Tractats Internacionals: Conceptes i Normatives

ELS TRACTATS INTERNACIONALS

És un acord entre, com a mínim, dos estats. Acord de voluntats concordants fet per escrit entre dos o més subjectes de Dret Internacional. Regit pel Dret Internacional: drets i obligacions de Dret Internacional.

1. Pel nombre de parts. Pot ser bilateral o multilateral.
2. Per la matèria objecte del tractat: Comercial, sanitari, militar...
3. Pel tipus de subjecte: Estats, organitzacions internacionals o estats i organitzacions.
4. Per la duració del tractat: determinada o indefinida.

El Dret dels Tractats

Contingut del dret dels tractats. Dret internacional dret intern dels estats doble pla normatiu dels tractats internacionals. El tractat no pot contradir la norma superior d’un estat (constitució). Cada ordenament incorpora les seves normes internes sobre qui crea el tractat i com s’incorpora al propi ordenament jurídic.

Codificació i desenvolupament progressiu del Dret Internacional

Des del segle XIX la comissió de dret internacional té com a funció codificar i desenvolupar el dret internacional. Creen projectes però els estats fan modificacions i després expressen la seva voluntat d’acollir-se.

Principis sobre les reserves als tractats

Es poden admetre les reserves en cas que no siguin contràries a l'objecte i finalitat del tractat. Tres requeriments que es demanen a una reserva:

• Les reserves estiguin expressament prohibides pel tractat.
• Que el tractat disposi que només poden fer-se determinades reserves.
• Que la reserva sigui incompatible amb l'objecte i finalitat del tractat.

Conclusió de tractats en Dret espanyol

La acceptació, aprovació, adhesió al dret espanyol està regulada als articles 93-95 de la CE. El cap de l’estat, el president del govern i els ministres d'afers externs tenen els plens poders.

Interpretació de tractats

Tendències: objectivista (anàlisi del text), subjectivista (anàlisi de la intenció), teleològica (el seu objecte i finalitat).

Aplicació i efectes

A) Efectes dels tractats en l’espai: obligatoris per a totes les parts del territori.

B) Efectes dels tractats en relació amb altres tractats

En principi cada tractat actua de manera independent. Si són les mateixes parts, el tractat posterior prevaleix sobre l'anterior, però s'apliquen les parts no incompatibles de l'anterior. Si són diferents subjectes, hi ha diversificació de les obligacions.

D) Efectes dels tractats en relació a tercers Estats

La regla general és que no crea obligacions sense el seu consentiment.

Esmena i modificació dels tractats

A) L’esmena dels tractats: proposta notificada a tots els estats i tots poden participar en la negociació i adopció del text esmenat. S’adopta mitjançant majories. Qui no accepta queda vinculat pel text inicial.

B) La modificació dels tractats: potser entre alguns si no afecta altres parts, no sigui contrari a l'objecte i finalitat i no estigui prohibida.

Nul·litat, terminació i suspensió dels tractats

B) La nul·litat dels tractats: nul·litat relativa, nul·litat absoluta i causes de nul·litat. La noció de nul·litat implica que l’acte nul no produeix efectes jurídics des de l’inici, però admet certes conseqüències jurídiques.

Causes de anul·labilitat o nul·litat relativa dels tractats

Poden ser al·legades per una part del tractat quan el seu consentiment està viciat per una de les següents causes; i poden subsanar-se si reconeix la seva validesa.

Causes de nul·litat absoluta

Són al·legables per qualsevol estat i tenen conseqüències més rigoroses sobre els actes d'aplicació del tractat en què concorren.

La terminació dels tractats

Els estats no volen obligacions indefinides en el temps. Quan totes les parts volen el tractat es dona per terminat. Si només una de les parts vol la terminació, serà la retirada de la part que posa fi a les seves obligacions.

La suspensió dels tractats

Tenen un caràcter temporal, passat el període de suspensió tornaran a tenir plens efectes.