Torre Eiffel: Anàlisi Arquitectònica i Històrica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5 KB
Torre Eiffel
Documentació General
Nom de l'edifici: Torre Eiffel
Autor: Gustave Eiffel (amb la col·laboració dels enginyers Nouguier i Koechlin, i l'arquitecte Sauvestre)
Cronologia: 1877-1889
Lloc: París
Referents Històrics
El segle XIX és una centúria de canvis ràpids i transcendentals. Les revolucions burgeses signifiquen el final de l'absolutisme monàrquic i el reconeixement polític d'una nova classe social: la burgesia. Al mateix temps, els moviments nacionalistes donen lloc al naixement de nous estats (Bèlgica, Grècia, Itàlia i Alemanya), però el fet més transcendental és la Revolució Industrial i les seves repercussions. La industrialització representa la generalització de l'ús de nous materials com el ferro.
Estil
Arquitectura del Ferro
Es pot parlar de tres tendències en l'arquitectura del segle XIX: una tendència historicista i eclèctica, l'arquitectura del ferro i els nous materials, i el modernisme. Aquesta obra pertany a l'arquitectura del ferro.
La utilització del ferro com a element fonamental en les estructures constructives comença per la seva aplicació a ponts i estacions de ferrocarril.
El gran triomf de l'arquitectura del ferro i els nous materials, com el vidre, va arribar amb les exposicions universals.
Gustave Eiffel, enginyer i arquitecte francès, es va graduar a l'Escola d'Arts i Oficis de París l'any 1855 i es va especialitzar en la construcció de portes metàl·liques.
Anàlisi Formal i Material
Ferro Forjat
Elements de Suport i Suportats
La torre s'aixeca sobre quatre pilars de grans dimensions i quatre arcs enormes que s'hi recolzen.
Espai Exterior i Interior
La Torre Eiffel no es pot analitzar separant el seu espai interior de l'exterior, perquè és un tot inseparable, gairebé com si fos una escultura.
La torre està construïda a partir de quatre peus a la base, units per estructures arquejades que recorden els ulls dels ponts de ferro que eren l'especialitat d'Eiffel. En els arcs d'unió dels peus hi ha la concessió més clara al decorativisme, amb una ornamentació trencada. Aquest bloc arriba fins a l'alçada de 57 metres i fa les funcions de base. Aquesta estructura és de planta rectangular.
A partir de la primera plataforma, el traçat piramidal produeix un estrenyiment que accentua la sensació de verticalitat.
Damunt d'aquesta planta rectangular s'aixequen quatre grans costelles metàl·liques amb bigues encadellades disposades a intervals regulars, i amb una lleugera inclinació cap endins, fins a una alçada de 115 m, on hi ha la segona plataforma. Més amunt, la curvatura iniciada al pis inferior fa que els pilars es trobin i que arribin fins a un mirador situat a 274 m d'alçada.
Té 18.000 peces de ferro encreuades i agafades amb més de 2,5 milions de cargols. El pes total és de 10.000 tones, amb 50 tones de pintura que s'ha de renovar cada 7 anys. L'altura total és de 324 m, els últims 24 m són de l'antena.
A l'interior hi ha escales i ascensors que permeten...
Entorn i Integració Urbanística
L'Exposició de París de 1889 es va organitzar al Champ de Mars, abastant un conjunt d'edificis.
La seva altura excepcional i la línia ininterrompuda fan possible que la torre es pugui veure des de gairebé tots els barris de París, entrant en relació no amb un espai ben definit com seria la perspectiva unitària dels edificis antics, sinó amb una ciutat sencera i sempre variable.
Interpretació de l'Encàrrec
L'obra va ser encarregada per l'Ajuntament de París i és propietat de la ciutat.
Significat
La torre resulta un monument en certa forma paradoxal: construïda amb peces prefabricades de ferro, fidel expressió d'una mentalitat pràctica, la seva missió no era utilitària sinó representativa. Així, Eiffel demostra que no hi ha tanta distància entre l'arquitectura "inútil" dels arquitectes historicistes i la suposada arquitectura "útil" dels enginyers-constructors.
La Torre Eiffel significa el triomf de la modernitat.
Funció
És una construcció sense cap altra funció més que fer visibles els elements de la seva pròpia estructura, però esdevé un símbol de modernitat que s'aixeca per damunt dels símbols tradicionals de la ciutat de París, com les torres de Notre Dame o la cúpula dels Invàlids.
És un monument que no té una funció commemorativa, no celebra cap victòria ni fet del passat, sinó l'empremta de la tècnica del present i del futur.
Sí que podríem parlar d'una funció estètica, perquè, en ser una estructura oberta, transmet una sensació de lleugeresa que no es correspon amb el seu pes real.
Malgrat les crítiques de què va ser objecte la torre mentre s'estava construint, avui dia cap altre monument identifica millor la ciutat: dir Torre Eiffel significa dir París.