El Tractat de París de 1898 i la Societat Industrial

Anàlisi del Tractat de París de 1898

1.a És una font històrica primària, de tipus jurídic i polític, perquè és un tractat de pau signat en aquell moment. El text explica les condicions del Tractat de Pau de París de 1898, pel qual Espanya, després de perdre la guerra contra els Estats Units, cedeix territoris com Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam.

1.b El context històric és la Guerra Hispano-nord-americana de 1898, entre Espanya i els Estats Units. Aquesta guerra va provocar la Crisi del 1898 i la pèrdua de les últimes colònies d’ultramar. El tractat posa fi a l’imperi colonial espanyol i inicia l’expansionisme dels Estats Units. En un context més ampli, se situa en la Restauració i marca l’inici de la seva crisi.

Articles principals del tractat

• Article 1: Espanya deixa de tenir sobirania sobre Cuba, que passa a estar ocupada temporalment pels Estats Units, responsables de protegir persones i béns.
• Article 3: Espanya cedeix les Filipines als Estats Units a canvi de 20 milions de dòlars, mitjançant un acord oficial.
• Article 4: Durant deu anys, Espanya pot comerciar als ports de Filipines en les mateixes condicions que els nord-americans.

La vida obrera a la Catalunya del segle XIX

Opció A: El treballador de la fàbrica tèxtil

Sóc un treballador d’una fàbrica tèxtil a la Catalunya de finals del segle XIX. Treballo moltes hores cada dia, amb molt de soroll i calor, i el sou és molt baix. No tenim descansos, ni seguretat, ni ajuda si patim un accident, així que la situació és d’explotació. Per això, alguns companys i jo ens reunim en secret per demanar millores i comencem a participar en els primers sindicats. Tot i la por, creiem que units podem defensar els nostres drets i millorar les condicions de treball.

Opció B: La vida a la colònia fabril

Visc i treballo en una colònia fabril del segle XIX, lluny de les ciutats. El patró controla la feina, l’escola, l’església i fins i tot les cases on vivim, que són seves i estan a prop de la fàbrica. Els horaris són estrictes i hi ha molta vigilància i càstigs. Tot i això, entre els obrers es crea un fort sentiment de comunitat i ajuda mútua. Encara que tenim algunes comoditats, la nostra llibertat és limitada i tota la vida gira al voltant de la fàbrica.

Demografia i urbanització a Catalunya (1858-1900)

Opció A: Causes del creixement poblacional

Entre 1858 i 1900, Catalunya va experimentar un gran creixement demogràfic. Les causes principals van ser:

• La natalitat es va mantenir alta.
• La mortalitat va baixar gràcies a una millor alimentació, avenços mèdics i més higiene.
• La migració del camp cap a les zones industrials.

Tot això va provocar una forta urbanització, sobretot a ciutats com Barcelona. L’esperança de vida va augmentar, tot i que encara era baixa. Aquests factors expliquen els canvis socials del període.

Opció B: Impacte del creixement de la població

El fort augment de població entre 1858 i 1900 va afectar molt les ciutats catalanes. Va provocar una alta densitat urbana, sobretot als barris industrials, on els obrers vivien en pisos petits i precaris. També van aparèixer suburbis mal planificats a la perifèria. Els serveis urbans eren insuficients, fet que causava problemes d’higiene i malalties. Aquesta pressió demogràfica va obligar a fer reformes urbanístiques i sanitàries, condicionant la vida obrera i el desenvolupament de les ciutats.