La transformació de la producció i les ciutats en l'era industrial

Explica la diferència entre producció artesanal, manufactura i industria en termes socials, econòmics i productius.

En la producció artesanal estava basada en el coneixement d'un mestre en crear des de zero; i és el mestre el que té un coneixement individual i tancat, el que volia aprendre l'ofici s'havia de "casar" amb el propi ofici i aprendre dels coneixements del propi mestre. Els oficis s'organitzaven amb gremis. Es podien obtenir grans beneficis si eres de les poques o úniques persones que elaborava aquell procés productiu, però la contrapartida és que en temes de producció no era molt productiu (parlant de quantitat produïda). El procés de la manufactura està situat entre el temps en què es produïa artesanalment i la industrialització. La manufactura consistia en la divisió del treball en petites tasques i el coneixement és més col·lectiu però centrat en aprendre el just i necessari per dur a terme la petita tasca. Hi havia una liberalització del mercat i la producció augmenta, també baixen els preus a causa de l'augment de la producció. La producció industrial va permetre mecanitzar alguns punts de producció i això permetia que a nivell productiu poguessin produir en més quantitat, fins i tot costos més baixos ja que es podien estalviar el contractar algunes persones per fer alguna tasca. Ja no era necessària tanta mà d'obra i els beneficis que obtenien podien ser una mica més alts que si tinguessin dites persones contractades.

Explica els trets fonamentals que caracteritzaren la primera i segona industrialitzacions i l'impacte que tingueren al territori i la ciutat.

En la primera industrialització van canviar el treball que feien les persones per màquines i la mà d'obra no qualificada per la força hidràulica. Aquestes industries com aprofitaven la força de l'aigua estaven col·locades al costat dels rius i també al costat de les matèries primeres. Construïen canals per navegar i poder transportar coses des de diferents punts i destinacions. Degut a que el treball estava en aquestes industries, es van crear una sèrie d'assentament anomenats colònies obreres. Aquests llocs allotjaven a famílies i tenien tot tipus de serveis. En la segona industrialització van substituir la força hidràulica per una altra energia, aquesta energia era la que obtenien de vapor. Exemples de màquines serien la màquina de vapor atmosfèrica de T.Newcomen i la màquina de doble efecte de J.Watt. A partir d'aquest moment les fàbriques ja es traslladen a les ciutats i es creen noves màquines; també s'eliminen les despeses en transport que tenien per anar al treball. Degut a tots els canvis que van patir, tant el territori com la ciutat, es van crear noves construccions com ports, ferrocarrils, aqüeductes, etc. I els materials que utilitzaven eren el ferro, l'acer i el formigó. Com no hi havia tants diners per pagar tanta construcció, es van crear els bons i accions com a mètode de pagament. Un dels problemes de tanta modernització i canvis era que les ciutats no estaven preparades per tanta concentració de gent i van arribar al punt de congestió i densificació. Aquestes ciutats creixien de forma desordenada i descontrolada, fent que la gent s'anés a viure pels voltants, creant així descontentament i inseguretats. També va comportar una falta de salubritat, higiene, contaminació, etc.

Explica amb exemples les dues grans corrents de pensament que proposaren solucions per al problema de la ciutat industrialitzada i fes una reflexió personal sobre el tema.

Dos possibles solucions als problemes que patien les ciutats eren els falansteris i les garden city. Els falansteris eren uns llocs situats en zones rurals amb un límit de població però amb avantatges tecnològics que servien per viure. Les garden city estaven situades en zones rurals i estaven basades en cercles i en cada cercle estava destinat a una funció. En la part central és on hi haurien els espais públics i les zones de comerç, en un cercle més enfora estarien situats els habitatges i zones verdes, i finalment en la cara més externa és on estarien les industries. Són molt bones solucions per abordar els problemes que patien les ciutats, tot i tenir un nombre limitat de persones que poden viure en cadascun dels dos llocs, però trobo que la garden city és molt més viable i segura. La garden city proporciona una gran distribució de les diferents zones que tenien i ben repartides.

Preguntes de 1.25 i 2.5 punts

Explica els trets fonamentals de la teoria econòmica i social d'Adam Smith.

Adam Smith crea una teoria, la teoria moral, econòmica i del treball. Aquesta teoria el que vol construir és una societat feliç (materialment) la qual està basada en la divisió del treball i que hi hagi en aquesta una lliure competència amb l'objectiu d'arribar a un benestar social global. Si augmenta la producció, baixaran els preus i això provocarà que més gent pugui comprar, generant d'aquesta manera la felicitat que es busca.

Explica què era l'Encyclopédie i per a què es va crear.

Aquesta nova mentalitat va sorgir a Europa i l'Encyclopédie era un llibre que recollia i explicava com dur a terme alguna acció, com per exemple l'elaboració del pa. Gràcies a aquest llibre, la gent ja no depenia tant d'un mestre que ensenyés a fer el treball, sinó que llegint i entenent el llibre, ho podia arribar a fer un mateix.

Explica com funcionava la màquina de Newcomen i en què es diferenciava de la màquina de vapor de Watt.

Newcomen crea la màquina de vapor atmosfèrica que funcionava amb la pressió atmosfèrica sobre un èmbol i en l'altra cara es produeix un buit parcial per refredament cíclic del vapor d'aigua calent. Antigament permetia el moviment d'un pes cap a amunt i cap avall. El problema que va arreglar Watt va ser que en el propi cilindre també es refredava i que es perdia calor fins tornant-lo a escalfar. Watt va incorporar un nou cilindre que permetia que el cilindre principal no es refredés i que estigués llest per una altra carrera.

Explica en què es diferencien una colònia industrial, un vapor i un falansteri.

Els falansteris eren uns llocs situats en zona rural que tenien un límit de població però amb avantatges tecnològics. Una colònia industrial està situada a la perifèria dels nuclis urbans i estan construïdes per donar suport a l'activitat industrial en qüestió; els equipaments que hi ha són els necessaris per al dia a dia de la colònia. El vapor industrial és quan la temperatura està per sobre dels 100 graus i es pot aprofitar per produir energia, aigua i altres usos.

Descriu un falansteri, tant en els seus trets materials com en la seva vessant més social i política.

Un falansteri era un edifici destinat a acollir i organitzar comunitats sobre els principis de la copropietat i la cogestió situat en zones rurals però amb avantatges tecnològics. En aquest edifici, una vuitena part eren artistes o savis, i la resta de persones eren agricultors i artesans. Com era tan gran, dintre d'ell, en diferents punts, s'utilitzaven per fer diferents tasques: biblioteques, observatori, apartaments privats, salons cotxeres, etc.

Explica els trets fonamentals de la "Garden city" d'Ebenezer Howard i els seus fonaments ideològics.

Howard va crear el concepte de Garden city en resposta a la falta d'habitatge obrer i a la necessitat d'establir un nou ordre en les ciutats. La Garden city era una comunitat situada en un entorn rural però ben comunicada. Aquesta ciutat està formada per un espai públic central i al seu voltant hi ha assentaments d'habitatges amb grans zones verdes que a la seva vegada estan envoltades per escoles, avingudes, comerços, etc.; i en la part més exterior de les ciutats, estarien situades les indústries.

Explica els problemes principals que sorgiren en la ciutat industrial europea del segle XIX.

En aquesta època, l'augment de la població és un fet i creix de manera descontrolada i el teixit urbà no estava preparat. En aquestes ciutats hi ha una gran inseguretat i la falta d'higiene genera una deficiència sanitària i malalties.