Totalitarisme: Causes, Característiques i Conseqüències

El Projecte Racial del Partit Nazi

Les teories que postulaven la higiene racial tenien bona acceptació a Europa des de la fi del segle XIX. Intentaven dotar de contingut científic les posicions que defensaven la desigualtat entre els éssers humans. El projecte racial nazi es va inspirar en aquestes idees per defensar la necessitat de preservar la puresa dels aris, una raça superior que necessitava, com a nació, proveir-se d'un espai vital indispensable per progressar. A partir d'aquests principis, els nazis van desenvolupar un projecte racial i imperial amb dos eixos essencials:

• Exclusió dins de la societat ària dels discapacitats i dels que no s'identifiquessin amb la comunitat del poble dirigit per Hitler (socialistes, homosexuals, comunistes), considerats éssers asocials. La raça esdevenia un concepte cultural que els excloïa.
• Identificació de determinats grups ètnics com a enemics que era necessari exterminar: els jueus i gitanos eren races inferiors, i els esclaus eren considerats portadors del bolxevisme.

Aquesta política va tenir el punt culminant en la persecució dels jueus. L'abril del 1933 es va declarar a totes les ciutats un boicot contra els comerciants jueus. El 1935 es van promulgar les lleis de Nuremberg, que van degradar oficialment els jueus alemanys a la categoria de ciutadans de segona classe. El 9 de novembre del 1938 va tenir lloc l'anomenada Nit dels vidres trencats, que va presagiar la Shoà, l'Holocaust i l'extermini dels jueus a Europa.

Legislació Racial

• 1933: Boicot als negocis jueus i als advocats. Lleis per a la prevenció de naixements amb tares hereditàries.
• 1934: Esterilització i castració de gitanos.
• 1935: Lleis de Nuremberg.
• 1937: Internament d'homosexuals en camps de concentració.
• 1938: Setmana de la "neteja gitana". Deportació d'uns 17.000 jueus polonesos a la frontera oriental d'Alemanya. Obligació per als jueus de portar en un lloc visible l'estrella groga de David. Nit dels vidres trencats: atac a establiments jueus. Programa secret de liquidació d'infants mal formats i, després, d'adults.

Eliminació dels Dissidents

Tot aquell que no acceptés el projecte nacional i racial nacionalista era considerat enemic del poble, de l'imperi i del Führer. Així, centenars de milers de persones que, per les seves idees, com ara els socialistes o els comunistes, per les seves creences religioses, pel seu origen ètnic o pels seus principis ètics, s'oposaven al nou règim polític, van ser detingudes, empresonades i, en molts casos, assassinades.

Inestabilitat Política i Ascens del Totalitarisme

El període que va transcórrer entre les dues guerres mundials va ser d'una gran inestabilitat política, sobretot al continent europeu. El Tractat de Versalles va deixar ferides obertes que no van trigar a sortir a la llum. D'altra banda, la conflictivitat social i política es va traduir no solament en termes de reivindicacions sociolaborals, sinó també en la perspectiva d'un possible canvi social i polític a recer del triomf de la revolució bolxevic. Els països amb una tradició democràtica més arrelada van ser capaços d'integrar el socialisme i d'impedir esclats revolucionaris, però en aquells altres més inestables o amb democràcies més febles s'hi van forjar opcions antidemocràtiques i règims totalitaris. A la URSS, la successió de Lenin va fer un tomb a la revolució bolxevic: Stalin hi va implantar un règim totalitari.

Crisi de la Postguerra

• El Tractat de Versalles va generar problemes molt greus als països vençuts.
• La crisi econòmica va provocar conflictes socials i fa emergir els partits revolucionaris.
• La inestabilitat política i el desfasament del marc polític dels règims liberalburgesos no poden respondre als nous reptes.
• Les repercussions de la revolució russa provoquen hostilitat cap al parlamentarisme entre les oligarquies i els elements reaccionaris.

Democràcies Consolidades

• També es palesen les conseqüències de la crisi econòmica i l'ascens dels partits i dels sindicats d'esquerra.
• A la Gran Bretanya hi ha vagues greus i repressió, però s'aconsegueix estabilitzar la situació amb reformes i amb l'ascens del partit laborista, que canalitza part de les reivindicacions.
• A França es formen fronts populars d'esquerra, i passa el mateix a altres països de l'Europa occidental, en els quals el socialisme s'integra en el sistema.

Democràcies Inestables o Recents

• Als països de tradició democràtica escassa i a molts en què s'implanten els règims parlamentaris a partir del 1919, la crisi econòmica derivada de la Primera Guerra Mundial i l'ascens del socialisme, que apareix com una amenaça, no poden ser gestionats pels partits liberals.
• Sorgeixen formes dictatorials i règims militars que permetien restablir l'ordre, exalten el nacionalisme i utilitzen el suport dels grans propietaris, l'exèrcit i l'Església per combatre el progrés de les idees socialistes i comunistes.

Característiques del Totalitarisme

• Partit únic.
• Líder únic.
• Ideologia d'Estat.
• Enquadrament de masses.
• Propaganda i control dels mitjans de comunicació.
• Coerció social.
• Violència, terror.

Itàlia, Benito Mussolini

• Crisi econòmica, agitació obrera i incapacitat dels partits liberals.
• Ascensió del partit feixista. Després de la marxa sobre Roma, Mussolini arriba al poder el 1922.
• S'estableix una dictadura i s'eliminen totes les institucions democràtiques, es reprimeix l'oposició i s'aplica un control social molt ferri.
• Hi ha intervencionisme econòmic, autarquia i expansionisme militar.

Alemanya, Adolf Hitler

• La república de Weimar té problemes econòmics i socials greus.
• Hitler i el partit nazi assoleixen l'èxit electoral (1933) amb un programa antiliberal, anticomunista, nacionalista i racista.
• S'estableix una dictadura del partit, que és identificat per Hitler amb l'Estat i la seva persona.
• S'imposa una economia centralitzada basada en la col·laboració amb els grans industrials, en l'autarquia i el rearmament.
• Es reprimeix tota l'oposició, s'exerceix un control ideològic i social mitjançant la imposició dels valors del racisme, el militarisme i l'expansionisme cultural.

Causes de la Segona Guerra Mundial

Les causes de la guerra s'han de buscar en l'expansionisme d'Alemanya i del Japó, que aspiraven a construir un gran imperi, aniquilar els enemics violentament i massivament i imposar als països conquerits un règim totalitari. L'esforç de la guerra dels aliats (EUA, URSS, Regne Unit i França), amb l'ajuda de la resistència civil, va aconseguir vèncer militarment les potències de l'Eix i enderrocar els règims autoritaris (nazisme, feixisme, imperi japonès). La Segona Guerra Mundial va comportar una quantitat enorme de pèrdues humanes i econòmiques i va posar en evidència l'horror a què podien arribar els països civilitzats. Els Judicis de Nuremberg i la creació de l'ONU aspiraven a crear un nou món basat en el compromís de respectar els drets humans.

Causes a Llarg Termini

• La crisi econòmica del període d'entreguerres.
• L'ascens de les formes dictatorials a Europa, especialment del feixisme a Itàlia i del nazisme a Alemanya.
• La feblesa de les democràcies occidentals i la seva política d'apaivagament davant l'expansionisme nazi, que va permetre que hi hagués una escalada d'agressions a Europa.
• L'expansionisme de l'Imperi Japonès a Àsia.