Transformació Social a l'Espanya del Segle XIX: Noblesa i Burgesia

Transformació Social a l'Espanya del Segle XIX

La Pervivència de la Noblesa

L'alta noblesa espanyola no va rehuir el seu poder econòmic, sinó que el va incrementar. Va conservar la majoria de les seves terres, esdevingudes aleshores propietat privada, i fins i tot va adquirir noves propietats procedents de la desamortització. Espanya continuava sent un país agrari i la noblesa era la major posseïdora de terres. Fins a l'any 1860 cap patrimoni burgès no s'acostava en dimensions al de qualsevol membre de l'alta noblesa.

El destí de la petita noblesa va ser molt diferent. Els hidalgos van perdre el seu privilegi principal, el dret a l'exempció d'impostos, i atès que les seves terres els proporcionaven rendes escasses, es van anar diluint entre el grup de propietaris agraris mitjans.

El poder de la noblesa no provenia només de la seva riquesa, sinó també de la seva influència política. Durant el regnat isabelí va constituir el grup més influent, "els camarilles", que aconseguia privilegis, participava en negocis, obtenia càrrecs polítics i militars i es beneficiava d'unes relacions socials molt àmplies. La noblesa va acceptar el liberalisme com un mal necessari, però va mantenir la seva preeminència social fins que va aconseguir que una part de la burgesia intentés imitar-la i volgués ennoblir-se. Al darrer quart del segle XIX, la noblesa va començar a perdre part del seu poder econòmic i de la seva influència política. Els seus patrimonis agraris es van devaluar mentre creixia el poder econòmic de la burgesia.

Els Grups Burgesos

El procés de revolució liberal va anar conformant una nova burgesia vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger. Un seguit d'actius negociants van engrandir les seves fortunes. També van ser compradors de deute públic de l'Estat i grans inversors en borsa. Una gran part d'aquesta burgesia espanyola també es va sentir atreta per la inversió en terres i va adquirir algunes propietats a càrrec dels béns de l'església i dels municipis. D'aquesta manera va passar a engrossir les files dels propietaris agrícoles i es va convertir en rendista.

Aquesta burgesia tenia orígens regionals diversos. Procedia de l'eix del nord, malgrat que el seu centre va ser la capital. Això no significa que no hi hagués grups burgesos ubicats a d'altres regions espanyoles. Un cas particular el trobem en la burgesia pròpiament industrial que va quedar restringida a unes zones determinades del país: Catalunya i País Basc. Aquesta burgesia es va preocupar d'aconseguir de l'Estat liberal la política proteccionista per a la seva indústria incipient. La seva feblesa numèrica, el seu escàs poder econòmic i la seva localització perifèrica van fer difícil que aquesta burgesia desenvolupés un model de societat industrial més productiu i menys rendista que el de la burgesia agrària.

Les Classes Mitjanes

Constituïen una franja intermèdia. La seva riquesa era menor que la de les classes dirigents i els seus ingressos eren desiguals i depenien de la marxa dels seus negocis. El desenvolupament de les classes mitjanes va anar lligat al creixement urbà i a l'expansió de l'administració i dels serveis. El cens de 1860 mostra un col·lectiu important d'assalariats públics. Hi havia també un conjunt de professionals liberals, agrupats en tres cossos: els relacionats amb les lleis, amb la construcció i amb la salut.

Les classes mitjanes compartien amb els grups poderosos un estil de vida malgrat que la seva capacitat econòmica era més limitada. Pretenien imitar les formes socials dels nobiliaris i burgesos. Posseïen més riquesa que els pagesos o els obrers. Ideològicament hi havia una diferència entre la petita burgesia de les grans ciutats, més avançats i partidaris de reformes socials, i la de les petites ciutats, menys cosmopolita i il·lustrada, partidària de l'ordre i del respecte a la propietat.

La Composició de la Nova Dirigent

L'elit dirigent de la societat liberal espanyola es va estructurar com una simbiosi entre l'antiga aristocràcia i els nous grups burgesos. La burgesia aportava la innovació, les noves formes jurídiques i polítiques, el dret i la propietat, però la noblesa era un símbol d'ascendència, de prestigi social i de reconeixement públic. Aquestes dues classes constituïen una nova oligarquia. Tenien el poder econòmic i imposaven les formes culturals. A més, la implantació d'un règim liberal de caràcter censatari. Els partits polítics i els càrrecs públics van estar constituïts principalment per advocats, professors, homes de negocis i alts càrrecs militars. La vella noblesa, malgrat que no n'estava al marge, va participar menys en la direcció de la vida política del país.