Transformació de les Polítiques Socials: Inversió, Estat del Benestar i Cooperació

Canvi de Paradigma en Polítiques Socials i Econòmiques

Des de fa poc, té lloc un canvi de perspectiva en matèria de polítiques socials i econòmiques, una etapa experimental en construcció on encara existeix l'herència del passat.

L'*Estat d'Intervenció Social* (EIS) és una forma institucional i política particular de la nova economia del saber; a més, és una forma d'organització econòmica i presenta una concepció diferencial entre les relacions entre Estat i societat. En el passat, la dreta i l'esquerra havien permès la separació de societat i mercat. Actualment, les investigacions mostren que la qualitat i densitat de les relacions socials exerceixen efectes positius sobre la nostra prosperitat, salut i economia.

De la Despesa a la Inversió Social

Per a la nova dreta, la política social representa un fre per a l'economia. A l'EIS, la política social és un instrument de desenvolupament econòmic. Això implica una transició del concepte de «despesa» a «inversió social», ja que l'estat providencial era generador de dependència i la despesa era només una forma de suport passiu. La *inversió social*, en canvi, és un concepte més actiu, que forma mà d'obra més qualificada i saludable.

Impacte dels Orígens Socials i la Pobresa Infantil

Les habilitats cognitives estan correlacionades amb els orígens socials; la desigualtat de nivell cognitiu entre els individus depèn del grau de desigualtat entre les famílies. La política ha d'enfocar-se cap a aquests mecanismes monetaris i culturals que uneixen els orígens socials amb els resultats educatius.

El Rol de la Política Social en la Igualtat d'Oportunitats

Una política que elimina de manera efectiva la pobresa infantil ha de produir uns resultats molt positius en termes d'igualació d'oportunitats educacionals per a tots. La política social pot dirigir-se a reduir hàndicaps socioculturals; l'atenció d'alta qualitat en la primera etapa infantil produeix resultats poderosos i persistents. La qüestió clau és com dissenyar una política social capaç de canalitzar els efectes de l'entorn familiar.

Molt pocs països desenvolupen una política de manteniment d'ingressos que garanteixi la lluita contra la pobresa infantil. El creixement de l'ocupació de les mares constitueix una garantia d'*antipobresa* molt més efectiva. Quan les mares treballen, la probabilitat de pobresa es veu reduïda. El suport a l'ocupació de les mares suposa una important compensació del risc de pobresa infantil, on també tenen importància les polítiques de conciliació.

L'Estat Social: Reptes, Modernització i Consolidació

L'*Estat Social* es va construir entorn d'un conjunt de drets socials fonamentals: dret a l'educació, a la salut i a la jubilació. Aquests sistemes socials són objecte d'un consens molt ampli a Europa, i es denomina el *model social europeu*.

Finançament i Organització del Sector Públic

Hi ha dues raons per pensar que un creixement tan fort no és ni realista ni desitjable: el ràpid procés d'expansió de l'Estat observat durant les dècades posteriors a la IIGM va ser degut a un gran creixement econòmic. No hi ha raó evident per a pensar que els impostos hagin de finançar, a la llarga, totes les necessitats. Quan sobrepassa una certa grandària, el sector públic planteja greus problemes d'organització. Caldrà inventar noves formes d'organització i de propietat.

Valdria la pena millorar l'organització i el funcionament d'un sector públic que avui en dia representa la meitat de l'ingrés nacional. En els pròxims anys, els debats entorn de l'Estat Social es referiran a qüestions d'organització, modernització i consolidació. Si no ens preguntem com fer que aquests sistemes s'adapten a les necessitats del públic, potser no durarà per sempre el consens entorn de l'alt nivell de contribucions, i per tant l'Estat Social. L'anàlisi de les perspectives de reformes precisa riscos vinculats: la igualtat de l'accés en l'educació i els sistemes de jubilació.

Confiança i Cooperació: Motors del Progrés Social

Quan en el mercat hem de témer constantment, es perd l'essencial: la confiança. Aquesta és el major bé social i cultural, i manté unida la societat (no l'eficàcia).

La *competència* no és el mètode més eficaç; ho és la *cooperació*, ja que aquesta motiva de manera diferent. Encara que la competència motiva, la cooperació motiva a través de les relacions satisfactòries, el reconeixement, la valoració i la consecució d'objectius comuns. Això és la definició de cooperació; en canvi, la definició de competència és l'èxit d'un o d'un altre.

Motivació Intrínseca vs. Extrínseca en el Treball

La motivació és major quan és interna (*motivació intrínseca*) que quan ve de fora (*motivació extrínseca*). Els majors rendiments no provenen de l'existència d'un competidor, sinó de l'energia de la gent que omple les esperances de realitzar-lo i es lliura per la causa.