Tractat Cobden-Chevalier i New Deal: Context i Impacte

El Tractat Cobden-Chevalier i el New Deal: Context i Impacte

El Tractat Cobden-Chevalier (1860)

Context històric: evolució de les polítiques comercials, sistema multilateral de comerç amb aranzels reduïts. Prèviament, Alemanya ja havia acordat el Zollverein, que suposava l’anul·lació de les duanes interiors, i ja s’havien revocat les Corn Laws (1846) a Gran Bretanya. És l’època de l’auge del lliure comerç propiciat pels canvis tecnològics.

El Tractat de Cobden-Chevalier va ser un acord de lliure comerç entre Gran Bretanya i França signat el 1860. Consistia en el compromís de reducció aranzelària i incloïa la clàusula de la nació més afavorida, per la qual un país concedia a un altre una rebaixa dels aranzels pactats si un tercer país obtenia una tarifa més baixa. D’aquesta manera, qualsevol rebaixa aranzelària s’estenia a molts més països que els signataris del tractat. Aquest tractat es va dur a terme en un període on hi havia un important avenç del lliurecanvisme (1850-1880). Durant aquest període, països com Alemanya també s’uneixen al lliurecanvisme amb el Zollverein (unió duanera), tot i que països com Espanya i Estats Units continuaven aplicant fortes mesures aranzelàries.

El New Deal (1932)

Presidència de Franklin D. Roosevelt

Mesures en l'àmbit financer

Dins l’àmbit financer, Roosevelt va reformar la política bancària prestant diners als mateixos bancs a canvi de la participació estatal en els capitals. Mesures com la devaluació del dòlar o la possibilitat d’encunyar monedes de plata sense límit, tot i ser impopulars i provocar inflació, van aconseguir l’objectiu de remuntar els preus. A més, en garantir l’Estat els dipòsits bancaris alhora que reglamentava la concessió dels crèdits tant a persones privades com a empreses, es va restablir la confiança dels inversors. També es va regular el funcionament de la borsa per impedir l’especulació.

Mesures en l'agricultura

En l'agricultura, es van marcar quotes de producció als pagesos, els quals, fins i tot, van deixar terres sense conrear. Per promoure aquesta mesura, el govern nord-americà va mantenir una generosa política de subvencions als agricultors que reduïssin les collites i l’àrea conreada. D’aquesta manera, es va aconseguir disminuir l'oferta de productes i, en conseqüència, normalitzar els preus agraris perquè els agricultors recuperessin les seves rendes. Quan el Tribunal Suprem va declarar la inconstitucionalitat d'algunes d'aquestes mesures, l'administració va reaccionar garantint als agricultors l'adquisició dels excedents que el mercat no pogués absorbir.

Mesures en la indústria

La producció industrial va ser estimulada per l'Estat mitjançant una política de construcció d'obres públiques. Això, a més de permetre l'absorció de l'atur creant nous llocs de treball, ajudava a augmentar la producció de les empreses subsidiàries. També es va afavorir les grans empreses eliminant la competència deslleial, augmentant els preus i estimulant la inversió. Per primera vegada, l'Estat intervenia fixant el salari mínim o disminuint els horaris laborals, tot plegat amb l'objectiu de recuperar la capacitat adquisitiva de l'obrer i augmentar l'ocupació.

Legislació social

Amb la legislació social, per primera vegada es va regular el salari mínim i la jornada laboral en quaranta hores setmanals, així com es va introduir un sistema federal d'assegurances per a les situacions d'atur, invalidesa, vellesa i viduïtat.

Malgrat la forta oposició d'alguns dels sectors més influents de la societat, els fets van demostrar que l'intervencionisme estatal va resultar decisiu per a l'economia nord-americana. La reactivació econòmica va ser evident i va permetre als Estats Units sortir del pitjor de la Gran Depressió. Malauradament, però, el New Deal no va ser capaç de posar fi a l'atur ni arribar als nivells de producció anteriors al 1929.