Tractats de Pau de París i l'Expansió Imperialista

Tractats de Pau de París

Pau de París: Versalles (firmat amb Alemanya), Saint Germain (amb Àustria), Trianon (amb Hongria), Sèvres (amb Turquia) i Neuilly (amb Bulgària).

Els imperis alemany, austrohongarès i otomà van deixar d’existir i van constituir-se nous estats.

• Tractat de Versalles, Alemanya perd totes les colònies (França i Regne Unit) + perd territoris a Europa: Alsàcia i Lorena (a França) - Poznan i Prússia (a Polònia) - Sarre (França durant 15 anys).
• L’Imperi austrohongarès es va fragmentar en Àustria, Hongria i Txecoslovàquia, i va perdre territoris a favor de Iugoslàvia, Polònia i Romania.
• L’Imperi otomà es va convertir en la República de Turquia i va perdre territoris: va haver de lliurar Síria a França, l’Iraq i Palestina al Regne Unit, i diverses illes a Itàlia i Grècia.

Es volia aïllar Rússia reforçant els estats que l’envoltaven.

• Polònia rep territoris russos, austríacs i alemanys + sortida al mar pel corredor de Danzig.
• Romania rep Transsilvània de l'Imperi Austrohongarès.

Per estabilitzar els Balcans, es va crear un nou estat, Iugoslàvia, (Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia, Montenegro i Macedònia).

Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània -> estats independents.

Al segle XIX, els antics imperis colonials entren en crisi. Espanya va perdre la major part de Sud-amèrica, el Brasil es va independitzar de Portugal. Anglaterra va consolidar el domini sobre l'Índia i va perdre colònies a Amèrica del Nord. França va iniciar la conquesta d’Algèria.

• Imperi Britànic: + extens (33Mkm2, 450Mp), referent d'organització. Màxima expansió al regnat de Victòria I. Colònies com Canadà i Austràlia, a colònies estratègiques com Malta, Gibraltar o Hong Kong. El més important és l’Índia.
• Imperi Francès: 2a extensió (10Mkm2, 48Mp). Territoris al nord d'Àfrica (Algèria, Tunísia i el Marroc), golf de Guinea i península d’Indoxina.
• Bèlgica rep el Congo del seu rei Leopold II.
• Holanda Borneo i l’actual Indonèsia.
• Alemanya colònia Camerun i actual Tanzània, i Namíbia. Reclamació constant de territoris colonials -> friccions amb anglesos i francesos.
• Imperi Rus expansió cap a territoris asiàtics; Sibèria i fins a la frontera índia.
• Japó annexionat Corea i Formosa. Pressió sobre la Xina. Guanya la guerra a Rússia el 1904 -> 1a potència extraeuropea a posar un límit a l’expansionisme europeu.

L'expansió i ocupació de territoris augmenten les tensions -> enfrontaments anglesos vs francesos - Fashoda (Sudan). Derrotes com la italiana a Adwa (Etiòpia), -> crisi del projecte expansionista.

Alemanya es converteix en factor de conflictes en reclamar una part més important del repartiment colonial.

Els EUA arriben fins a la costa oest a l’oceà Pacífic. Compren Florida (Espanya) i Alaska (Rússia). Texas després de la guerra contra Mèxic. Després la Guerra de Secessió (1861-1865) consoliden el domini del territori propi. Ocupen Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

El president Theodore Roosevelt, va dur a terme una política intervencionista, (intervindrien en tots els assumptes que afectessin els seus interessos). Les zones d’interès eren:

• Amèrica del Sud: obertura del canal de Panamà i intervenció a Veracruz (Mèxic).
• El Pacífic: ocupen una sèrie d’illes (Filipines i Hawaii) -- garantien rutes de navegació pel comerç.

L'intervencionisme americà actua com a imperialisme informal, control econòmic i militar d'àrees però respectava la independència política dels països.