Tragèdia Grega: Orígens, Característiques i Autors Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Griego
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,17 KB
Orígens i Característiques de la Tragèdia Grega
El gènere dramàtic va néixer a Grècia. Les presentacions teatrals eren festes que servien tant per a divertir l'espectador, en el cas de la comèdia, com per a fer-los reflexionar, en el cas de la tragèdia.
El públic, en presenciar els successos tràgics, experimentava la catarsi, que el purificava i extreia la conclusió que havia de controlar les seves passions.
La tragèdia grega es caracteritza per extreure's d'un episodi mític. Els seus temes se centren en la lluita de l'home contra el seu destí: el dolor i la mort són presents i funcionen com a càstig. El desenllaç és funest, amb la intenció de provocar llàstima o terror en els espectadors.
Els protagonistes són herois, déus, reis o personatges d'origen noble; el seu llenguatge és solemne i elevat. Estava escrita en vers.
Elements Clau del Teatre Grec
El teatre grec es va originar a partir del ditirambe, himnes en honor del déu Dionís en els quals un cor cantava i ballava, dirigits pel corifeu. És l'element més rellevant de la tragèdia: la dualitat entre cor i personatge.
El cor romania en forma semicircular en l'orquestra. El corifeu parlava en nom de tots.
Els actors i el cor portaven màscares adequades al seu paper. Duien coturns per semblar més alts, i això simbolitzava la dignitat dels personatges. Els actors i el cor els formaven sempre barons, que havien de ser ciutadans atenencs.
Constava d'unes parts dialogades i d'altres amb cants en les quals el cor comentava, replicava les idees principals i representava el sentir col·lectiu.
Les representacions tenien lloc en dates precises, coincidint amb les festes religioses.
L'Esplendor de la Tragèdia Grega (s. V aC)
Durant el s. V aC va tindre la seva esplendor la tragèdia, gràcies a Èsquil, Sòfocles i Eurípides. Se centra en 2 aspectes: la teatralitat (en l'augment del nombre d'actors en escena) i la disminució del cor.
La tragèdia grega segueix 2 cicles temàtics: el cicle d'Argos (la història de la família d'Agamèmnon) i el cicle de Tebes (la família d'Èdip).
Els autors presentaven les obres a concurs, competint pels premis. Sòfocles va ser un dramaturg d'indubtable èxit; va obtindre del jurat popular el primer premi en 18 concursos en les festes dionisíaques, i mai va quedar tercer.
Els Grans Autors de la Tragèdia Grega
Grècia compta amb tres autors tràgics principals:
Èsquil: El Destí i els Mites
Preocupat per la funció del destí. Obres destacades:
- L'Orestíada: Orestes es venja de sa mare, que havia assassinat son pare, Agamèmnon.
- Prometeu encadenat: Centrada en un heroi que va robar el foc als déus per entregar-lo als homes.
Sòfocles: Dolor Humà i Dignitat
Va ocupar el primer lloc en el teatre grec. En les seves tragèdies analitza el dolor humà i la dignitat davant situacions extremes. Obres seves conegudes:
- Àiax
- Antígona
- Electra
- Èdip Rei
Eurípides: La Humanitat dels Personatges
Caracteritzat per la humanitat de les seves criatures. Entre les seves obres destaquen:
- Medea: Repudiada pel seu marit, es venja matant la seva rival amorosa i fins i tot els seus propis fills.
- Hècuba: L'anciana protagonista, reina de Troia, assisteix impotent a l'anihilament dels seus fills i de la seva ciutat.
- Les Bacants
L'Espai Escènic del Teatre Grec
L'espai estava format per una pista circular rodejada d'una graderia. Es tractava d'un lloc obert a l'aire lliure, que aprofitava els pendents naturals del terreny. Constituïa un espectacle integral, en el qual intervenia l'expressió corporal, la dansa i la música.
La Comèdia Grega (Breu Esment)
La comèdia va tindre molt menys èxit. Se satiritzaven valors i ideals de l'època, però de manera còmica.