Totalitarisme: orígens, característiques i la condició humana (Arendt)

Totalitarisme: els seus orígens

Obra de Hannah Arendt (H.A.) que es divideix en tres volums, dedicats a estudiar l'antisemitisme, l'imperialisme i el racisme. Relaciona el totalitarisme amb aquests tres punts.

Totalitarisme: fa referència al feixisme, al nazisme i al comunisme stalinista. Segons Hannah Arendt, en aquests casos no és fàcil diferenciar-los l'un de l'altre; s'interessa més pels seus orígens que no pas per les causes, ja que aquestes són més complexes i els orígens resulten més documentables. El totalitarisme és una cosa nova en la història: no té precedents i, per això, Arendt parla d'aquest sistema com d'un «mal absolut».

Fa una relació amb Aristòtil segons les seves transformacions de govern: monarquia / tirania — aristocràcia / oligarquia — politeia / demagogia. El totalitarisme és una forma nova que no s'assembla a cap dels models aristotèlics. El punt fonamental del totalitarisme és que, per primera vegada en la història, va haver-hi un sistema executat amb tota una maquinària determinada. L'intent científic i sistemàtic d'anihilament d'un poble és el que no té precedents: van morir moltes persones en camps d'extermini. És un sistema burocràticament nou.

Orígens del totalitarisme

La Primera Guerra Mundial crea problemes econòmics que condueixen al crac del 1929 i a la gran depressió; a més, el descontentament de la població i de la societat genera una nostàlgia per temps passats «millors». Un altre element que va afavorir el totalitarisme és que la democràcia es va anar degradant perquè es va convertir en pura aparença. Aquesta degradació va ser decisiva: va permetre als moviments totalitaris apoderar-se de l'estat.

Característiques del totalitarisme

Característiques principals:

• Els règims totalitaris empren el terror per mantenir-se en el poder; es considera necessari per eliminar la societat sense classes o per establir la supremacia d'una raça escollida.
• La ideologia s'imposa mitjançant la propaganda i l'adoctrinament; forma part d'una guerra psicològica.
• S'estructuren moviments i organitzacions de masses que alimenten la doctrina.
• S'instaura un partit únic, dominat per un líder carismàtic amb un pensament únic i una nova visió de la humanitat.
• S'extermina qualsevol dissidència, oposició o crítica a la doctrina amb mètodes de tortura i repressió.
• Es crea un clima de culpabilitat si no es demostra el contrari.

L'acció i la condició humana

L'acció — la condició humana fou un concepte fonamental per a Hannah Arendt. Arendt parla de condició humana, no de natura humana: no hi ha cap essència fixa i indeterminada. L'objectiu és explicar què és el pensament polític en la modernitat. La tesi fonamental del llibre és diferenciar les tres activitats que fem els éssers humans:

Treball (labor)

Treball (labor): activitat pròpia de l'animal laborans. És la primera activitat que realitza l'ésser humà i serveix per satisfer les necessitats bàsiques, per poder subsistir. És una coerció biològica, una activitat lligada a la necessitat. És una acció repetitiva, un cicle que elabora i després consumeix; no és visible perquè no deixa rastres, ja que els seus productes estan destinats a ser consumits i a desaparèixer. La condició que li correspon és la vida mateixa, la vida biològica.

Obra (work)

Obra (work): activitat pròpia de l'homo faber. Fa referència als productes fets per l'ésser humà, són productes amb perdurabilitat. Es produeixen per tal d'utilitzar-los; pertanyen a la condició de mundanitat: creem productes que persisteixen en el món on ens movem.

Acció (action)

Acció (action): es realitza en un espai comú, públic, que fem entre tots els éssers humans. L'acció correspon a la «Vita Activa». Segons Arendt, és allò a què ens hem de dedicar: és allò que ens defineix. Aquest espai comú es construeix a través de la paraula; som éssers que mitjançant la paraula mostrem les nostres diferències i, al mateix temps, ens posem d'acord. L'acció es distingeix per la seva llibertat constitutiva i només es pot donar en una república o en un espai polític on hi ha pluralitat.

Perquè aquesta acció sigui plena es requereix:

• Pluralitat: cada persona té idees diferents; aquesta diversitat és una riquesa que permet construir l'espai comú de manera sòlida.
• L'acció és imprescindible i irreversiblement vinculada a la responsabilitat: implica assumir les conseqüències.

Natalitat

Natalitat: allò que ens caracteritza és el fet de néixer; és l'aparició d'un nou ésser humà que abans no havia existit. Cada vegada que neix una persona això és innovador.

El mal banal: Eichmann a Jerusalem

El mal banal és el conjunt de reportatges realitzats durant aquest procés. Aquesta obra va tenir molta polèmica per la tesi de la banalitat del mal i per la revelació de dades sobre la col·laboració dels consells jueus i la jerarquia nazi.

Eichmann va al·legar que ell simplement complia ordres i va invocar Kant, assegurant que havia viscut segons els preceptes de la moral kantiana per justificar la seva acció: actuava per deure, no per cap altra motivació. Segons Arendt, Eichmann no era culpable perquè només complís ordres com a tal, ni perquè fos només una peça menor en el dispositiu dels transports; la responsabilitat és més complexa. De què resulta culpable Eichmann? De la banalitat: d'haver deixat de pensar mentre complia les ordres.

En quin sentit es pot dir que el mal és banal sense disminuir en res la responsabilitat de qui el comet? Quan Arendt parla de banalitat, no pretén disminuir o relativitzar el mal que havia comès Eichmann; però la seva maldat no era demoníaca sinó banal: era la maldat de l'individu insignificant que compleix ordres sense preguntar-se. El concepte de la banalitat del mal s'ha de relacionar amb el concepte de mal absolut (que apareix en els orígens del totalitarisme). El totalitarisme va ser possible gràcies al fet que milions de persones exercien un mal banal: una absoluta incapacitat de pensar des del punt de vista dels altres.

També és banal que la gent no resisteixi al mal i es deixi portar, en comptes de lluitar. En aquest sentit, Arendt apunta que els jueus també poden caure dins l'àmbit de la banalitat del mal en certes actituds o per la incapacitat de resistència.