La Torre Eiffel: Història, Arquitectura i Simbolisme

La Torre Eiffel: Icona de la Modernitat

La construcció d'aquesta obra arquitectònica es va encarregar a Gustave Eiffel. Es tracta d'un monument emblemàtic que representava el triomf de la tècnica en el món modern. Va ser construïda a París entre els anys 1887 i 1889 per a l'Exposició Universal del mateix any, data en què se celebrava el centenari de la Revolució Francesa.

L'estructura va començar a aixecar-se el 1887 perquè servís com a arc d'entrada a l'Exposició Universal, una fira mundial organitzada per commemorar el centenari de la Revolució i mostrar la potència de França en l'àmbit industrial.

Estil: L'Arquitectura del Ferro

Aquesta obra pertany a l'Arquitectura del ferro i dels nous materials. La seva característica fonamental és que dona una importància primordial a la recerca de solucions tècniques per a nous problemes constructius (com ara ponts o naus industrials), basades en la utilització de materials innovadors posats a l'abast dels constructors per la Revolució Industrial.

• L'Escola de Chicago, a finals del segle XIX, representa la consagració dels nous materials i de les noves tècniques, iniciant el moviment modern en l'arquitectura.
• La utilització del ferro com a element fonamental s'inicia en la construcció de ponts i estacions de ferrocarril, però aviat se'n descobreixen les grans possibilitats per a qualsevol tipus d'edificació.

Són els enginyers, formats en un esperit utilitari, qui introdueixen els nous materials, mentre els arquitectes tradicionals continuen considerant-se creadors de bellesa, preocupats només per la forma.

El gran triomf de l'arquitectura del ferro i del vidre arriba amb les Exposicions Universals, grans mostres creades per exaltar les conquestes de la indústria, el comerç i les arts. La primera d'aquestes exposicions es va celebrar a Londres l'any 1851, per a la qual l'arquitecte Joseph Paxton va dissenyar el Crystal Palace.

Anàlisi Material

Es tracta d'un edifici emblemàtic construït amb ferro (sovint identificat com a acer en termes de resistència). L'obra destaca per estar extremadament ben acabada i executada tècnicament.

Anàlisi Formal i Estètica

La torre té 300 metres d'altura i s'alça sobre quatre enormes peus, units per estructures arquejades que recorden els ulls dels ponts de ferro, l'especialitat d'Eiffel. En els arcs d'unió dels peus hi ha una clara idea decorativista, amb una ornamentació trenada.

La torre es desenvolupa amb una gran verticalitat: a partir de la primera plataforma, el traçat piramidal produeix un estrenyiment molt pronunciat que accentua aquesta sensació. És una estructura oberta que ressalta la funció estètica, ja que es retalla al cel transmetent una sensació de lleugeresa que no es correspon amb el seu pes real.

Simbolisme i Funció

La torre és una construcció sense cap altra funció que la de fer visibles els elements de la seva pròpia estructura. Es converteix en un símbol de modernitat que s'aixeca per sobre dels símbols tradicionals, com les torres de Notre-Dame o la cúpula dels Invàlids. És un monument sense contingut commemoratiu del passat; celebra l'èxit del present i del futur.

Els elements purament constructius prevalen: estructures de peces de ferro entrellaçades, el càlcul de les dilatacions del metall i les tensions. L'audàcia constructiva i la decoració aplicada es poden considerar, a més, un antecedent de l'Art Nouveau.

Recepció Crítica i Llegat Artístic

La majoria dels intel·lectuals i artistes del moment van criticar la torre, amb l'excepció del pintor Seurat. En canvi, per a molts pintors de les primeres dècades del segle XX, va ser un objecte d'experimentació formal i la van convertir en protagonista de les seves obres, com ara Robert Delaunay o Marc Chagall.

Aproximació Històrica

El segle XIX és el segle de la industrialització i de la primera gran explosió demogràfica a Europa i Amèrica del Nord. Això planteja unes necessitats constructives noves: xarxes ferroviàries, ponts i edificis industrials. Calia construir molt, amb pressa i a preus baixos, utilitzant solucions basades en els nous materials que la mateixa indústria proporcionava.