Tractament del mur teatre d'epidaure

Dades bàsiques

Autor: Policlet el Jove

Tipus de construcció: Lúdica

Nom de la construcció:

Teatre d'Epidaure

Cronologia: 330 aC

Ubicació:
Epidaure (Grècia)

BREU BIOGRAFIA

Desconeixem bona part de la vida de Policlet el Jove. Si que sabem, tanmateix, que, a més de dirigir les obres del teatre d'Epidaure, es va encarregar de la construcció del thólos d'Epidaure; en aquesta obra va ser un dels primers a utilitzar l'ordre corinti. També se li ha atribuit el thólos de Delfos.

ANÀLISI FORMAL

Planta-espai: Planta semicircular ultrapassada amb la càvea, apta per encabir-hi unes 15000 persones, subdividida en dues parts. A la primera fila hi havia els seients amb respatllers per als magistrats i persones de rellevància política i social. A la part inferior de la càvea hi ha 13 passadissos verticals per on es distribuia el públic que entrava pels accessos laterals; a la part superior 22 passadissos. N'ocupava el centre l'orquestra destinada a l'altar de Dionís.

Materials contructius: Pedra,

Sistema constructius: Arquitravat.

Elements de suport: No n'hi havia perquè, aprofitant el relleu de la muntanya, la càvea descansava sobre el terra mateix. Només a les parts altes es van fer uns murs de contenció per situar-hi les darreres filades de graderies.

Il·luminació: Espai a l'aire lliure.

ESPAI EXTERIOR

Volums: Semicercle enfonsat.

Façanés: No n'hi havia; s'hi entrava per uns passadissos laterals a l'orquestra.

Urbanisme: L'edifici estava totalment integrat a la natura que l'envolta i respectava el desnivell de la muntanya. Formava part del santuari d'Asclepi, molt concorregut en aquella època per aprofitar-ne les aigües termals.

ELEMENTS DECORATIUS --

SIGNIFICAT DE LA CONSTRUCCIÓ

Elements propis de l'estil: Com que es conserva tan bé, el teatre d'Epidaure ha estat pres com a prototipus de teatre grec: aprofita el desnivell de la muntanya i l'orquestra està totalment desenvolupada perquè el cor, en les antigues representacions litúrgiques, tenia tanta o més importància que els actors.

Relació entre funció i forma: Les antigues representacions litúrgiques en honor de Dionís se celebraven en santuaris situats a la falda de la muntanya. A partir d'aquest costum es comencen a dissenyar graderis i crear els primers teatres, en què es buscaven una bona sonoritat i una visibilitat. Gràcies a la forma semicircular que tenia s'aconseguia una acústica perfecta.

Elements simbòlics: --

Relació època-construcció: Grècia és la creadora de la nostra base cultural. Pel que fa a la literatura, els grecs van concebre els diversos tipus de poesia, de prosa i de teatre.

TRASCENDÈNCIA DE L'OBRA

En arquitectura cal distingir allò que és decoració ornamental d'allò que és estructura o tipologia. Grècia va influir sobre l'estètica posterior de tal manera que va esdevenir la base del món occidental. Els seus temples, pel que fa la tipologia, no han tingut gaire continuitat fins als nostres dies: els teatres, en canvi, han mantingut la tipologia bàsica del disseny grec i, tret d'innovacions estructurals, es mantenen sense gaires canvis. Els teatres romans no depenien del relleus de les muntanyes.