Els Tractats Internacionals: Efectes sobre Tercers, Esmenes i Modificacions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,67 KB

Els Tractats Internacionals i els Tercers Estats

Efectes dels Tractats Ratione Personae

Efectes entre les Parts: La regla general és la de pacta sunt servanda, que estableix que els tractats són obligatoris per a les parts i s'han de complir de bona fe.

Efectes respecte a Terceres Parts:

Art. 34 CV 1969: Un tractat no crea obligacions ni drets per a un tercer Estat sense el seu consentiment. Si existeix el consentiment, un Estat que no sigui part d'un tractat pot tenir obligacions.

Situacions Derivades:

Tractats que preveuen obligacions per a terceres parts:

Es requereixen dues condicions:

  • Que les parts tinguin la intenció de crear una obligació per a un tercer Estat/OI.
  • Que aquest accepti de forma expressa i per escrit.

En el cas que es vulgui modificar o revocar l'obligació, ha d'haver-hi consentiment de les parts i del tercer estat, excepte si s'ha establert una altra cosa.

Tractats que preveuen drets per a terceres parts:

Es requereixen quatre condicions:

  • Que existeixi una disposició expressa al tractat.
  • Que les parts hagin tingut la intenció de conferir un dret a un tercer Estat/OI. (Requisit fonamental)
  • Que el tercer o terceres parts acceptin el dret concedit, de forma expressa o tàcita, excepte si es preveu alguna cosa diferent.
  • Que el tercer o terceres parts compleixin les condicions que, per a l'exercici del dret, s'han estipulat en el tractat.

Si es vol revocar o modificar els drets atorgats a un tercer, es requereix el consentiment del tercer Estat si consta que es va tenir la intenció que el dret no fos ni revocable ni modificable.

Altres Supòsits:

  • Obligacions en relació amb un tractat per a un Estat agressor segons les mesures adoptades d'acord amb la Carta de les Nacions Unides.
  • Hi ha altres supòsits en què NO es requereix el consentiment d'un tercer. Erosió claríssima del principi de pacta non tertiis nec nocent nec prosunt:
    • Tractats que representen la gestió d'interessos comuns. Per exemple, el Tractat Antàrtic de 1959; Tractat de l'espai ultraterrestre de 1967...
    • Tractats constitutius d'OI. Tenen efecte erga omnes en tant que les OI tenen personalitat efectiva que els tercers Estats no poden desconèixer.
    • Clàusula de la nació més afavorida. Disposició convencional en virtut de la qual una part (concedent) contrau l'obligació d'atorgar a una altra (beneficiària) o a les persones i coses que tenen amb ella una determinada relació, un tracte no menys favorable que el que confereix a un tercer de la mateixa naturalesa més afavorit, o a les persones o coses que mantenen amb ell idèntica relació, dins dels límits i condicions expressos o implícits.

Esmena dels Tractats

Els tractats no són immutables, ja que es veuen afectats pel pas del temps i han de canviar quan ho fan les circumstàncies (polítiques, econòmiques, socials, etc.) que els van originar. Qualsevol tractat podrà ser esmenat a través de l'acord entre les parts.

Tipus de Tractats:

  • Tractats bilaterals: Les parts s'hauran de posar d'acord mitjançant canals diplomàtics, missions especials o comissions mixtes.
  • Tractats multilaterals: Les propostes d'esmena s'hauran de notificar a totes les parts contractants, les quals tindran dret a participar en les decisions que hagin d'adoptar-se:
    • Respecte a la proposta en si.
    • Respecte a la negociació i celebració de l'acord per esmenar el tractat.

Tot subjecte amb facultat per ser part en l'originari, també ho està per ser-ho del tractat esmenat.

Entrada en vigor: L'esmena entrarà en vigor quan hi hagi constància del consentiment a obligar-se de totes les parts que han participat en la seva negociació. A la pràctica poden ser totes, però no necessàriament. Pot ser que els negociadors estipulin quelcom diferent.

Exigir l'acord de totes les parts en un tractat multilateral pot ser complicat, de manera que els negociadors, normalment, estipulen regles particulars d'adopció i esmena (normalment a les clàusules finals). Si no existeixen, s'aplica el règim supletori de la CV de 1969.

Efectes de l'Esmena

Els efectes de l'esmena es produeixen inter partes, regint les relacions entre les parts en el tractat esmenat.

Per a les parts que només ho són del tractat originari, cal aplicar l'art. 30 CV 1969:

  • Les relacions entre les parts del tractat originari i les que no ho són del tractat esmenat, i les relacions entre les parts del tractat esmenat i les que no ho són, es regiran pel tractat originari.
  • Les relacions entre les parts del tractat originari i del tractat esmenat es regiran per aquest.
  • Excepte que hagin manifestat el contrari, es presumeix iuris tantum que els subjectes que manifesten el seu consentiment en obligar-se per un tractat després de l'entrada en vigor de la seva esmena tenen la intenció d'obligar-se, tant pel tractat originari com per l'esmenat quan els dos subsisteixen amb cercles subjectius diferents [art. 40.5 CV 1969].

Hi ha llibertat per escollir acceptar o no l'esmena, que només es veuria limitada per una clàusula que atorgués efectes erga omnes.

Modificació de Tractats

La modificació fa referència a l'acord celebrat entre algunes de les parts (no totes) d'un tractat multilateral amb l'objectiu de modificar les seves relacions recíproques. Es necessiten certs requisits:

  • Ha d'estar prevista al tractat.
  • La modificació no pot estar prohibida al tractat, a condició que:
    • No afecti al gaudi dels drets que corresponen a les altres parts d'acord amb el tractat, ni al compliment de les seves obligacions.
    • No afecti a cap disposició que la seva modificació sigui incompatible amb la consecució efectiva de l'objecte i fi del tractat en el seu conjunt.

Factors que influeixen en la modificació de tractats:

  • Permetre als subjectes contractants fer més intensa la seva cooperació [p. ex. Les cooperacions reforçades a la UE].
  • Adaptar el règim convencional a les característiques de determinats subjectes part del tractat (bilateralització). L'acord complementari no només adapta el règim convencional a les necessitats i conveniències dels interessats, ampliant-lo o reduint-lo en determinats punts, sinó que sense ell no seria possible l'aplicació del tractat multilateral entre les parts, ja que és conditio sine qua non.

Entradas relacionadas: