matèries primeres, fàbriques o negocis, la que controla els mecanismes de l’intercanvi de béns (el trànsit comercial). Els burgesos sorgeixen a Europa, fonamentalment als llocs urbans i comencen a trobar-se a l’edat mitjana i seran els que realitzen els oficis de banquers, artistes, mercaders.

Els treballadors i el proletariat

Un treballador és algú que presta de manera voluntària un servei i que rep a canvi d’aquest servei una remuneració econòmica i hi ha una persona diferent de la qui fa la feina que en beneficia d’aquesta feina, per tant hi ha un element de dependència i subordinació, ja que estàs inserit en una organització per prestar aquest servei i que la mana una altra persona. Un altre element representatiu d’aquest nou món contemporani és l’aparició d’una nova classe treballadora urbana. Farà que el treball sigui fonamentalment assalariat i va desaparèixer l’element d’intercanvi, tot passa a través dels diners, impostos i mercat... Hi ha una monetarització de l’economia. El treballador s’ha d’adaptar a una nova manera d’organitzar el treball i el temps, no es pot perdre el temps, l’horari és més estricte i no depèn tant dels factors meteorològics. Això implica puntualitat i compliment d’un codi.