Tràmits per a la constitució d'una empresa

Tràmits per a la constitució d'una empresa

Tràmits per a la constitució d'una empresa: Sense els tràmits administratius que ha de realitzar tota empresa per adquirir personalitat jurídica. És a dir, aquests tràmits no seran necessaris per les formes jurídiques amb personalitat física, com per exemple, l'empresari individual, la Societat Civil Privada, etc. B. Sol·licitar la Certificació de Negativa del nom o raó social L'objectiu és obtenir un certificat acreditatiu que no existeix cap altra societat amb el mateix nom de la que es pretén constituir. La reserva de la denominació es manté durant un període de sis mesos i el certificat caduca al cap de tres mesos sense haver fet l'escriptura pública. On: - Presencialment al Registre Mercantil Central. - Per correu ordinari enviat al Registre Mercantil Central. - Per via telemàtica a través de la web (www.rmc.es). QUAN? Abans de l'atorgament de l'escriptura pública. Què necessito? - Impres oficial normalitzat complimentat. - Omplir les dades a la pàgina web del Registre Mercantil Central. D. Sol·licitud de qualificació dels Estatuts (Societats Laborals i Societats Cooperatives) És un tràmit voluntari, però molt aconsellable, ja que serveix per comprovar que el projecte d'estatuts s'adapta a la legislació vigent de les Societats Laborals o de les Cooperatives, és a dir, que la societat compleix els requisits per poder ser qualificada Societat Laboral o Cooperativa. F. Sol·licitar el Número d'Identificació Fiscal (NIF) de l'empresa. El NIF permet identificar la societat a efectes fiscals. El NIF provisional : serà assignat per la Delegació o Administració de la AEAT competent en el plazo màxim de 10 dies. La tarjeta del NIF se enviarà per correu ordinari al domicili fiscalde la entitat, salvo que consti un domicili a efectes de notificacions. FEDERATARIS I REGISTRES PÚBLICS. Un fedatari públic és un professional jurídic del qual emanen documents públics, és a dir, documents en els quals es dóna fe de certs fets: via judicial, notarial, o mercantil per legalitzar actes, acords, contractes. Són fedataris públics els notaris, els secretaris judicials, els agents de canvi i borsa actualment Cuerpo de Corredores de Comercio Colegiados i, els registradors de la propietat i mercantils, altres funcionaris públics que tenen atribuïda aquesta potestat, en el seu àmbit específic.

Tenen la missió d'assessorar els ciutadans i empreses i l'Administració

Aconsellar els mitjans jurídics més adequats per a l'assoliment de les finalitats lícites que es proposen aconseguir..

En el nostre sistema legal, pel que fa a la documentació, existeixen diferències entre els documents públics i privats. El document públic té una sèrie de garanties que fan que tingui més força, és a dir, augmenta la seguretat jurídica:

• En alguns casos, el document públic establirà una presumpció que només podrà ser desmuntada en un judici o permetrà l'accés a determinades institucions, com el Registre de la Propietat, o certs tipus de procediments judicials.
• En altres casos, té naturalesa constitutiva, és a dir, aquest acte només es pot fer per escrit públic (per exemple, una hipoteca, una expropiació, etc.).

El notari té la facultat d'autoritzar i emetre documents públics, però no és l'únic fedatari públic. Pensem que són documents públics les resolucions judicials (el fedatari seria el Secretari Judicial) o les resolucions de l'Administració Pública (per exemple, les emeses per un secretari de l'ajuntament o per un interventor). El document característic que emet el notari és l'escriptura pública. Aquesta escriptura queda recollida en el protocol (arxiu) de cada notari, emetent, o bé còpies autoritzades (les que porten cartonet i que despleguen tots els seus efectes), o còpies simples (fotocòpies amb un segell, d'efectes més limitats). En cas de constituir una societat, el contingut de l'escriptura s'haurà d'ajustar a la normativa que regula la societat que es vol constituir. A més, haurà d'incloure els Estatuts. EL REGISTRE MERCANTIL. El Registre Mercantil és aquell en el qual s'hi inscriuen els fets i actes relatius als empresaris individuals i a les societats mercantils, amb la finalitat de donar publicitat aquests de manera que puguin ser coneguts per les persones que contractin Es publiquen en el Butlletí del Registre Mercantil (BORME) Els augments i reduccions de capital social.-Les fusions, escissions i absorcions de societats.-Les dissolucions i liquidacions de les societats.-Els nomenaments i cessaments de càrrecs.-Els poders.-Els concursos de creditors.-La legalització dels llibres dels empresaris.-El nomenament d'experts independents i d'auditors de comptes.-El dipòsit i publicitat dels documents comptables. DOCUMENTS BÀSICS DE LES SOCIETATS:

Els gestors de les societats han de conèixer, elaborar i presentar uns documents privats, que es poden elevar a públics. Els documents més importants en la gestió de les societats mercantilssón les escriptures, els estatuts i les actes (tot i que n'hi ha d'altres d'interès, com les autoritzacions, avisos i anuncis, butlletins, convocatòries, memòries, notes internes o sol·licituds).Les escriptures són els documents que pot utilitzar l'empresa com a mitjà de comunicació interna o externa, en els quals es recullen declaracions de voluntat, actes jurídics que impliquin prestació de consentiment i contractes de tota classe. L'escriptura de constitució de la societat és el contracte de constitució de la societat mercantil. Aquesta documentació és el primer graó en la creació d'una societat.Ha d'estar signada per tots els socis fundadors,i s'hi ha d'annexar els Estatuts socials(que són les regles pactades pels socis). Per a les societats de capital com les de responsabilitat limitada o anònimes, l'escripturaexigirà forma pública i inscripció al Registre Mercantil. A l'escriptura s'hi ha d'expressar: -La identitat del soci o socis. -La voluntat de constituir una societat de capital, amb elecció d'un tipus social determinat. -Les aportacions que realitzi cada soci o, en el cas de les anònimes, que s'hagi obligat a realitzar, i la numeració de les participacions o de les accions atribuïdes a canvi. -Els estatuts de la societat. DOCUMENTACIÓ COMPTABLE: El Codi de Comerç estableix els principis bàsics sobre els llibres comptables que ha de portar una empresa. Podem destacar els aspectes següents: L'empresari ha de portar una comptabilitat ordenada, adequada a l'activitat de l'empresa, que permeti un seguiment cronològic de totes les operacions, així com l'elaboració periòdica de balanços i inventaris. Sense perjudici del que estableixen les lleis i altres disposicions, portarà necessàriament un llibre d'Inventaris i Comptes Anuals. Per portar un seguiment cronològic de les operacions econòmico-financeres que es produeixen a l'empresa, cal portarun LLIBRE DIARI.En aquest llibre s'hi anotaran totes les operacions que produeixin

modificacions en el patrimoni de l'empresa. A més, permetrà determinar el resultat de l'empresa (benefici o pèrdua).

La comptabilitat la portaran directament els empresaris o les persones degudament autoritzades (per exemple, una apoderat), sens perjudici de la responsabilitat d'aquests.- Les societats mercantils han de portar, a més, un llibre d'Actes i de Socis. -Per altra banda, els empresaris podran portar qualsevol altre llibre comptable que permeti un seguiment adequat de la seva comptabilitat.

DOCUMENTS NOTARIALS