Transformació social i econòmica a Espanya i Catalunya

Canvis en les pautes socials

El desenvolupament de la indústria i l'expansió del sector serveis en els anys 60 van donar lloc a la transformació de les estructures socioprofessionals de la població espanyola. La distribució sectorial de la població és el millor exemple per il·lustrar aquesta transformació: en el conjunt d'Espanya entre 1950-1975 els actius agrícoles van passar del 50% al 21%, mentre que els industrials van augmentar del 24% al 38%, i els ocupats en el sector serveis van créixer del 25% al 41%. Aquesta nova estructura va anar acompanyada de l'increment del nombre d'obrers industrials, assolint en el conjunt de l'Estat la xifra de quatre milions. Igualment, el creixement econòmic afavorirà la reconstrucció d'unes capes socials mitjanes que la guerra i la postguerra havien desmantellat. Així, com a consequència d'aquest procés també va augmentar el volum de les classes mitjanes i va consolidar-se una nova burgesia urbana que comprendria des dels estrats més qualificats i ben remunerats de la classe obrera, passant per tècnics, botiguers i professionals, fins a petits industrials i empresaris del sector comercial o agropecuari de comarques.

Augment del poder adquisitiu i millora educativa

En primer lloc, l'augment del poder adquisitiu va fer possible l'entrada del país en la societat de consum. Aquest fet es va viure amb una gran intensitat perquè es partia des d'uns nivells molt baixos i en va consolidar en menys d'una generació. D'aquesta manera, les llars espanyoles i catalanes van conjurar definitivament el fantasma de la fam i van deixar-se temptar per l'àmplia oferta de béns de consum que inundaven el mercat. Al mateix temps, es va popularitzar l'ús i adquisició de l'automòbil, sobretot a partir de la comercialització del SEAT 600, de producció nacional, una de les expressions més importants i simbòliques del nou clima socioeconòmic.

D'altra banda, el nivell educatiu de la població espanyola va millorar considerablement. En aquest sentit, el 1970, la Llei General d'Educació va remodelar tot el sistema educatiu i va suposar un augment de la població escolaritzada, des de l'ensenyament primari fins a la universitat, i el creixement de les inversions estatals en educació. En consequència, l'analfabetisme va disminuir dràsticament fins a assolir els nivells dels països de l'entorn europeu.

Canvis en la condició femenina i renovació de l'Església

Els joves van començar a viatjar a l'estranger i van introduir a Espanya noves idees i pautes de comportament que aprofundien les transformacions socials. Així, consum dels joves començarà a diferenciar-se clarament per adquirir unes pautes pròpies. En resposta, el règim acabarà autoritzant algunes noves expressions culturals com els primers concerts. Les noves pautes comercials i culturals arribaran derivant en un nou model de joventut. La condició femenina també va canviar de forma substancial trencant amb els tabús més tradicionals i reaccionaris. D'aquesta manera, la dona va començar a abandonar el seu paper tradicional de mare i esposa per incorporar-se al món dels estudis i al treball remunerat, sobretot en activitats administratives i de serveis.

Cal tenir present la renovació de l'Església derivada del Concili Vaticà II, el qual va tenir un impacte decisiu en determinats sectors eclesiàstics, fonamentalment de base, que van començar a allunyar-se del règim. Tot això coincidia amb una creixent secularització de la societat espanyola que va traduir-se en una acusada disminució de la influència social de l'Església.