Tractats Internacionals: Autorització, Control i Reserves

Tractats Internacionals

Autorització prèvia de les Corts

En els següents casos, la prestació del consentiment de l'Estat per obligar-se per mitjà de tractats o convenis requereix la prèvia autorització de les Corts Generals:

• Tractats de caràcter polític.
• Tractats o convenis de caràcter militar.
• Tractats o convenis que afecten a la integritat territorial de l'Estat o als drets i deures fonamentals establerts en el Títol I.
• Tractats o convenis que impliquen obligacions financeres per a la Hisenda Pública.
• Tractats o convenis que suposen modificació o derogació d'alguna llei o exigeixin mesures legislatives per a la seva execució.

En aquests casos, la decisió relativa a l'autorització s'adoptarà per majoria simple de cadascuna de les cambres.

Altres tractats

En altres casos, el Govern té l'obligació d'informar immediatament al Congrés i al Senat de la seva conclusió o manifestació del consentiment en obligar-se.

A l'Estat espanyol, correspon al Cap d'Estat manifestar el consentiment de l'Estat per obligar-se internacionalment per mitjà de tractats internacionals. L'acte del Cap d'Estat necessita estar referendat pel Ministre d'Afers Exteriors. És per això que resideix en el Govern la decisió final sobre la prestació del consentiment, independentment de l'autorització de les Corts. Així, no s'atribueix al Rei la competència substantiva per decidir la vinculació de l'Estat espanyol per mitjà de tractats, sinó la simple facultat formal de «manifestar» aquesta vinculació decidida, prèviament, pel Govern i per les Corts.

Control de la constitucionalitat

Control previ (art. 95 CE)

Només per observar la compatibilitat amb el contingut de la CE (constitucionalitat intrínseca). La decisió del TC és vinculant. En el cas que declari que existeix contradicció entre el tractat i la CE:

• Reformar la Constitució.
• No manifestar el consentiment en obligar-se pel tractat en qüestió.

Control a posteriori

Permet tant el control de la constitucionalitat intrínseca com de la constitucionalitat extrínseca (la que té relació amb els vicis processals durant el procés de celebració dels tractats, p. ex. Conclusió d'un tractat de l'art. 94.1 CE sense la prèvia autorització de les Corts). Es pot promoure tant a partir d'un recurs d'inconstitucionalitat com mitjançant la qüestió d'inconstitucionalitat.

Les reserves dels tractats

En el Dret Internacional Públic existeixen mecanismes que permeten flexibilitzar el contingut obligatori d'un tractat internacional, o fins i tot a optar per continguts alternatius. Així s'amplia el cercle de contractants dels tractats, i es facilita la participació en els tractats multilaterals. Com a inconvenient, les reserves dilueixen el contingut del tractat.

Una reserva és una declaració unilateral formulada per escrit per un subjecte de Dret Internacional al manifestar el consentiment en obligar-se per un tractat multilateral (no tenen sentit en els tractats bilaterals), amb l'objectiu d'excloure o modificar els efectes jurídics de certes disposicions del tractat en la seva aplicació al subjecte que la fa, sigui quina sigui la denominació que rebi la declaració.

• En el cas que es declari la inconstitucionalitat intrínseca, el tractat no seria aplicable a l'Estat espanyol → incompliment del tractat → responsabilitat internacional de l'Estat espanyol.
• En el cas que el TC declari la inconstitucionalitat extrínseca, llavors poden donar-se diferents possibilitats:
  • L'Estat espanyol pot al·legar la nul·litat del tractat en els termes establerts a la CV.
  • Pot denunciar el tractat, en el cas que sigui possible, o negociar amb les altres parts la seva terminació o suspensió o, fins i tot, la seva esmena o modificació.
  • Esmenar el vici començant de nou el procediment adequat establert per la CE.

Declaració unilateral. S'ha de fer per escrit i cal comunicar-la.

• La reserva es formularà en el moment de la manifestació del consentiment en obligar-se.
• L'objecte ha de ser excloure o modificar els efectes jurídics del tractat en relació al seu autor.
• No poden ser contràries ni al ius cogens ni amb l'objecte i finalitat del tractat.

Tipus de reserves de tractats

En funció del seu objecte:

• Reserves d'exclusió: Tenen per objecte descartar l'aplicació de clàusules determinades d'un tractat, alguns dels seus paràgrafs o apartats. En cap cas ha de pretendre l'exclusió de parts senceres del tractat, ja que en aquest cas estaríem davant d'una clàusula d'exclusió.
• Reserves de modificació: Pretenen limitar o reduir els efectes de determinades disposicions d'un tractat.

Pels seus efectes jurídics:

• Reserves transversals.
• Reserves que afecten a determinades disposicions del tractat.

Pel moment en què es formulen:

• Reserves embrionàries.
• Reserves tardanes.

Règim jurídic de les reserves

Dos principis oposats:

• Principi d'integritat del tractat: política restrictiva de reserves (principi del consentiment unànime).
• Principi d'universalitat del tractat: el Tribunal Internacional de Justícia modifica el criteri anterior, assenyalant que no era una norma consuetudinària. Prima l'objecte i la finalitat del tractat.

Com a norma general, un Estat o una Organització Internacional poden fer reserves en la mesura que no siguin incompatibles amb l'objecte i el fi del tractat. En funció de la voluntat de les parts negociadores es poden establir regles particulars: així, no es podran formular reserves prohibides per tractat, expressa o implícitament, ni reserves que no figurin entre les permeses en el tractat.