La transformació d'Europa entre 1870 i 1914

Entre 1870 i 1914 van coexistir dos sistemes diferents: els sistemes parlamentaris es van imposar a l'Europa occidental. Així, molts de països van adoptar el sufragi universal masculí i van aparèixer moviments sufragistes que van reivindicar el vot femení, encara que només es va aconseguir a Finlàndia (1906) i Noruega (1913).

Fora d'Europa, Estats Units va adoptar també el sufragi universal masculí; i el Japó va implantar un sistema parlamentari. Els sistemes autocràtics van subsistir a l'Europa central i oriental.

L'Imperi austrohongarès estava format per múltiples nacionalitats. Des del 1867 va adoptar una monarquia dual formada per dues corones amb una organització pròpia, Austria i Hongria, encara que mantenien en comú la política exterior i l'emperador.

L'Imperi rus va aprovar l'emancipació dels serfs el 1861, però es governava amb un sistema autocràtic en el qual el Parlament no tenia poder. I l'Imperi otomà governava de manera autocràtica sobre múltiples nacionalitats.

A Europa, el Regne Unit va continuar com a primera potència comercial i financera mundial durant l'anomenada «època victoriana» (1837-1901). Després, va perdre la primacia industrial a favor d'Alemanya i dels Estats Units. Alemanya, després de la unificació, es va convertir durant el regnat de Guillem II (1888-1914) en la segona economia industrial del planeta. I França es va mantenir entre les grans potències. Els països mediterranis i els imperis austrohongarès, rus i otomà van tenir un desenvolupament menor. Fora d'Europa, es van consolidar dues noves potències. Estats Units, després de la guerra de Secessió.

Els sistemes bismarckians (1871-1890). Van ser un conjunt d'aliances, basades en la diplomàcia secreta, promogudes pel canceller Bismarck. L'objectiu era aïllar França, enemistada amb Alemanya per la pèrdua d'Alsàcia i Lorena durant la guerra francoprussiana, i evitar que s'aliàs amb Rússia en contra d'Alemanya. Després de gairebé vint anys de vigència, en els quals van evitar el conflicte entre les grans potències, aquests sistemes van acabar fracassant. La pau armada (1891-1914). En aquests anys la pau es va mantenir, però els països europeus, preveient una guerra, es van rearmar i es van agrupar en dos blocs d'aliances: la Triple Aliança, formada per Alemanya, Austria-Hongria i Itàlia; i la Triple Entesa, integrada per França, Rússia i el Regne Unit.

El petroli es va usar per moure motors que funcionaven amb els derivats, com la gasolina i el dièsel. L'electricitat es va usar per a la il·luminació i per moure motors.

El taylorisme, aplicat per Frederick Taylor, pretenia aconseguir la màxima eficàcia a la feina. Per això, es determinava la forma exacta de fer cada tasca; es cronometrava el temps que s'hi havia d'empresar i es concedien incentius de producció.

El fordisme, aplicat per Henry Ford a la seva fàbrica d'automòbils, va iniciar la producció en massa i en sèrie a fàbriques enormes. La feina s'hi organitzava en cadena, de manera que cada treballador realitzava només una tasca del procés de fabricació del producte, que li arribava mitjançant una cinta transportadora. Amb això s'evitaven desplaçaments, s'incrementava el rendiment i s'abaratia el producte.

Altres indústries punteres de l'època van ser les de material elèctric i la mecànica, que van fabricar màquines de cosir i d'escriure, bicicletes, locomotores, automòbils i els primers avions; la tèxtil, amb l'ús de fibres i tints artificials; i l'alimentària, amb la conservació a llaunes tancades hermèticament.

Els mitjans de transport van experimentar grans progressos. L'electricitat es va aplicar als ferrocarrils, als tramvies i al metro; i el motor d'explosió va permetre el naixement de l'automòbil, la millora de la navegació i l'inici de l'aviació. Les infraestructures també van millorar amb la finalització del canal de Panamà, que va abaratir el transport entre els oceans Atlàntic i Pacífic; i amb l'extensió de la xarxa ferroviària, que va facilitar l'expansió dels Estats Units cap a l'oest, la de Rússia cap a l'est, i més integració territorial de la resta dels països. Les comunicacions van progressar amb invents com el telèfon, el fonògraf, el cinematògraf i la ràdio.

Les activitats agràries van augmentar els rendiments gràcies a l'ús d'adobs químics i de pinsos. L'ús de màquines mogudes per motors elèctrics i d'explosió va facilitar la feina. Les noves tècniques, com la pasteurització, l'enllaunament i la congelació, van permetre la conservació dels aliments. I el progrés del transport va abaratir la distribució dels productes i va permetre que cada zona tendis a especialitzar-se en els més adequats per a la venda en un mercat mundial.

L'augment de la grandària de les empreses i les sumes elevades de diners necessaris per finançar-se van originar una altra fase del sistema capitalista, coneguda com a «gran capitalisme». Els trets bàsics en van ser la concentració financera i la concentració empresarial. La concentració financera va suposar l'aparició de grans bancs, com el Crédit Lyonnais (França), el Deutsche Bank (Alemanya), o el Lloyd's (Gran Bretanya). Aquests van intensificar la relació amb les empreses industrials, concedint-los crèdits o participant-hi com a accionistes.

L'educació va progressar durant el període 1870-1914, ja que es va estendre l'escolarització obligatòria i gratuïta. La ciència va adoptar el mètode positivista o mètode científic, creat per Auguste Comte. Es basa en l'elaboració de teories que s'han de provar experimentalment, després de la qual cosa es converteixen en lleis o teories de validesa general. Els descobriments i aplicacions van crear una confiança cega en un progrés il·limitat. Entre els avenços científics de l'època van destacar els raigs X, la radioactivitat, les lleis de l'herència, les vacunes contra la ràbia i la tuberculosi i el poder del subconscient. L'arquitectura moderna va sorgir com a resultat de la Segona Revolució Industrial, que va exigir construir molt, de pressa i barat. Per això, es van adoptar materials nous com el ferro, l'acer, el vidre i el formigó. Primer es van emprar a edificis utilitaris, com hivernacles, estacions ferroviàries, ponts, fàbriques, pavellons i mercats, perquè els arquitectes tradicionals els van rebutjar, ja que els consideraven productes industrials mancats de bellesa.

Als Estats Units, la nova arquitectura va néixer a l'Escola de Chicago. L'incendi de la ciutat el 1871 va obligar a reconstruir-la amb edificis sense fusta i d'altura elevada, per compensar la carestia del sòl en el centre urbà. La solució va ser l'ús del formigó en els fonaments i en l'estructura; l'ús del ferro i del vidre; i la incorporació de l'ascensor. Gràcies a tot això es van alçar els primers gratacels, com el Monadnock Building.

A Europa, la nova arquitectura es va difondre gràcies a les exposicions universals. Entre els edificis destaca la Torre Eiffel de París, realitzada per a l'exposició del 1889. Entre 1890 i 1910 va sorgir el modernisme, un nou moviment estètic, conegut com a Art Nouveau a França i Modern Style a la Gran Bretanya, que va intentar conciliar l'útil amb l'artístic. Per això, va emprar els materials nous, però cercant la bellesa mitjançant l'ús de formes ondulants i asimètriques inspirades en la naturalesa, com vegetals, animals, onades i flames. A més, va pretendre integrar totes les arts, ja que s'ocupà també de la decoració de façanes i interiors i del mobiliari.

L'impressionisme va sorgir cap al 1870, quan un grup de pintors va sortir a pintar a l'aire lliure per captar a les obres la «impressió» o efectes instantanis de l'atmosfera i la llum. Per això, hi van usar una pinzellada solta, formada per la superposició de colors purs; i van triar temes fins aleshores considerats secundaris: paisatges, escenes urbanes, ballarines, carreres de cavalls, etc.

El postimpressionisme, sorgit cap al 1886, va revisar l'impressionisme amb plantejaments nous que constitueixen l'antecedent de les avantguardes.

Així, Paul Cézanne va descompondre els objectes en figures geomètriques en els bodegons i paisatges. Paul Gauguin va usar colors forts i plans a obres com Arearea. I Vincent van Gogh va usar colors purs i irreals aplicats amb una pinzellada corba i grossa, expressiva de la seva personalitat angoixada, cas de La nit estrellada. El fauvisme va aparèixer el 1905. Va concedir molta importància al dibuix i va aplicar el color de forma plana i amb independència de la realitat. Manifestar els sentiments. El cubisme va començar el 1907. El cubisme analític inicial va descompondre els objectes en formes geomètriques, representades al mateix temps des de diversos punts de vista. El cubisme sintètic posterior va construir objectes combinant elements independents.