Tradició, Identitat Social i Resocialització: Com Construïm la Realitat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,42 KB

La Tradició

Mitjançant el procés de socialització, rebem de les generacions anteriors una certa manera d'estar a la realitat, d'interpretar el que ens envolta per poder desenvolupar-nos. Tradició és el que portem darrere, el que recollim ja elaborat pels qui ens han precedit. Es compon de coneixements, experiències, creences i normes que comprenen i traspassen tots els afers humans, des del saber fins a la moral, els ritus i el folklore. Les tradicions són fruit d'un procés històric pel qual les generacions anteriors van entregant a les posteriors maneres de donar sentit a les coses, però també poder i possibilitats. Les persones estem obertes a realitzar múltiples possibilitats de tal manera que durant la vida ens apropiem d'unes i renunciem a d'altres. Malgrat que la tradició és una forma d'autoritat que de vegades sembla que ens limita i condiciona, hem de reconèixer que constitueix també un bagatge inestimable de saber que ens evita començar contínuament de 0 i ens ofereix la primera ajuda per comprendre el món i desenvolupar-nos en la societat a la qual pertanyem. Les tradicions només es mantenen si són acceptades, realitzades i conreades; si no les conservem, desapareixen, perquè la seva autoritat se sosté dels qui confien en les experiències que altres els han transmès. Per això hem de reconèixer que sempre som lliures d'acceptar-les o rebutjar-les. Per saber com s'ha anat gestant la realitat humana, és necessari conèixer els canvis històrics, fins i tot pel que fa als impulsos i passions bàsiques com el desig de diners i possessions, el desig de poder i sexual. Cal descobrir la possible transformació cultural d'aquests impulsos o passions.

La Identitat Social

Naixem pertanyent a grups socials determinats i adquirim una identitat social a la vegada que adquirim una identitat personal. La identitat personal ens permet mantenir-nos com a persones úniques i singulars, mentre que la identitat social ens permet mantenir uns valors compartits amb altres persones. La identitat personal com la social s'adquireixen amb els altres i per als altres per mitjà d'un procés de socialització pel qual adoptem els valors, usos i costums de la societat a la qual pertanyem i ens identifiquem amb ells. Ens detindrem en el procés de generalització pel qual adquirim una identitat i amb això donarem un pas més per aprofundir en qui som i com construïm la nostra realitat personal.

Resocialització

Procés que consisteix en la interiorització dels continguts culturals, rols, actituds, valors, etc., d'una societat diferent d'aquella en la qual el subjecte s'ha socialitzat, o bé de continguts nous, fruit d'un canvi radical en la societat a la qual pertany. S'assemblen als de socialització primària tot i que són diferents d'aquesta perquè no comencen de 0. Això suposa dues coses: primer, un procés de desmantellament de la perspectiva anterior de la realitat; i en segon lloc, una nova identificació fortament afectiva. Solen donar-se en situacions de crisis profundes originades per processos de creixement personal, canvis socials ràpids o xocs culturals produïts per l'emigració. Un exemple seria la resocialització de les persones que ingressen en alguna secta.

Entradas relacionadas: