Traç goma arabiga
Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,93 KB
Tècniques aquarel.La pintura transparent a base de goma aràbiga, s’aplica diluïda amb aigua i sobre un paper especial, està feta amb pigments purs i goma aràbiga, sempre és transparent. acrílic pintura d’assecat ràpid, a base del 100% d’acrilat, aporta efectes aquarel.Lats amb capes fines i efectes a l’oli amb gruixudes.Oli l’aglutinant és l’oli de lli, es pot obtenir efecte transparent o opac, es pot treballar directament color sobre color, per capes, o veladures; la pinzellada és visible i amb efecte cremós. Llapis normals, llapis aquarel.Lables, llapis de pastels i de ceres, es diferencien per la duresa de la seva mina. Pastel barretes fetes a base de caolí, pigment i una porcíó mínima de goma aràbiga, és una tècnica seca. Témpera o guaix, fabricada amb goma de tragacant, és una pintura de cobertura amb la qual s’aconsegueixen zones opaques i sense degradats, és diluïble en aigua i s’aplica sobre paper. Tinta colorant o tinte líquid barrejat amb diferents elements segons el tipus de tinta i el seu ús que pot ser pintar, dibuixar, escriure o imprimir, són solubles en aigua i la majoria resistents a ella. Harmonia cromàtica Equilibri entre els colors perquè cap d’ells predomini damunt dela altres. De lluminositat
: clau alta (grisos clars) mitjana o baixa (grisos foscos), d’intensitat quan hi ha un mateix, similar o anàleg grau de puresa, matís poques variacions de to d’un mateix color. Contrast cromàtic Variacions significatives de diferents nivells d’alguna dimensió del color. Els tons inconnexos estan separats més de 120 graus entre ells en el cercle cromàtic. No obstant, també podríem considerar composició harmònica una de colors inconnexos o complementaris. Interacció dels colors Dos o més colors pròxims superposats que alteren les seves caract. De matís, lluminositat o saturació. Lluminositat color més clar o més fosc, segons el color que l’envolta o proper a ell. Aquest efecte es por percebre millor quan son de la mateixa gama. Saturació més saturat si el color que l’envolta té menys saturació, si el color que l’envolta és més intens, el color envoltat semblarà menys saturat. Grau alt si els colors son complementaris. Matís segons quin sigui el matís del color envoltant, el matís del color envoltat tendeix cap al matís del complementari d’aquest. Un taronja envoltat per un violeta semblara mes groguenc. Contrast simultani descobert per Chevreul, 1840. Fenomen fisiològic que es basa en el principi de la complementarietat lumínica i cromàtica. L’estimulació d’una àrea de la retina per una determinada tonalitat o lluminositat provoca la percepció complementaria. La nomenclatura dels colors La reducció del lèxic als color fonametals es Déu al fet de la seva diferenciació en el procés perceptiu, tenen una pigmentació característica i la resta parteixen d’una combinació d’aquests. El nom assignat a un color fa referència a diversos aspectes: la semblança amb un objecte natural (aiguamarina, castany, coral), l’origen geogràfic (magenta, ultramar), la matèria (vermell cadmi, blau cobalt), nom pintor (gris de payne, blau kline), Els colors es classifiquen per la seva coloració o famílies cromàtiques amb uns noms més o menys estandarditzats. Els pigments Subst. Orgàniques o minerals amb capacitat d’absorbir selectivament algunes longituds d’una de la llum. En el cas de les pintures, els pigments es mesclen amb un aglutinant amb el que s’obté el tipus de pintura: oli de lli, resina, vermell d’ou, etc. El resultat d’aquesta es pot aplicar en forma de capa que s’adhereix a una superfície. Les tintes o colorants, es dissolen en líquids per poder tenyir els materials per absorció. Classificació pigmentsInorgànics Naturals (terres naturals i calcinades) artificials (minerals tractats químicament), Orgànics Naturals (vegetals i animals) o sintètics (procedents del carbó).
: clau alta (grisos clars) mitjana o baixa (grisos foscos), d’intensitat quan hi ha un mateix, similar o anàleg grau de puresa, matís poques variacions de to d’un mateix color. Contrast cromàtic Variacions significatives de diferents nivells d’alguna dimensió del color. Els tons inconnexos estan separats més de 120 graus entre ells en el cercle cromàtic. No obstant, també podríem considerar composició harmònica una de colors inconnexos o complementaris. Interacció dels colors Dos o més colors pròxims superposats que alteren les seves caract. De matís, lluminositat o saturació. Lluminositat color més clar o més fosc, segons el color que l’envolta o proper a ell. Aquest efecte es por percebre millor quan son de la mateixa gama. Saturació més saturat si el color que l’envolta té menys saturació, si el color que l’envolta és més intens, el color envoltat semblarà menys saturat. Grau alt si els colors son complementaris. Matís segons quin sigui el matís del color envoltant, el matís del color envoltat tendeix cap al matís del complementari d’aquest. Un taronja envoltat per un violeta semblara mes groguenc. Contrast simultani descobert per Chevreul, 1840. Fenomen fisiològic que es basa en el principi de la complementarietat lumínica i cromàtica. L’estimulació d’una àrea de la retina per una determinada tonalitat o lluminositat provoca la percepció complementaria. La nomenclatura dels colors La reducció del lèxic als color fonametals es Déu al fet de la seva diferenciació en el procés perceptiu, tenen una pigmentació característica i la resta parteixen d’una combinació d’aquests. El nom assignat a un color fa referència a diversos aspectes: la semblança amb un objecte natural (aiguamarina, castany, coral), l’origen geogràfic (magenta, ultramar), la matèria (vermell cadmi, blau cobalt), nom pintor (gris de payne, blau kline), Els colors es classifiquen per la seva coloració o famílies cromàtiques amb uns noms més o menys estandarditzats. Els pigments Subst. Orgàniques o minerals amb capacitat d’absorbir selectivament algunes longituds d’una de la llum. En el cas de les pintures, els pigments es mesclen amb un aglutinant amb el que s’obté el tipus de pintura: oli de lli, resina, vermell d’ou, etc. El resultat d’aquesta es pot aplicar en forma de capa que s’adhereix a una superfície. Les tintes o colorants, es dissolen en líquids per poder tenyir els materials per absorció. Classificació pigmentsInorgànics Naturals (terres naturals i calcinades) artificials (minerals tractats químicament), Orgànics Naturals (vegetals i animals) o sintètics (procedents del carbó).