Torre Eiffel, El Dinar Campestre i La Nit Estelada: context i anàlisi

Torre Eiffel

• Autor: Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, França), 1832–1923
• Cronologia: 1887–1889
• Estil: Arquitectura del ferro
• Tipologia: Arquitectura de ferro
• Localització: París
• Dimensions: 125 m × 125 m × 324 m

Context històric

1889 va ser l'any de l'Exposició Universal de París, celebrada amb motiu del centenari de la presa de la Bastilla. La torre va ser construïda especialment per a l'ocasió i serví d'arc d'entrada a la fira.

D'altra banda, en aquella època es va produir una eclosió industrial que va permetre la fabricació de nous materials com el ferro i l'acer, que van començar a utilitzar-se en arquitectura. Els enginyers donaven suport a l'ús d'aquests materials, mentre que molts arquitectes es mostraven reticents, aferrats als elements tradicionals.

Anàlisi formal

La Torre Eiffel està construïda bàsicament amb ferro forjat. Es compon de 18.000 peces de ferro i 2,5 milions de reblons. La seva simetria, la mà d'obra qualificada i els processos industrials van permetre una construcció ràpida.

Entre els quatre grans pilars que formen la base hi ha quatre arcs que s'hi recolzen. Malgrat pesar més de 10.000 tones, la torre aparenta lleugeresa. El conjunt està dotat d'una perfecta simetria vertical i es pot dividir en tres pisos.

Estil

L'arquitectura del ferro està lligada a la revolució arquitectònica del segle XIX, fruit de l'ús de nous materials (ferro, acer...). Els principals defensors d'aquest estil van ser els enginyers; en canvi, la majoria dels arquitectes de l'època es van oposar-hi, continuant apostant pels materials tradicionals.

Interpretació

La funció inicial de la torre va ser la d'exercir com a arc d'entrada a l'Exposició Universal de París (1889), convertint-se ràpidament en un símbol tecnològic i urbà de la modernitat.

El dinar campestre

• Autor: Édouard Manet
• Cronologia: 1863
• Estil: Impressionisme
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 2,08 m × 2,64 m
• Localització: Museu d'Orsay (París)

Context històric

Segona meitat del segle XIX, època marcada pels canvis i les innovacions tecnològiques propiciades per la Segona Revolució Industrial. Hi havia una menor centralitat de la religió. A França encara regnava Napoleó III; posteriorment va sorgir la Tercera República. També es va produir la guerra entre França i Prússia.

Anàlisi formal

Veiem un pícnic a l'aire lliure on hi ha dos homes i una dona nua, i al fons una altra dona que es renta al riu. Les pinzellades són breus i soltes, juxtaposades les unes amb les altres. S'utilitzen diferents tonalitats del mateix color, amb un predomini dels verds en moltes variants.

Les tres figures de l'espai central formen una piràmide. Podem dividir el quadre en quatre plans:

• Primer pla: la natura morta.
• Segon pla: les tres figures centrals.
• Tercer pla: la dona que es renta al riu.
• Quart pla: el fons paisatgístic que s'allunya.

Interpretació

El quadre reprodueix la prostitució que en aquella època era habitual al «Bois de Boulogne», i provoca una lectura crítica sobre la moralitat i les convencions socials de la societat parisenca.

Biografia

Viatja a Roma, es forma a Espanya i després coneix Goya i Velázquez, que seran les seves influències. El seu primer quadre va ser rebutjat.

La nit estelada

• Autor: Vincent van Gogh
• Cronologia: 1889
• Estil: Postimpressionisme
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 73,7 cm × 91,1 cm
• Localització: MoMA (Nova York)

Context històric

Mateix context històric que El dinar campestre: segona meitat del segle XIX, amb canvis socials i tecnològics derivats de la industrialització i la transformació de les societats europees.

Anàlisi formal

Es tracta d'un paisatge nocturn amb un poble a la part inferior i dos xiprers en primer terme. Només les casetes del poble estan pintades amb línies més rectes; la resta del quadre es composarà amb formes corbes i espirals.

El cel està format per espirals de color. El blau domina tot el llenç, però s'hi perceben espurnes de verds i tocs de groc (les estrelles) i taronja. Els tocs lumínics del quadre es troben principalment en els astres del cel i a les finestres de les cases.

Podem distingir diferents plans: el poble, les muntanyes, l'horitzó, el cel i el firmament. El xiprer més alt serveix per unir el cel i la terra. El tema principal és, sens dubte, el cel.

Estil

Els postimpressionistes rebutgen limitar-se només als efectes de llum i color de la natura; volen anar més enllà mantenint colors purs i brillants, pinzellades soltes i una aplicació de la pintura que busqui expressar més emoció i expressió personal.

Significat

El paisatge és utilitzat per Van Gogh per expressar la seva lluita interior i l'estat emocional, convertint elements naturals en vehicles d'expressivitat subjectiva.