El Tractat de Lisboa i l'Estructura de la Unió Europea

Tractat de Lisboa: Reformes i Funcionament de la UE

El 13 de desembre del 2007, els dirigents dels 27 estats membres de la UE van signar el Tractat de Lisboa, en vigor l'any 2009. Va establir un conjunt de normes complexes per agilitzar i millorar el funcionament de les institucions europees, ja que amb 27 estats membres, el nombre de representants polítics era elevat i podria dificultar el treball diari. Es va fixar el nombre d’eurodiputats del Parlament Europeu en 759, més el president. També es va determinar que el Consell Europeu tindria un president permanent per un període de dos anys i mig, renovable una sola vegada.

Les decisions que pren el Consell Europeu han de ser aprovades en votació per doble majoria, anomenada majoria qualificada: cal tenir com a mínim el suport del 55% dels estats membres i que aquests representin el 66% de la població de la UE. Amb això es pretén evitar que un grup reduït de grans estats amb molta població imposi el seu punt de vista a la majoria dels estats més petits, o que un grup nombrós d’estats petits amb poca població s’imposi a la majoria de la població de la UE.

La Comissió Europea es redueix a un nombre de comissaris que correspongui als dos terços del nombre d’estats membres. Aquests són escollits segons un sistema rotatori que no fa diferències entre estats.

El tractat vol reforçar la importància de les regions dins la UE i el reconeixement de la diversitat cultural i lingüística com un dels seus objectius. Reforça i amplia la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, signada a Niça l’any 2000.

Les Institucions Europees Clau

• Parlament Europeu: representa el conjunt de la ciutadania, que el tria directament cada cinc anys. Té capacitat per legislar i exerceix control sobre la resta d’institucions, sobretot sobre la Comissió Europea.
• Consell Europeu: és el braç legislatiu de la Unió, representa els estats membres i en formen part els caps d'estat o de govern. Aprova el pressupost de la UE, amb el Parlament, i coordina les polítiques econòmiques dels estats membres.
• Comissió Europea: és el braç executiu del poder i pot tenir iniciatives legislatives. Gestiona i aplica les polítiques comunitàries i el pressupost. Els comissaris són escollits pels estats membres.
• Consell de la UE: es reuneix quan els estats volen tractar un tema concret i és format pels ministres implicats de cadascun dels estats.
• Tribunal de Comptes: el conforma un representant de cada estat i controla que la gestió dels pressupostos comunitaris sigui correcta.

Els Organismes Europeus Addicionals

• Banc Central Europeu: dirigeix la política monetària de la Unió i vetlla per l'estabilitat de l'euro i dels preus a la zona euro.
• Comitè Econòmic i Social: representa organitzacions socials com ara sindicats i organitzacions empresarials.
• Comitè de les Regions: representa els governs regionals i locals i permet que aquests tinguin veu en la UE.
• Defensor del Poble Europeu: vetlla per garantir els drets i deures dels ciutadans i les institucions.

Les Ampliacions de la UE: Criteris i Procés

Accedir a la UE no és fàcil: cal assolir un conjunt de condicions prèviament fixades i negociar llargament fins a aconseguir ser considerat oficialment país candidat a l’adhesió, condició prèvia imprescindible per arribar a l’acceptació com a nou estat membre.

Criteris de Copenhaguen per a l'Adhesió

Per poder entrar a la UE, cal ser un estat europeu i complir requisits que s’especifiquen en el que es coneix com els Criteris de Copenhaguen (Consell Europeu, 1993):

• Criteri polític: l'estat aspirant ha de tenir institucions polítiques estables que garanteixin la democràcia, l'estat de dret, el respecte als drets humans i la protecció de les minories.
• Criteri econòmic: cal tenir una economia de mercat ferma i viable, capaç d’adequar-se al grau de competitivitat existent dins de la UE.
• Cabal comunitari: tot el conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics d’àmbit europeu existents, que el país candidat ha d’acceptar i assumir com a propi.

Incorporacions a la Unió Europea