La Torre Eiffel: Història, Arquitectura i Gustave Eiffel

Fitxa tècnica de l'obra

• Obra: Torre Eiffel
• Autor: Alexandre Gustave Eiffel (1832 – 1923)
• Cronologia: 1887-1889
• Estil: Arquitectura del ferro
• Material: Ferro forjat
• Tipologia: Monument commemoratiu
• Localització: Camp de Mart, París

Context històric del segle XIX

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per la Unificació italiana (1861) i l'alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l'adveniment de la Tercera República a França (1870), així com la consolidació dels EUA després de la Guerra de Secessió (1861-1865).

El centre artístic europeu més important del moment va ser París. També, altres ciutats europees van esdevenir nous centres artístics i arquitectònics a causa de l'aparició del Modernisme.

L'evolució de l'arquitectura del ferro

Aquesta evolució arquitectònica començà amb un corrent historicista en convivència amb les noves propostes derivades de la utilització del ferro com a material constructiu, que va suposar la base de la futura arquitectura del segle XX. El procés d'industrialització va fer necessari un nou urbanisme per tal de canalitzar la intensa activitat constructiva.

Es van explorar les possibilitats dels nous materials, principalment el vidre i el ferro colat (material de gran resistència). Inicialment, el ferro va ser rebutjat pels arquitectes i destinat fonamentalment a edificis industrials com ponts o estacions.

Innovacions tècniques i nous materials

A partir de mitjans de segle, es van dur a terme experiències més tècniques i es van construir grans edificis de ferro i vidre. Al darrer terç del segle XIX, les estructures metàl·liques van servir com a element de suport, limitant la funció dels murs a la de tancament. El vidre es va fer servir com a pell translúcida per substituir el mur. A tot això, s'ha d'afegir a la darreria del segle el ciment, nou material constructiu que dominà posteriorment a partir del segle XX.

Alexandre Gustave Eiffel: El pare del ferro

Les obres més conegudes d'aquest estil van ser les creades per a les exposicions universals de diferents ciutats europees, on la principal preocupació dels arquitectes i enginyers va ser la funcionalitat. Cal remarcar la Torre Eiffel, realitzada per Alexandre Gustave Eiffel per a l'Exposició Universal de París de 1889.

Alexandre Gustave Eiffel està considerat el pare de la construcció de ferro i acer a França. Amb la seva obra més famosa, l'enginyer francès va assolir el cim de les possibilitats arquitectòniques d'aquest material. L'any 1867 va fundar la consultora i constructora Eiffel et Cie., amb la qual va aconseguir que l'ús del ferro s'instal·lés com un material constructiu estàndard, utilitzant els seus coneixements per desenvolupar arriscades construccions metàl·liques.

L'Exposició Universal de París de 1889

Coincidint amb la commemoració del centenari de la Revolució Francesa, el 1889 se celebrà a París l'Exposició Universal. Al llarg del segle XIX es van organitzar aquesta mena d'exposicions amb la finalitat de donar a conèixer els avenços tècnics, comercials i artístics d'arreu del món.

Icones de la nova arquitectura

En l'Exposició Universal de París d'aquell any —situada al Camp de Mart— destacava un conjunt de construccions, entre les quals hi havia la Galeria de les Màquines i la Torre Eiffel (que servia d'arc d'entrada a la fira). Aquests projectes, juntament amb el Crystal Palace de Joseph Paxton a Londres (1851), són els tres edificis més significatius de la nova arquitectura.