Transformació Industrial: Canvis Tecnològics i Globalització

Canvis Tecnològics, Científics i Organitzatius

Canvis Tecnològics

El primer pas va ser el transistor, que posteriorment es va miniaturitzar i va donar pas als circuits integrats. Aquests es van aplicar per aconseguir el primer microprocessador. A partir d'aquí, els microordinadors van substituir els grans ordinadors. El 1990 es va generar un nou i pròsper sector industrial: electrònica i informàtica. Els ordinadors es van convertir en un mitjà de treball.

Les noves tecnologies i la telemàtica han suposat el naixement d'un nou sector industrial amb la introducció de nous materials aplicats al desenvolupament de la microelectrònica i de les TIC, provocant una revolució en els sistemes de producció industrial.

Canvis en l'Organització Empresarial i en la Planificació Industrial

Les innovacions tècniques permeten obtenir molta informació i transmetre-la a grans distàncies en temps real.

Els canvis tecnològics han representat les facilitats en les comunicacions i les noves tecnologies de la informació, permetent fluxos materials de mercaderies i persones, i fluxos immaterials de capital i informació que es creuen en xarxes més denses i que abasten el món.

Gestió i estudi: Com i on s'ha d'invertir per obtenir el màxim benefici? Són qüestions decisives. S'estudien els sistemes de producció per poder planificar i prendre decisions.

Canvis en la Localització Laboral de les Empreses

Les indústries que requereixen molta mà d'obra poc qualificada es desplacen cap a països en desenvolupament. Això posa en perill les conquestes socials aconseguides als països desenvolupats. Les empreses prefereixen reduir la mà d'obra i augmentar la inversió en tecnologia avançada i la contractació de tècnics qualificats.

Canvis en els Processos Productius

La fragmentació i la dispersió de la producció

El procés de producció es fragmenta i es dispersa de manera que es redueix la mida de l'establiment per evitar la concentració de la producció i dels obrers. Les empreses multiplanta divideixen la producció en diversos establiments. Les empreses tendeixen a una producció globalitzada. Altres empreses externalitzen operacions: es desprenen de processos i serveis que poden subcontractar.

Aquestes estructures empresarials fan que l'empresa tingui una gran flexibilitat tant en la localització com en la relació amb les empreses auxiliars.

La diversificació dels productes

Existeixen grans empreses globals que venen els mateixos productes estandarditzats, fabricats en sèrie i orientats a un consum massiu.

Altres empreses tenen una producció flexible: observen el producte que té una major demanda i fabriquen segons la demanda; així eviten costos d'emmagatzematge i l'acumulació d'estocs invendibles.

La Indústria Espanyola en el Context Europeu i Mundial

La Integració d'Espanya a la CEE

Espanya va haver de fer un gran esforç per abandonar la seva política proteccionista i reconvertir les seves empreses per fer-les competitives a escala mundial. El 1985, en el Tractat d'adhesió a la CEE, les indústries espanyoles presentaven una notable falta de modernització.

L'Europa més desenvolupada va tenir un paper fonamental com a element dinamitzador de l'economia espanyola, ja que Espanya es va convertir en receptor de recursos procedents del pressupost comunitari. Aquests fons es van invertir principalment en fer millores. Aquestes millores anaven dirigides a augmentar la competitivitat industrial per tal de no perdre quota de mercat interior, per la lliure entrada de productes industrials europeus, i per aconseguir una quota més gran als països de la UE. L'Estat va sanejar aquestes indústries amb grans inversions realitzades amb fons públics i les va privatitzar.

Les polítiques ambientals i l'activitat industrial

La Unió Europea exigeix als estats membres que controlin la contaminació i les emissions de CO2. Per això, finança polítiques, avalua els impactes ambientals, promociona l'aplicació de tecnologies netes i proposa auditories ambientals i operacions de rehabilitació.

Les Directrius Industrials de la UE en l'Actualitat

La CEE havia focalitzat la seva política industrial en els problemes sectorials de la indústria siderúrgica, la construcció naval i la tèxtil i del calçat, a més de fomentar el suport a les pimes.

Però en el món globalitzat, la indústria europea té greus problemes: la desacceleració de la productivitat, la competència dels nous països emergents en els sectors tradicionals i en els sectors d'innovació i les TIC.

Davant d'això, els plantejaments de la UE han canviat. La indústria europea ha de ser capaç de competir a escala mundial i necessita:

• Un augment continuat i sostenible de la productivitat
• Professionals millor preparats
• Una inversió en I+D més gran
• Fomentar la cooperació tecnològica

Els Espais Industrials Espanyols en un Món Global

El teixit industrial s'ha anat incorporant a la globalització econòmica.

Aquesta xarxa es caracteritza per la concentració de capital i de decisions en poques empreses multinacionals molt poderoses; es redueix així el paper de l'economia estatal (moltes decisions es prenen fora d'Espanya, ja que hi ha poques seus d'empreses grans).

Globalització i deslocalització

En una economia globalitzada, les empreses busquen la competitivitat per augmentar la seva quota de mercat; d'aquí es deriven les causes de la deslocalització: buscar menors costos laborals i millors condicions fiscals i tècniques.

D'altra banda, la localització dels establiments industrials s'ha flexibilitzat de manera que l'empresa pot deslocalitzar part del procés productiu.

Les conseqüències de les deslocalitzacions són l'augment de l'atur i la pèrdua d'ocupació del sector secundari.