Torre Eiffel: Anàlisi Formal, Estructura i Funció Històrica

Anàlisi Formal de la Torre Eiffel

La base de la Torre Eiffel es compon de quatre enormes arcs que distribueixen i dirigeixen el pes de l'estructura superior cap als quatre punts de sustentació. Aquests pilars, situats als vèrtexs d'un rectangle, es corben a mesura que la torre s'eleva, configurant un únic element articulat. La seva forma piramidal accentua la sensació de verticalitat, mentre que les línies corbes aporten un perfil estilitzat, capaç de resistir eficaçment la força del vent.

Les característiques del subsòl i la proximitat del riu van requerir fonaments de 30 metres de profunditat en un dels pilars. La Torre Eiffel és una estructura construïda amb 18.000 peces de ferro forjat, entrecreuades i fixades mitjançant 2,5 milions de rebladures. El seu pes original era de 7.300 tones, que actualment ascendeix a unes 10.100 tones a causa de la presència d'un museu, restaurants i botigues.

Quan es va edificar, la torre feia 300 metres d'alçada des del terra fins al pal de la bandera, amb una amplada de 125 metres al rectangle format per les quatre potes. Avui dia, amb les antenes de telecomunicacions, mesura 324 metres. De nit, la torre és il·luminada per 35 projectors.

Espai Interior i Exterior

L'espai interior de l'obra disposa d'escales i ascensors. El recorregut inclou tres plataformes a diferents nivells, cadascuna amb un mirador. A l'extrem superior, a més de les antenes de telecomunicacions, hi ha una estació meteorològica, una estació de ràdio i les habitacions on va viure el mateix Eiffel.

Pel que fa a l'exterior:

• El primer bloc arriba fins als 57 metres i fa la funció de base.
• Damunt d'aquesta planta rectangular, l'estructura s'inclina fins als 115 metres, on hi ha la segona plataforma.
• L'estructura es va corbant i arriba fins a un mirador a 274 metres d'alçada.

Les dimensions i l'alçada de la torre feien impossible dissenyar-la amb altres materials que no fossin els que proposava la nova tendència arquitectònica. Mancada d'elements decoratius, la torre presenta una estètica on el ferro no s'amaga, sinó que es llueix obertament.

Funció i Significat Històric de la Torre Eiffel

La Torre Eiffel pot entendre's com un edifici emblemàtic, tot i que inicialment es va construir sense una finalitat pràctica definida. La seva creació va respondre a una doble intenció:

• Ser el símbol d'una nova manera de construir, pròpia d'una societat moderna impulsada per la burgesia emergent.
• Esdevenir el monument commemoratiu del centenari del triomf de la Revolució Francesa.

Gustave Eiffel va iniciar els estudis per al projecte el 1884, amb la col·laboració dels enginyers Maurice Koechlin i Émile Nouguier, i de l'arquitecte Stephen Sauvestre.

Rebuig i Acceptació del Projecte

Eiffel va presentar inicialment el projecte de la seva torre a l'Ajuntament de Barcelona per a l'Exposició Universal de 1888. No obstant això, les autoritats de la ciutat el van rebutjar per considerar-lo impropi i agosarat. L'any següent, el projecte va ser acceptat a París.

Malgrat les fortes protestes dels veïns i l'oposició dels intel·lectuals francesos de l'època, l'obra es va inaugurar el 3 de març de 1889. Tot i que es tractava d'una construcció efímera prevista per ser desmuntada un cop acabada l'Exposició, finalment no va ser així, esdevenint el símbol icònic de París.

Funcions Actuals

Avui dia, les antenes i estacions situades al capdamunt d'aquest edifici emblemàtic permeten a la torre acomplir altres funcions. El municipi de París n'és el propietari, i l'explotació pertany a l'empresa privada Société Nouvelle d'Exploitation de la Tour Eiffel.