La Torre Eiffel: Símbol de França i de la modernitat

Fitxa tècnica

Nom de l'obra: Torre Eiffel

Autor: Gustave Eiffel (1832-1923)

Cronologia: 1887-1889

Localització: Campo de Marte (París)

Estil: arquitectura del ferro

Descripció Formal

-Els materials. És una enorme estructura metàl·lica feta amb més de 18.000 peces de ferro forjat encreuades i agafades amb cargols.

-La planta. És una estructura de planta rectangular.

-L'alçada. S'aixeca fins a una alçada de 324 metres, d'aquests els 24 últims corresponen a l'antena de ràdio que s'hi va afegir posteriorment. La seva forma piramidal, aconseguida per la corbatura cap a dintre dels quatre pilars i dividida en quatre parts separades per tres plataformes, potencia la sensació de verticalitat. El primer bloc arriba fins a una alçada de 57 m i fa les funcions de base. Damunt la base rectangular de la primera plataforma s'aixequen unes altres quatre potes amb una lleugera inclinació cap endins fins on hi ha la segona plataforma. Més amunt, la corbatura iniciada al pis inferior fa que els pilars es trobin i que arribin fins a un mirador.

-Els elements de suport i els elements sustentats.

Els elements de suport són quatre grans pilars de ferro inclinats situats als vèrtex del quadrat, que descansen damunt vuit gats hidràulics cadascun i que estan units per mitjà de quatre arcs parabòlics.

Els elements suportats són l'estructura vertical que s'aixeca.

-Simetria. Els quatre costats són idèntics. Aquesta característica, que respon a una clara necessitat d'estabilitat de l'estructura, va ser vista conceptualment com un prototipus de la simetria.

-L'espai interior. Al seu interior hi ha escales i ascensors (element fonamental en la nova arquitectura basada en l'altura i la verticalitat), així com també un gran nombre de restaurants, magatzems, botigues i fins i tot un museu situat a les dues plataformes inferiors.

-Línies dominants. Dominen les que proporcionen sensació de verticalitat.

-Els elements decoratius. La mateixa estructura de ferro fa la funció d'element decoratiu.

Entorn i integració urbanística

L'espai que envolta l'edifici (entorn urbanístic). La torre Eiffel és el monument més alt de París, i es divisa des de qualsevol lloc de la ciutat. La seva ubicació, a prop del riu i a l'ampli parc dels Champs de Mars, li permet disposar d'una integració urbanística excel·lent.

Funció, contingut i significat

-Els usos que ha tingut al llarg del temps: Al principi va tenir una funció commemorativa de la Revolució Francesa de 1789 i va ser l'emblema de l'Exposició Universal de París del 1889. Actualment és un símbol de França i és el lloc més transitat pels turistes.

Funció: A més de la funció commemorativa va voler ser símbol del progrés i la modernitat que són propis de la burgesia francesa i que es manifesta per mitjà de la tècnica.

Context històric, Biografia i dues obres

La Segona Revolució Industrial (1850). Gustave Eiffel és un enginyer i arquitecte.

Models i influències