Tractament de la Insuficiència Respiratòria: Guia Completa

Tractament de la Insuficiència Respiratòria

El tractament de la insuficiència respiratòria ha de ser, abans de res, etiològic, és a dir, orientat a la causa que la provoca.

Oxigenoteràpia

Objectiu principal:

• Suplir les necessitats metabòliques.
• Disminuir el treball respiratori.
• Disminuir el treball cardíac.

Depenent de la gravetat, pot ser necessari l'ús d'oxigen (O₂). La dosi d'O₂ que sol administrar-se és la mínima suficient per mantenir una PaO₂ superior a 60 mmHg.

Sistemes de Baix Flux

• Cànula nasal o ulleres nasals: Pacients amb signes vitals estables, postoperats, baixes saturacions, tractament domiciliari a llarg termini. Incontrolada, crònics 1-6L/min. Més de 4L resseca i pot causar úlceres.
• Màscara simple: Recirculació. Alta concentració. Autoregulació: toxicitat. Signe d'alarma: inquietud.

Sistemes d'Alt Flux

• Màscara amb efecte Venturi: Controlada, ajustada, neteja. 2 l/min. Variable (25%-40%) cànules o ulleres nasals.
• 15 l/min. Variable (50%) Màscara simple.
• 15 l/min. Variable (60%-70%) màscara amb reservori.
• 8 l/min fix: 40% Ventimask.

Indicacions de cada tipus de màscara:

• Cànules nasals: Pacient amb signes vitals estables. Postoperats, baixes saturacions, tractament domiciliari a llarg termini.
• Màscara simple: Situacions on no és necessari un control estricte del flux.
• Màscara reservori: Si es necessiten altes concentracions d'oxigen però no és precís controlar exactament el flux. Asma sever, fallada del ventricle esquerre, pneumònia, traumatismes, sèpsia.
• Màscares Venturi: Control estricte de la concentració d'oxigen. Insuficiència respiratòria crònica.

Complicacions de l'Administració d'Oxigen

• Toxicitat: Derivada de radicals lliures. Manifestacions: dolor punxant, coïssor, tos seca. Concentracions: 100% 2h; 70% 24h; <40% no probable.
• Atelectàsies per destrucció de surfactant.
• Hipoventilació i aturada respiratòria.

Aerosolteràpia

Definim com a aerosol una suspensió de partícules sòlides i/o líquides en un medi gasós que dóna la força de propulsió necessària per dispersar-les. El seu ús pot ser hospitalari o domiciliari i, en aquest darrer cas, mitjançant inhaladors o cambres de pólvores seques.

Manteniment de l'Equilibri Hidroelectrolític

Consisteix a mantenir una concentració d'electròlits adequada i un volum de líquids corporals idoni. Hi ha paràmetres que ens orienten en el control de l'equilibri hidroelectrolític com: la freqüència cardíaca, el volum d'ompliment del pols, la diüresi, la ingurgitació de les venes jugulars, la presència de raneres humides i, sobretot, la pressió d'enclavament capil·lar pulmonar (PCPE).

Monitorització del pH Sanguini

Consisteix a controlar que els valors del pH es trobin entre 7,35 i 7,45.

Signes d'Alarma en la Insuficiència Respiratòria

Els principals signes són:

• Taquipnea superior a 40 respiracions per minut.
• Ortopnea.
• Cianosi.
• Tiratge.
• Taquicàrdia superior a 130 batecs per minut.
• Inestabilitat hemodinàmica (pujades i baixades de pressió arterial) provocada per l'existència d'arítmies.

Alteracions de la Salut Relacionades amb Trastorns de la Ventilació

L'espirometria consisteix en el registre dels volums d'aire que entren i surten dels pulmons, per unitat de temps i en determinades condicions.

Com a recordatori, en condicions fisiològiques, els paràmetres de l'espiració forçada tenen els valors següents: la CVF és major o igual al 80% de referència, el FEV1 és major que el 80% de referència i la raó FEV1*100/CVF és major que el 80%.

En els trastorns obstructius hi ha alguna dificultat en el flux d'aire a través de les vies respiratòries (broncoconstricció, moc, tumoracions, cossos estranys). En aquests, la CVF és normal, és a dir, menor o igual al 80% de referència, el FEV1 és menor que el 80% de referència i la raó FEV1*100/CVF és, per tant, menor que el 80%.

En els trastorns restrictius hi ha alguna dificultat per ventilar, distinta de la resistència al flux de l'aire. En aquests, la CVF és menor que el 80% de referència, el FEV1 és menor que el 80% de referència, atès que, en ser una fracció d'expulsió de la CVF i ser aquesta menor, necessàriament la fracció serà menor i la raó FEV1*100/CVF és, per tant, major que el 80%.